Les investigacions sobre El Argar i la tomba principesca de La Almoloya, portada a National Geographic

06/06/2025

Per fer el reportatge, el director de la revista, Gonçalo Pereira, va viatjar amb l’equip del Projecte Almoloya-Bastida al sud-est de la península ibèrica, amb què es va  transportar al que va ser una de les societats més emblemàtiques de la nostra prehistòria, El Argar. De la mà dels coordinadors del projecte, Vicente Lull, Rafael Micó, Camila Oliart, Cristina Rihuete i Miguel Valério de la UAB i d’Eva Celdrán de la Universitat de Múrcia (UMU), va recórrer set-cents anys d’una imponent societat de què s’ha investigat molt, però de la qual encara hi ha molts aspectes per esclarir.  

Un dels elements emblemàtics de la societat argàrica (2200-1550 cal ANE) són els enterraments que es troben a sota mateix de les cases, no tan sols per l’excel·lent conservació del seu aixovar, sinó perquè gràcies a l’estudi d’aquests materials, dels artefactes i esquelets, s’ha pogut identificar aspectes tant rellevants com el tipus d’organització social. Els habitants d’un extens territori, des d’Alacant, passant per Murcia, Almería, Granada i Jaén, van compartir al llarg de cinc-cents anys (2000-1550 cal ANE) unes mateixes pràctiques funeràries en les quals es reflecteixen diferències de classe, l’existència d’herència i distincions de gènere. La troballa de la tomba 38 de La Almoloya, l’any 2014, juntament amb la resta d’investigacions, és un cas exemplificador del que va poder ser la societat argàrica. Aquesta tomba correspon a una dona jove enterrada amb una diadema de plata i altres objectes singulars que la distingeixen sobre la resta d’enterraments, inclús de l’home amb qui va ser enterrada i amb qui va tenir una filla, fet que permet proposar que ella va exercir un paper rellevant en el govern d’El Argar. Focalitzat en aquesta hipòtesi de lideratge femení a El Argar, es va encarregar a la il·lustradora Joana Bruno, doctorada en el marc del projecte Almoloya-Bastida, l’elaboració de la portada de l’edició de maig del 2025.  

Gonçalo Pereira aprofundeix en les darreres investigacions i aporta una visió àmplia d'El Argar. L’article s’acompanya d’imatges de  la fotògrafa Núria Puentes, que es va desplaçar a Múrcia el passat estiu per viure de primera mà els treballs d’excavació que el grup de recerca estava duent a terme al jaciment de La Almoloya (Pliego) i en què participaven de manera voluntària estudiants de grau de la Universitat de Múrcia, de màster de la UAB i altres voluntaris graduats de Madrid. A més, va poder visitar el jaciment de La Bastida (Totana) del qual va captar unes magnífiques imatges. A La Bastida, que va poder arribar a  tenir  un miler d’habitants, s’hi ha identificat una de les muralles més imponents de l’Edat del Bronze, sense paral·lels a la península Ibèrica, així com una gran bassa amb capacitat per a recollir 350.000 litres d’aigua.  

També acompanyen l’article altres imatges de recreació virtual, com la reconstrucció de Dani Méndez (Revives) del que hauria d’haver estat la Bastida en el seu màxim esplendor i imatges de la reconstrucció virtual de Pixeldreams de La Almoloya,  o una escena del que podria haver estat l’àmbit H9, altrament anomenat “sala de reunions” o “parlament”. Aquesta sala de La Almoloya, de 130 m2, presenta una extensa banqueta adossada en la qual podien seure una cinquantena de persones i que podria constituir un espai polític singular, atès que és també on es va trobar la tomba 38. 

En l’article, Gonçalo Pereira assenyala la necessitat del compromís de les institucions perquè aquest patrimoni arqueològic i cultural es mantingui i se’n difongui el coneixement, i conclou apuntant les diferents incògnites que resten per resoldre sobre El Argar. 

Article de referència: Gonçalo Pereira (text) i Núria Puentes (fotografia). “La Princesa del Argar”, National Geographic. Maig 2025.