Les guies docents estan adaptades a les noves metodologies educatives?

Imatge de llibres

La UAB va realitzar un projecte de revisió de les competències generals que haurien d'incloure tots els estudis de grau per tal d'adaptar els estudis a la societat actual.

12/12/2022

Tal com es diu a la Guia per treballar i avaluar les competències generals de la UAB, aprovada el 2018, l'objectiu de l'educació superior es centra a formar persones amb perfils que puguin abordar reptes actuals com la transició a societats i economies resilients i sostenibles. Aquesta necessitat neix dels comunicats de les darreres edicions de conferències ministerials, on es fan seguiments del desenvolupament de l'Espai Europeu d'ensenyament superior. La UAB va realitzar un projecte de revisió de les competències generals que haurien d'incloure tots els estudis de grau per tal d'adaptar els estudis a la societat actual. Aquest projecte es va iniciar a partir de la necessitat d'introduir una perspectiva de gènere als estudis. Posteriorment, es va ampliar el grup de treball inicial amb especialistes que representessin els cinc grans àmbits de coneixement (Arts i Humanitats, Ciències Socials i Jurídiques, Ciències, Ciències de la Salut i Enginyeria) creant així la Comissió de competències generals de la UAB. Aquestes competències estan centrades a introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per tal de donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat, a actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant-ne l'impacte social, econòmic i mediambiental, també a actuar amb responsabilitat ètica i respecte envers els drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics i finalment a participar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere (Ros, 2021).

Tanmateix, aquestes competències tenen relació amb l'anterior Pla Bolonya. Tal com diu María del Carmen Cazorla a l'estudi titulat Una aproximación a los aspectos positivos y negativos derivados de la puesta en marcha del plan Bolonia en la universidad espanyola, aquest pla és una iniciativa de reforma del sistema educatiu europeu, subscrita  per 29 països d'Europa i altres membres de l'Espai Europeu de Lliure Comerç. Aquest pla neix per promoure l'homologació dels títols universitaris a la Unió Europea i fomentar la mobilitat dels estudiants i professorat. Facilita l'intercanvi de titulats adoptant el contingut dels estudis universitaris a les demandes socials. El pla de Bolonya delimita els estudis universitaris en Grau i Post-Grau"(Cazorla, 2011). I, a més, va impulsar la inclusió de metodologies de treball participativa a l’aula, prioritzant les sessions de treball en grup, les aules invertides (on l’alumnat porta el ritme de la classe) i la participació activa a l’aula amb preguntes, comentaris, i lliuraments al llarg del curs, més enllà de l’examen final. 

La UAB va recollir aquests canvis que es cristal·litzen clarament en què a les assignatures un sol lliurament no pot superar el 40% de la nota final, i a més, el docent ha d’incloure 2 o 3 lliuraments al llarg del curs. Així es busca fugir de l’avaluació única que l’evidència científica demostra que no assegura els resultats d’aprenentatge desitjats. Estudiar per un sol examen final, de memòria i sol a casa, no equival a realitzar de manera crítica i activa lliuraments de diversos formats al llarg de les sessions teòriques. En aquest sentit, l’avaluació única crea un aprenentatge de dues velocitats: un alumnat de primera que realment assoleix les competències de l’assignatura, i que les podrà aplicar al mercat laboral de manera efectiva i responsable, i un alumnat que assolirà una nota amb l’avaluació única però que no tindrà els mateixos coneixements ni la mateixa qualitat d’aprenentatge.

Si mirem la secció d’avaluació d’ algunes guies docents de tres graus de la nostra Facultat com és el de Sociologia, Ciència Política i Gestió Pública i Relacions Internacionals, podem veure la següent metodologia docent.   

Al grau de Sociologia i l’assignatura de Sociologia Ambiental,  veiem com es basa en una metodologia docent centrada a les classes magistrals, a seminaris amb conferències i debats, realitzar un treball de grup, fer tutories grupals , preparar la proba escrita amb anàlisis i estudi de les lectures i materials de classe i finalment fer una proba escrita final. 

Si mirem el grau de Relacions Internacionals, en l’assignatura de Polítiques Comunitàries, podem veure com l’assignatura combina activitats dirigides amb classes teòriques amb debats contradictoris sobre diferents temàtiques d'actualitat. També té seminaris de discussió sobre lectures obligatòries. Hi ha activitats autònomes com l'elaboració d'un treball final.

Finalment, en el grau de Ciència Política i Gestió Pública, en l'assignatura de Comportament polític les sessions requereixen una lectura prèvia de materials. A més, hi ha tres tipus de sessions presencials: les classes magistrals on es presenten els continguts teòrics en interacció amb l'alumnat, les sessions de Seminari on es treballa un exercici d'aplicació dels coneixements i finalment les sessions pràctiques on es treballen els coneixements adquirits amb l'anàlisi de dades.

Veiem que la metodologia pràctica, participativa i basada en l’avaluació continuada és una realitat tant a la UAB com arreu del món. Conèixer les metodologies emprades en les diferents assignatures de la facultat ens visibilitzen l’ampli ventall de possibilitats educatives que existeixen a l’aula. Es pot veure com s’enfoca una mateixa temàtica en relació a les diferents temàtiques actuals com la sostenibilitat, la mirada de gènere o l’estructura social del territori. 

 

Bibliografia

Cazorla González Serrano, María del Carmen. (2011). Una aproximación a los aspectos positivos y negativos derivados de la puesta en marcha del plan Bolonia en la universidad española. Revista Jurídica de Investigación e Innovación Educativa. (4): 1-2.

Ros i Badosa, Josep; Valderrama Vallés, Elena; Basart i Muñoz, Josep Maria; Castells, Eva; García, Gemma; Curell, Hortènsia; Cònsul Giribet, María; Álvarez del Castillo, Mari Paz ; Marzo Cabero, Núria; Ponferrada Arteaga, Maribel; Cabrera Corchos, Rosa María; Valdés Gázquez, María; Moreno Colom, Sara; Martínez, Marius; Gallego Ayala, Joana; Ruíz Bueno, Carmen ; Márquez Cebrián, Ma. Dolores. (2021). Guia per treballar i avaluar les competències generals de la UAB. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. <https://ddd.uab.cat/record/256747