La Junta Permanent acorda la candidatura com a doctor honoris causa de l'historiador Enzo Traverso

Fotografia de l'historiador Enzo Traverso

La Junta Permanent de la Facultat de Filosofia i Lletres, reunida el 14 de febrer de 2024 en sessió ordinària, va acordar per unanimitat elevar al Consell de Govern la decisió de concedir, si s’escau, la distinció del Doctorat honoris causa a l’historiador Enzo Traverso. La proposta ha estat presentada pel Departament d’Història.

21/02/2024

La Junta Permanent va tenir en consideració els mèrits del candidat, glossats pels Drs. Pere Ysàs i Francisco Morente: l'empremta de les nombroses publicacions del Dr. Traverso en l'àmbit de la història, les seves aportacions a la història cultural i intel·lectual, el caràcter interdisciplinari de les seves obres i el fet que es tracta d’un ciutadà compromès i convençut de què la divulgació del saber és imprescindible per a la transformació social. 

Enzo Traverso (Gavi, Itàlia, 1957) es va graduar en Història a la Universitat de Gènova i va obtenir el doctorat a l’École des Hautes Etudes en Sciences Sociales de París l’any 1989, sota la direcció de Michael Löwy. Professor de la mateixa École i de la Université Paris 8 Vincennes-Saint Denis, des de 1995 fins 2012 va ser docent i investigador de la Université de Picardie Jules Verne, a Amiens. Des de 2013, és titular de la càtedra Susan&Barton Winokur d’Humanitats a la Cornell University, a Ithaca, Estat de Nova York.

Enzo Traverso és un dels historiadors amb més projecció internacional. Els seus treballs han tingut un extraordinari impacte i han esdevingut  referències indispensables en la historiografia contemporaneista. Especialista en la història intel·lectual, cultural i política del segle XX, ha estudiat qüestions particularment rellevants per entendre l’Europa del segle passat i, per tant, també l’Europa actual.

Una constant en la recerca de Traverso ha estat el món intel·lectual, amb una gran atenció envers l’alemany i en general el centreeuropeu, i el jueu-alemany en particular. Una de les seves més recents i destacades contribucions és la història intel·lectual de les revolucions contemporànies, un voluminós estudi que ha estat considerat una de les obres més importants publicades en els últims anys.

El treball del professor Traverso es caracteritza també pel diàleg constant amb altres disciplines, tant de les ciències socials —la sociologia i la ciència política, sobre tot— com de les humanitats. I en aquest darrer àmbit, molt especialment amb la filosofia. És habitual trobar a les referències bibliogràfiques dels seus llibres i articles els noms de filòsofs contemporanis rellevants, que bé li serveixen de base de reflexió, bé son directament objecte de la seva anàlisi des de la perspectiva de l’historiador. Pensadores i pensadors com ara Hanna Arendt, Walter Benjamin, Theodor Adorno, Jean Paul Sartre, Michel Foucault, o —un filòsof pel qual té especial predilecció— Günther Anders; i en el camp de les ciències socials, teòrics del dret polític com Carl Schmitt, o sociòlegs com, a tall d’exemple, Max Weber, Pierre Bourdieu o Zygmunt Bauman.

Igualment, acostuma a integrar en els seus escrits obres literàries (i la seva reflexió sobre elles) d’autors com, entre molts altres exemples possibles, Joseph Conrad, Franz Kafka, Paul Celan, Primo Levi o Susan Sontag.

Tot això ens parla d’un historiador que no comprèn l’anàlisi històrica sense tenir molt present la cultura del temps que estudia; d’un acadèmic, per tant, que integra a la seva obra, com pocs ho saben fer, l’essència de les humanitats i dels valors democràtics i cívics de la UAB.

En definitiva, el professor Enzo Traverso presenta les millors credencials com a historiador, humanista i ciutadà compromès amb la societat que l’envolta, la qual cosa el fa mereixedor de la candidatura a Doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Investir un professor Doctor honoris causa significa el màxim reconeixement que pot fer una universitat a una trajectòria acadèmica extraordinàriament destacada; incorporar-lo al seu claustre enriqueix i prestigia a la pròpia institució.