La Facultat va acollir una taula rodona sobre les eleccions a Argentina

21/12/2023

La trobada, a la qual van ser convidats estudiants de la Facultat i públic en general,
va tenir com a objectiu analitzar el llarg procés electoral desenvolupat a Argentina, que
es va iniciar el 13 d'agost del 2023 amb les PAS 1 i va finalitzar el 19 de novembre quan el
ballotage va donar la victòria a Javier Milei, el candidat d'extrema dreta pel partit
La Llibertat Avança (LLA).

La convocatòria va partir del supòsit que, si bé les notícies sobre les eleccions a Argentina poden haver causat sorpresa, això es va deure més a l'àmplia distància de vots entre el primer i el segon candidat, que al resultat que aquestes van llançar. Durant la jornada es va esmentar que els onze punts percentuals de diferència entre els candidats Javier Milei, de La Llibertat Avança, i Sergio Massa, d'Unió per la Pàtria (UxP) podien explicar-se a partir d'alguns elements clau.

Entre ells es va destacar el sobtat ascens de la figura de Milei gràcies a una creixent presència mediàtica que, primer ho va instal·lar com a figura contestatària i després ho va promoure com a candidat. Així mateix, i com a corol·lari de l'anterior, el ràpid creixement de la seva força política que va aconseguir ingressar a la Cambra de Diputats amb quatre membres, a les eleccions parlamentàries desenvolupades el 2021. La desil·lusió davant les forces polítiques tradicionals que, en els darrers 8 anys de govern, no han sabut respondre a les necessitats més bàsiques de la societat, és un altre dels elements que es va esmentar, cal tenir en compte. Un context regional poc favorable a les eleccions de candidats oficialistes va ser també esmentat. I, també, i de manera molt més contundent, l'actual crisi econòmica que travessa el país, enmig de la qual es van desenvolupar els comicis presidencials.

El Prof. Leonardo Díaz Echenique va recuperar l'origen dels partits que en formen part de la coalició La Llibertat Avança, rastrejant-hi una continuïtat política i discursiva entre les propostes del Partit Demòcrata Nacional, l'origen de les quals es remunta a 1931, i les que avui porta endavant la companya de fórmula presidencial de Milei, Victòria Villarruel. La presentació va buscar reflexionar sobre què hi ha de nou realment a les propostes del candidat vencedor i quins postulats estaven ja presents a la política de principis del segle XX, un punt de referència històric al que Javier Milei aspira a retornar. L'anàlisi va conduir a interrogar sobre la manera com els processos polítics es repeteixen si no es treballa sobre la memòria històrica i política del país.

Per la seva banda, la Prof. Romina Tavernelli va repassar els resultats electorals dels tres comicis: a les PAS 2 , eleccions en què LLA va obtenir el 30,04% dels vots vàlids totals imposant-se com a primera força nacional, i que va conduir al desconcert de la classe política local; els resultats de les eleccions generals del 19 d'agost, a les que UxP va quedar com a primera força política amb el 36,69% dels vots, i LLA a segon lloc obtenint el 29,99%; i, finalment, el passatge al ballotage entre Sergio Massa i Javier Milei atès que cap força va aconseguir imposar-se amb més del 50% necessari per aconseguir la presidència. En aquesta instància, el partit de Milei amb el suport explícit de Patricia Bullrich i Mauricio Macri -expresident (2015-2019) i referent principal de JxC-, va assolir el 55.69% dels vots positius davant el 44,31% 3 que va obtenir Unió per la Pàtria. Es van analitzar aquests resultats com la possible ruptura (o aprofundiment?) del bipartidisme tradicional, resumit històricament en la fórmula “peronisme antiperonisme”. Un altre eix de la presentació va girar al voltant de la necessitat de comprendre els resultats de les eleccions en el marc de la crisi actual econòmic producte, fonamentalment, del deute públic que condiciona altament la sobirania econòmica. En aquest context, l'emergència de la pandèmia a una economia en retrocés i amb alta taxa de treballadors en “negre” (economia submergida), la caiguda en l'ingrés de dòlars producte de la sequera del darrer any que va impossibilitar l'exportació de soja, la postergada recuperació econòmica i, finalment, una mala gestió del govern d'Alberto Fernández van formar un brou de cultiu que Milei va saber aprofitar apel·lant a un llenguatge pla i directe que va interpel·lar emotivament els que ja havien perdut l'esperança als partits polítics que van governar els darrers vuit anys - “la casta”- i van decidir “votar un canvi”. Així, el personatge de la serra mecànica per retallar drets i treure l'Estat, l'outsider sense cap altra estructura partidària més que la utilització de les xarxes socials de gran arribada entre les/els joves, el “lleó” que es va mostrar tan enutjat com la gent corrent, el candidat sense cap experiència en gestió ni tan sols en un municipi, va aconseguir capitalitzar el descontentament social.

Finalment, el Prof. Rafael Grasa va contextualitzar el resultat de les eleccions a Argentina en un escenari regional en què gairebé cap força política va renovar mandat en els darrers comicis, exposant els punts en comú i diferències entre el que ha passat a altres països d'Amèrica Llatina ia Argentina. La lectura del context regional va permetre ampliar la mirada d'anàlisi i pensar en perspectiva comparada la emergència del partit d'extrema dreta a Argentina i en altres latituds

Des de l'inici, la convocatòria va propiciar el debat a partir de la presentació de diferents enfocaments per a l'anàlisi de cas, la qual cosa va animar les i els assistents a intervenir reflexionant sobre l'impacte dels vells i nous discursos polítics i de los contextos económicos en las decisiones electorales proyectando situaciones similares a otras regiones.

Els resultats definitius de les eleccions es poden consultar al lloc oficial de la Direcció Nacional Electoral de la República Argentina.

Romina Tavernelli