La crisi de la Covid-19, una oportunitat per afavorir un turisme més sostenible

14/05/2020

Davant la crisi sanitària derivada de la pandèmia de la Covid-19, s’estan generant una gran quantitat d’interrogants sobre com quedarà afectat el món del turisme i els viatges. El professor Francesc Romagosa, responsable de recerca de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera, ha publicat un article a la prestigiosa revista científica internacional Tourism Geographies fent una reflexió sobre els possibles canvis que pot experimentar el sector.

L’article, titulat “The COVID-19 crisis: Opportunities for sustainable and proximity tourism”, destaca que, malgrat la gran incertesa que hi ha ara mateix, és evident que es produiran canvis rellevants que tindran una incidència molt marcada sobre el turisme, almenys tal com l’havíem conegut fins fa ben poc: canvis en els patrons de mobilitat, de socialització, de consum en el lleure, en el treball, i en moltes altres dimensions de la vida social. A partir de les evidències de les quals es disposa i de les tendències que el sector turístic ha anat seguint durant els darrers temps, Romagosa fa una reflexió sobre les implicacions que pot tenir aquesta crisi en relació a la sostenibilitat del sector, així com els reptes als quals haurà de fer front.

Sovint s’ha argumentat que el sector turístic presenta una elevada resiliència o capacitat d’adaptació i recuperació davant de fenòmens catastròfics o inesperats. En aquesta ocasió, però, el sector haurà de passar un test d’estrès molt sever. Tot i que hi ha veus que opinen que una vegada passat el sotrac tot podria tornar a una certa normalitat o situació similar a la que hi havia abans de la crisi de la Covid-19, hi ha qui també planteja que aquest podria ser un bon moment per replantejar el sector, sobretot en clau de sostenibilitat.

En aquest sentit, l’article apunta possibles direccions que podria emprendre aquest nou turisme que vindrà, entre les quals es preveu un reforçament del turisme de proximitat. Aquesta previsió es fonamenta pel fet que els turistes post-crisi, amb una major consciència social i ambiental, probablement optin per viatjar a destinacions properes al seu lloc de residència. Aquestes destinacions poden ser considerades de “menor risc” per molts potencials turistes, en un context de creixent inseguretat i incertesa. Però també destinacions considerades més econòmiques per uns turistes que hauran vist reduït el seu poder adquisitiu, notablement afectats per la crisi econòmica derivada de la crisi sanitària. A això cal afegir-hi el fet que hi poden haver restriccions per als viatges internacionals (de llarga distància), almenys durant un temps. En qualsevol cas, aquesta tendència aniria en línia tant amb l’afavoriment d’un turisme ambientalment més sostenible -ja que disminuirien les emissions globals- com també des del punt de vista social -en línia amb la idea de decreixement que s’ha reclamat des d’alguns sectors crítics amb l’aparent creixement il·limitat del turisme, que en molts indrets, com ara a la ciutat de Barcelona, havia portat a la saturació turística.

L’article també destaca que davant d’aquest futur incert, qui aparentment es troba en una posició menys desfavorable són aquelles destinacions que tenen una oferta més diversificada, menys dependent d’un determinat mercat, i que alhora han apostat per criteris qualitatius més que per quantitatius. Quant a les empreses turístiques, totes aquelles empreses que hagin seguit els principis del turisme sostenible, independentment de la seva dimensió, són aquelles que es trobarien més ben posicionades en el nou context. Aquí el professor Romagosa destaca la gran diversitat de micro i petites empreses turístiques arrelades al territori que ofereixen productes ecoturístics o basats en el patrimoni natural i cultural local, que no contribueixen a la massificació, que aporten experiències de qualitat per als turistes i un alt valor afegit per al territori.

Des d’una perspectiva global, l’auge del turisme de proximitat serà favorable als països desenvolupats i a les economies emergents, que és on es concentra la major part de la demanda turística a escala mundial. Però la situació no és tan esperançadora per als països en vies de desenvolupament, atès que presenten una elevada dependència d’uns mercats emissors que provenen, majoritàriament, dels països desenvolupats. Així doncs, el repte del sector turístic davant la crisi, a escala global, és majúscul. Caldrà cercar nous equilibris i aquí entren en joc les polítiques de planificació i gestió del turisme que s’hauran d’implementar en les diferents escales (local, nacional i internacional), en clau de sostenibilitat i resiliència, i amb les adequades fórmules de governança, que integrin els sectors públic i privat de forma coordinada.

Podeu llegir íntegrament l'article, clicant sobre l'enllaç.