La continuïtat encomanadissa, llarga vida a la revista Synékheia

13/03/2023

Dimarts 14 de febrer es va celebrar a la Sala Tarotdequinze de la Facultat de Filosofia i Lletres l'acte de presentació de la revista Συνέχεια [Synékheia], un projecte impulsat per l'alumnat dels graus de Ciències de l'Antiguitat i d'Estudis d'Anglès i de Clàssiques de la Universitat Autònoma de Barcelona.  Synékheia vol crear un espai per i per als estudiants, que serveixi com a punt de suport, inspiració i difusió del món mediterrani antic des de les disciplines de la filologia, la història i l’arqueologia. Amb la revista Συνέχεια (en català traduïble per “continuïtat, coherència, cohesió”) es pretén, d’una banda, promoure i reivindicar la pervivència de les civilitzacions i cultures estudiades i, d’altra banda, fomentar la cohesió entre l’alumnat. 

Dos dels estudiants que participen en l’aventura de la revista, Sofia Zamrik Vila i David Núñez García, ens han visitat al Deganat per explicar-nos com han aconseguit tirar-la endavant. 

¿Com surt la idea de crear la revista Synékheia? 

Tot va començar arran d’una reunió que vam mantenir entre nosaltres, estudiants de Ciències de l’Antiguitat i del grau d’Estudis d’Anglès i de Clàssiques.  Teníem ganes de fer alguna cosa nova que servís per cohesionar i incorporar els nous companys de primer.  Vam entendre que calia fer alguna cosa que anés més enllà d’assistir a classes; tampoc res de molt important o de grandiloqüent I, un company, en Víctor Portella, va proposar de fer una revista. De seguida ens vam entusiasmar amb la idea i ens hi vam posar. Després de la reunió, de seguida vam crear un grup de whatsap per seguir-hi donant voltes. I a la següent reunió ja estàvem donant forma a la que seria la revista. També cal dir que els professors ens van donar suport des del primer moment.  

Començar una revista necessita de molts esforços i complicitats, ¿com us heu organitzat? 

Sí, fer una revista és difícil. A més, l’hem creada des de zero, sense cap plataforma, cap editorial al darrera.  Per tirar-ho endavant hem anat construint comissions: una comissió de correcció i edició de textos, una comissió de xarxes, una comissió de disseny ... tot organitzat de manera molt horitzontal.  

Editar textos que, alhora, son multilingües, amb llengües antigues, requereix afinar molt els criteris, com els heu marcat? 

Sí, la comissió de correcció i edició té un repte molt important. Quan rebem els textos,  s’han d’editar i adaptar-los a les normes que hem adoptat. Tenim de referència els criteris d’edició d’una revista de la casa, Faventia. Però també volem introduir-hi canvis que responguin a noves sensibilitats; per exemple, no fem servir aC [abans de Crist], sinó a.n.e. [abans de la nostra era], perquè s’ajusta millor a una realitat més plural.  

L’altre repte majúscul deu ser el disseny? 

Sí, i tant, i només de la revista: la seva capçalera, la maquetació, la tripa tipogràfica... també tot el que implica la seva imatge en les xarxes socials. Per això hem comptat des del principi amb un company que també és dissenyador.   

Fer el primer número ja és una fita, però ¿i el segon? 

El segon número de Synékheia ja està força avançat. Ens van quedar encara materials per publicar en el primer número: perquè no hi havia espai o perquè les col·laboracions ens van arribar tard. Falta, però, tota la feina de maquetació que no és poca cosa. De tota manera, no ens volem posar cap data concreta per treure segon número, ni volem fixar-nos una periodicitat determinada.  

Si la revista la feu entre tots els estudiants, de tots els cursos, ¿com penseu consolidar uns objectius i traspassar-los? 

Ara per ara hi ha més estudiants de quart que de cap altre curs, però hem procurat que hi participessin companys de tots els nivells. També hi ha alumni i estudiants del grau combinat anglès i clàssiques. Aquesta és la manera d’assegurar-nos una continuïtat, és la Synékheia que esperem infondre. Tenim clar que aquesta revista té sentit en la mesura que és el màxim de participada per tots el companys de grau.   

El dia 14 de febrer es va fer la presentació de Synékheia a la Sala Tarotdequinze, un espai que duu el nom d’una revista de poesia que van crear uns altres estudiants d’aquesta facultat l’any 72, en els inicis de la UAB. Sense saber-ho, sense grandiloqüències, van també assenyalar el camí de la continuïtat, la coherència i la cohesió: Synékheia.