L'ESAGED i Arxivers Sense Fronteres, dues entitats unides per la solidaritat arxivística

29/11/2018

Als anys noranta, l’Ajuntament de Barcelona de Pasqual Maragall, a través de projectes de cooperació internacional, va invertir esforços i recursos en salvaguardar els arxius i testimoniatges d’alguns dels indrets que, en aquella dècada, van ser víctimes de conflictes bèl·lics o transicions polítiques. Ciutats com Sarajevo, arrasada per la guerra, o el procés de descolonització de Guinea Equatorial, en són un exemple.

A l’ex-colònia espanyola del continent africà, era necessari formar en arxivística a bona part del personal d’administracions municipals com Riaba, Baney o Malabo. Era l’any 1998 quan, part d’aquell col·lectiu professional d’arxivers que havien format part d’aquestes iniciatives solidàries, varen decidir que, per seguir restaurant memòria i justícia, i vetllar per l’organització i protecció dels documents i arxius d’aquests indrets, s’havien de materialitzar en una organització no governamental i deixar de dependre dels poders públics. Començava un moviment de solidaritat arxivística de caire internacional, sota el nom d’Arxivers Sense Fronteres (AsF).

Una correlació directa entre arxius i drets humans

“El suport a la ciutadania a Guinea i, molt especialment, a Bòsnia-Hercegovina, va ser molt rellevant”, recorda Ramon Alberch. Ell, juntament amb altres noms com Maria Carme Martínez o Imma Moratalla, varen veure que hi havia altres problemàtiques i que calia continuar amb els projectes: “Hi havia una necessitat de recórrer als arxius en els processos de transició de les dictadures del Con Sud a l’Amèrica Llatina i la terrible guerra dels Balcans”. D’aquests fets se’n derivaven persones desaparegudes, béns confiscats, impunitat de crims, en què els arxius eren el recurs “ineludible” com a proves i testimonis, “sovint irrefutables”, afegeix Alberch.


L’any 2002, al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona es funda l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents, amb Ramon Alberch al capdavant, acollint el primer Graduat en Arxivística i Gestió de Documents com a estudis reglats i oficials per a la professionalització de l’arxivística.

Des dels seus inicis, l’Associació i l’Escola mantenen una relació estreta. Entre les dues institucions, es va crear una oferta formativa de reconeixement internacional: el curs Online en Arxius i Drets Humans: Referents Internacionals en Contextos de Postconflicte. La formació especialitzada s’ha realitzar en col·laboració amb el Centre Nacional de Memòria Històrica de Colòmbia i l’Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala, fons que encara rep ajuda d’AsF per a la seva conservació des de la seva troballa al 2015.

El programa ja porta quatre edicions i s’han matriculat professionals de més de 20 països. Aquesta aposta de l’Escola per la relació arxius-drets humans ha propiciat també l’atracció de doctorands estrangers. En aquests moments, ja hi ha inscrites cinc tesis referides a aquest tema per part de professorat de Colòmbia, Equador i Xile.
Una generació de professionals i voluntaris

L’associació visita periòdicament als estudiants per explicar què és Arxivers sense Fronteres i quins projectes porten a terme, amb l’objectiu que alguns s’animin a viatjar al camp de refugiats de Tindouf (Algèria) o a fer una prospecció a la Comuna de Fes (Marroc).

Una de les estudiants que va accedir és Ariadna Selva, de la primera promoció. Ella va col·laborar al 2005 i al 2006 en el Projecte d’organització de la documentació de la Comuna de Fes, juntament amb altres companys de classe. “Va ser molt enriquidor conèixer tanta gent amb una manera de fer diferent a la nostra, no només vàrem treballar sinó compartir experiències”. No ha repetit com a voluntària, però actualment és secretària i sòcia d’AsF: “com més siguem més feina podrem fer per als arxius que necessiten ajuda”.

Una altra de les cooperants que va conèixer l’associació durant els seus estudis a l’Escola és Sara Folch. Un company havia estat a Fes, “i estava entusiasmat amb l’experiència”, diu. Es va fer sòcia i, un any després, va rebre una oferta del projecte de la recuperació dels arxius històrics dels Casals Catalans de l’Amèrica Llatina. Al 2010, va viatjar Cuba com a part de l’equip de digitalització dels arxius de la Societat Beneficiària de Naturals de Catalunya de l’Havana.

“El volum i l’interès del fons van desbordar les previsions inicials” explica sobre el projecte, que es va haver de redefinir al 2014. Avui, Folch continua col·laborant activament en la difusió del projecte, fent xerrades sobre el paper clau que ha tingut la Societat en la recerca personal de fills i néts de catalans, i com a testimoni de l’emigració catalana al continent durant el segle XX.

Més experiència i continuïtat dels projectes

Joan Domingo, qui havia estat docent del Màster en Arxivística i Gestió de Documents, va viatjar al 2007 a Algèria, dins el marc del projecte Estudi de prospecció de l’Arxiu Nacional de la República Àrab Sahrauí Democràtica, a Tindouf. “Mai no havia estat en un camp de refugiats. Va ser una completa immersió al seu medi: treballar i conviure amb ells a les seves cases, adaptar-te a la precarietat material, i intentar entendre’ls i compartir els seus anhels emancipadors”, descrivia un any després en el recull d’experiències de voluntariat del llibre d’AsF, publicat pel seu 10è aniversari.

Una altra de les persones que forma part de les actuacions solidàries amb l’Arxiu Nacional Sahrauí és Núria Carreras, actual presidenta d’Arxivers Sense Fronteres. L’any passat, gràcies a una subvenció de l’Ajuntament de la Selva del Camp, va viatjar a Tindouf amb dos membres més de la junta per comprovar l’avanç del projecte i quins materials els podien fer arribar, tot i que “sempre ens demanen formació”, explica.

Consulta tots els projectes d'AsF

Fins a dia d’avui, l’associació els ha ajudar a organitzar i mantenir arxius en espais com la Casa de la Dona, i recentment, el Ministeri d’Informació els hi ha demanat ajuda, ja que tenen molt clar que els arxius són la prova de la seva identitat: “són gent amb sentit d’Estat, tot i trobar-se en un camp de refugiats”, apunta Carreras.

Com Núria Carreras, que va estudiar dos programes formatius oficials a l’Escola, més de la meitat dels professionals de la junta directiva d’AsF són formats a l’ESAGED. L’entitat consta de 9 membres a la junta, i compta amb el suport de 145 socis/es. Molts d’ells han sigut primer voluntaris i encara hi segueixen vinculats: “són gent amb il·lusió, perquè el voluntariat arxivístic representa una oportunitat de créixer professional i personalment, i et queda un bon regust, ja que és una feina totalment altruista”, comenta.

Internacionalització de la tasca arxivera

Ja són 20 anys de naixement d’AsF, i per celebrar-ho, l’entitat va organitzar unes jornades el 23 i 24 de novembre, al Museu Marítim de Barcelona. “Que una ONG arribi als vint anys no és una fita fàcil d’assolir”, comenta Ramon Alberch, qui actualment lidera la branca internacional que coordina les seccions de França, Mèxic, Perú, Bolívia, Xile, Brasil, i les recentment adherides d’Estats Units i el Senegal.



Pel coordinador d’AsF-Internacional, és tot un repte unir i cohesionar a arxivers i arxiveres voluntàries d’un total de 13 països diferents, on a l’agenda es multipliquen cada vegada més àmbits d’actuació: polítiques de gènere, minories, migració,  infància, paper de les multinacionals, explotació de recursos mediambientals, prevenció de la corrupció...

És evident, doncs, la necessitat que continuïn proliferant professionals que donin resposta a aquests desafiaments. En una vocació que, pel fundador de l’Escola, Ramon Alberch, “ha crescut i s’ha prestigiat per la bona preparació, però també per la passió dels seus membres, que han de mantenir tenint present que els valors de veritat, justícia i memòria són indestriables de la pràctica arxivera”, que ja està impregnada per la llarga tradició solidària.