L'Assemblea de Psicologia i de Logopèdia impulsa un nou mural per reivindicar la memòria històrica feminista a la Facultat
El passat 28 de maig, l’Assemblea de Psicologia i Logopèdia va pintar un mural a la facultat per visibilitzar la memòria històrica feminista, amb la col·laboració d’estudiants de l’assignatura Pràctica en la Intervenció Educativa i Psicosocial. L’acció va anar acompanyada d’una xerrada amb expertes com Bel Cárdenas i Núria Becerra, que van reflexionar sobre els silencis de la història i les seves implicacions actuals.
02/06/2025
El passat 28 de maig, l'Assemblea de Psicologia i Logopèdia, l’òrgan d’autoorganització estudiantil de la facultat, va pintar un nou mural a les parets de la Facultat sobre memòria històrica feminista. El mural va tenir una àmplia participació de l’estudiantat de la facultat de Psicologia i de Logopèdia.
El mural que estava dissenyat per l’assemblea fa més d'un any s'ha fet realitat coincidint amb un treball pràctic de l’assignatura "Pràctica en la Intervenció Educativa i Psicosocial", de quart curs. El disseny i el sentit del mural encaixava a la perfecció amb l’enfocament que un grup de persones estudiants volien donar al seu projecte, posant al centre la memòria històrica des d’una perspectiva feminista.
El mural gira entorn d’una frase de Neus Català, supervivent del camp de concentració de Ravensbrück i activista antifeixista:
“L’única mort que em preocupa és la mort de la memòria.”
Una cita potent que resumeix el sentit profund de la iniciativa i posa èmfasi en la necessitat de no oblidar per seguir construint una societat lliure de desigualtats de gènere.
La pintada col·laborativa del mural va anar acompanyada d’una xerrada oberta a la comunitat universitària, també impulsada per l’assemblea. L’acte va comptar amb dues ponents:
-
Bel Cárdenas, sociòloga feminista experta en memòria històrica, va parlar de Neus Català i d’altres figures silenciades al llarg de la història, reflexionant sobre què hem oblidat com a societat i què caldria recuperar.
-
Núria Becerra, psicòloga especialitzada en violències masclistes, va establir ponts entre l’oblit històric i les violències actuals, destacant, per exemple, com la memòria —i especialment la memòria de les dones— ha estat sovint patologitzada.
La jornada es va tancar amb un interessant espai de debat amb les persones assistents, on es van posar sobre la taula qüestions com la presència (o absència) de la memòria històrica a les aules i com algunes assignatures poden contribuir a reproduir o bé a qüestionar els relats actuals. Aquest mural amb un impacte simbòlic vol ser un una exposició constant a la facultat per precisament contribuir a que no mori la memòria i per tant esdevenir una eina de reflexió i transformació col·lectiva. És, també, una invitació a continuar construint una universitat amb consciència crítica i compromesa amb la memòria històrica i recordar que certs valors no haurien d’oblidar-se mai per construir societats amb fortes conviccions feministes.
“Jo no soc una excepció. Soc un testimoni, però no soc una excepció. Moltes dones van fer el mateix que jo.”
Neus Català.