L’ESAGED celebra l’acte d’inauguració 2020-2021 en format virtual i centrat en els reptes actuals de la digitalització

Portada Acte Inauguració

L’experta en polítiques públiques, tecnologies i dades personals Gemma Galdón va oferir la ponència inaugural de l’acte d’inauguració del curs 2020-2021 de l’Escola, que es va celebrar el passat 12 de novembre de manera virtual. Durant l’acte també es va anunciar la guanyadora del Premi al Millor Treball de Fi de Màster 2019-2020, Yolanda Corredera Anera, pel seu treball: Requeriments arxivístics i de gestió documental en la contractació de serveis TIC de l’Administració Pública.

13/11/2020

El passat 12 de novembre, l'Escola Superior d’Arxivística i Gestió Documental va celebrar l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2020-2021, enguany en format online.

L'acte va ser presidit per Margarita Arboix, rectora en funcions de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Joan Pérez, director de l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. 

El director de l’Escola, Joan Pérez, va iniciar l’acte amb un agraïment per a l’assistència a tots els membres de l’alumnat, el professorat, el personal d’administració i serveis, i els representants d’entitats del sector presents un acte que, tot i haver de celebrar-se en un format diferent, representa “un punt de trobada per a tota la comunitat arxivera”.

A continuació, l’experta en polítiques públiques, tecnologies i dades Gemma Galdón va oferir la ponència inaugural, que portava per títol: “Prohibir oblidar: privacitat, identitat i drets en l’era de la digitalització”. La ponent va iniciar la seva intervenció destacant el paper dels arxivers i arxiveres davant la complexitat que plantegen la memòria i el record en l’era de la digitalització. Aquest tema és, segons l’experta, clau perquè genera “un impacte molt profund en la societat”.

La fundadora d'Eticas Research and Consulting va destacar l’experiència professional que havia tingut treballant amb professionals de l’arxivística dels Estats Units, arran de la Patriots Act i una sèrie de lleis de control que posaven en qüestió la privacitat i protecció de llibertats de la població. Per a ella, el sector arxivístic té un paper important a l’hora de definir els drets i les llibertats de les persones en l’àmbit digital, i sobretot arran de la situació generada per la Covid-19. 

“Amb l’eclosió de les dades, avui és més car oblidar que recordar”, va assenyalar. La societat no qüestiona els impactes negatius de la transformació digital perquè, segons l’experta, l’aparició constant de nous dispositius “ens té seduïts”. Però la realitat és que l’univers digital no sap eliminar allò que recull i que, d’acord amb Galdón, “no es pot garantir que aquella peça no hagi estat reproduïda o replicada a un altre lloc”. 

La xarxa que no oblida

Totes les dades que es generen a la vida quotidiana queden registrades i, en un futur, poden perjudicar els individus. Gemma Galdón apuntava que això pot afectar a la identitat i al dret a la privacitat de les persones, però també a col·lectius vulnerables com les persones refugiades. Davant un nou context, va dir, “no sabem com ens pot tornar la informació per perseguir-nos o per arruïnar-nos les possibilitats de qui serem en el futur”.

La identitat és quelcom canviant i “el món on podem gestionar lliurement la nostra identitat està deixant d’existir”, sentenciava Galdón. El fet que una persona hagi d”’automutilar-se la petjada digital” per barrejar o confondre sobre la seva identitat planteja diverses qüestions preocupants. Per una banda, fins on pot arribar l’impacte social d’aquest canvi de paradigma i, per l’altra, com es poden mitigar aquests efectes a les víctimes. 

Un altre problema és que “Internet no només arxiva, sinó que ho recull tot per utilitzar el record per generar predicció”. En l’era de la Intel·ligència Artificial, tot el que es registra serveix per entrenar als algoritmes. Un conjunt d'instruccions per a la resolució de problemes i presa de decisions que cada vegada estan més presents en la vida de les persones.

Gemma Galdón va posar com a exemple que, a Catalunya, el risc de reincidència està decidit per un algoritme i, a Espanya, qui assigna el risc de protecció d’una dona víctima de violència de gènere també és un algoritme. Aquest càlcul matemàtic, però, no pren decisions de manera personalitzada, sinó que codifica comportaments del passat i fa una estimació probabilística. Això també s’ha portat a l’àmbit sanitari, on ja hi ha hospitals que tenen algoritmes que decideixen l’ordre d’atenció mèdica.

Els riscos dels algoritmes

L’experta va fer incís en el funcionament dels algoritmes, que simplifiquen la informació per eliminar marges d’errors. “Prometen resoldre problemes complexos a través de la simplificació”, però no estan programats per entendre la complexitat de l’entorn. “És un càlcul, no en procés humà”, apuntava l’experta. Com a conseqüència, les decisions preses per algoritmes poden provocar riscos, que es vulnerin drets, o que no es rebin serveis digitals amb un tracte just.

Així doncs, per a l’experta és vital que es defineixin qüestions com el dret a la transparència algorítmica, que faciliti i permeti entendre com s’han pres les decisions; el dret a la reparació, pel qual existeixin mecanismes d’assistència i indemnització a les persones afectades per aquests elements d’Intel·ligència Artificial; i el dret a la justícia algorítmica, el qual estableixi com protegir els col·lectius vulnerables d’aquests processos.

Com a conclusió, Gemma Galdón va remarcar que codificar la presa de decisions per millorar l’experiència humana és “un model fallit”. I va fer una crida al col·lectiu arxiver a reflexionar sobre com construir humanitat i garantir els drets fonamentals en un àmbit digitalitzat sense control, i com assegurar una anàlisi de dades amb la complexitat i sensibilitat que es mereixen dins “aquesta xarxa que no oblida”.

La titulada Yolanda Carrera, guardonada amb el Premi al Millor TFM 2019-2020

Després de la ponència, el professor Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya, va anunciar la persona guardonada amb el Premi al Millor Treball de Fi de Màster 2019-2020, que enguany s’ha atorgat a Yolanda Corredera Anera pel seu treball “Requeriments arxivístics i de gestió documental en la contractació de serveis TIC de l’Administració Pública”.

Cloenda de l’acte

La rectora en funcions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Margarita Arboix, va concloure l’acte destacant la importància de la tasca dels arxivers i arxiveres, i el seu rol en el tractament de dades amb ètica i la tècnica tecnològica

Finalment, la rectora va voler agrair a l'alumnat, professorat i personal d’administració i serveis l’esforç per adaptar-se als nous canvis tecnològics provocats per la pandèmia, tant en l'àmbit docent com el treball en remot.

 

Notícies relacionades

Inici cursos d'especialització al febrer de 2021

Coneix totes les especialitzacions que pots cursar al febrer 2021

Ja et pots inscriure als cursos i itineraris formatius que l’Escola iniciarà al mes de febrer, entre els quals hi ha especialitzacions com la gestió d’informació industrial, la normativa ISO, la comunicació als arxius, la protecció de dades i la transparència, o la gestió d’arxius empresarials.

Totes les notícies