Isidre Manils i Antoni Marquès cedeixen obra a la Facultat de Filosofia i Lletres

20/11/2018

La UAB, la Facultat de Filosofia i Lletres i l’art

Les obres d’aquests artistes acompanyaran les que ja hi ha actualment a la sala, dels pintors Perico Pastor i Josep Guinovart. Amb aquestes incorporacions i altres que succeiran en dates properes es fa una aposta per humanitzar els espais comuns de la universitat, que ja compta amb obres d’artistes com Perejaume, Corberó, Alfaro, Benito, Pepper, Caro o Navarro. Totes les universitats prestigioses i amb tradició, sobretot les d’àmbit anglosaxó, han estat amatents a construir col·leccions d’art i/o museus propis, a través d’una política d’adquisicions i d’un sistema de mecenatge i de donacions, sovint a càrrec d’alumni. En el nostre país –i en una universitat jove com la nostra- aquesta tradició no ha quallat, entre altres raons per la manca d’una llei de mecenatge que ofereixi desgravacions fiscals per les aportacions. Dins aquest marc legal i en la situació econòmica que tenalla els pressupostos universitaris des de fa una dècada, la UAB ha d’optar per un sistema de cessions basat en la generositat dels artistes.

La Facultat de Filosofia i Lletres ha apostat per exhibir per períodes llargs obra d’artistes visuals contemporanis que desenvolupen la seva tasca en el territori proper. Així, Manils i Marquès són artistes sabadellencs de trajectòria a bastament reconeguda a Catalunya i a Espanya, amb una concepció molt similar del fet artístic, la qual cosa els ha dut a realitzar obres que, tot i haver estat elaborades de forma independent, reflecteixen un profund  diàleg conceptual. En aquesta concepció s’inscriuen les que han cedit a la UAB per un trienni: Faz (Manils 2001), Faz núm. 10. Orficios (Marquès 2001) i Faz núm. 6. Bultos (Marquès 2000).
 
Isidre Manils de Andrés

Isidre Manils (Mollet del Vallès 1948) es va formar a l’Escola Massana, de la qual ha estat professor de pintura, i va rebre el consell i l’ànim inicials del pintor Joan Abelló. La seva pintura en constant evolució des dels seus inicis en la dècada dels anys seixanta del segle passat, ha experimentat la influència de l’art conceptual, el pop art, l’hiperealisme i l’expressionisme, amb un denominador comú: una gran fascinació per les imatges que tracta amb una mirada cinematogràfica. Com ell mateix ha manifestat mantes vegades, en aquesta fascinació han tingut molt a veure les moltes hores passades veient pel·lícules en el cinema Ateneo que la seva família va regentar a Mollet del Vallès fins mitjan dècada dels setanta.

Ha participat en una vintena d’exposicions individuals (Girona, Barcelona, Sabadell, Castelló, Almagro, Madrid, València, etc.) i en una seixantena de mostres col·lectives (ARCO, Art Frankfurt, Arte Lisboa, Fundació Sunyol, Harlech Art Biennale, etc.). Actualment exposa a l’espai La Nau (UV) el projecte Moments ago: del infierno al paraíso, a instàncies de la Col·lecció Martínez Guerrricabeitia. La seva obra forma part de col·leccions d’art contemporani com les de La Caixa o la Fundació Vila Casas.
 
Antoni Ma. Marquès López

Antoni Marquès (Sabadell 1956) va cursar els estudis inicials d’escultura a l’Escola Massana i els va perfeccionar a l’École Nationale Supérieure des Beaux Arts de París en el taller de B. Perrin. En la dècada dels anys vuitanta del segle passat va desenvolupar el seu treball entre França i Catalunya. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat amb diversos materials nobles (ferro, bronze, acer, zinc, plom), als quals ha afegit obres amb reïnes de polièster, vidre, alabastre, guix, carbó o plàstics termoformats, en què el color és un element essencial.

Des de 1980 ha exposat individualment en gairebé una trentena de mostres (Madrid, Barcelona, Sevilla, Sabadell, Reus, París, Palma, L’Hospitalet del Llobregat, Castelló i Palafrugell, en la seu que la Fundació Vila Casas mostra l’escultura catalana contemporània) i ha participat en gairebé una setantena de mostres col·lectives (ARCO, Círculo de Bellas Artes, KUNST RAI 89, FINART, Arts Santa Mònica). La seva obra forma part de col·leccions com la d’Hubert Neumann (Nova York), Fundació La Caixa, Fundació Antiga Caixa d’Estalvis de Sabadell, Museu de Belles Arts d’Álava, l’Institut Francès de Barcelona o Coca-Cola. Igualment té obra exterior en els Champs Elysées de Paris, el Valle de Hecho (Osca), Jardí de les escultures (Girona) o el Parc Catalunya (Sabadell)..
 
L’any 1987 va rebre el I Premi d’Escultura Pablo Gargallo (Saragossa),  l’any 2000 el Premi Països Catalans d’Escultura (Lleida) i l’any 2012 el Premi d’Escultura Fundació Vila Casas.