Intèrprets, poder i ètica professional

Poder_Etica
Mourad Zarrouk és doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Madrid y llicenciat en Traducció i Interpretació a l’escola de traductors de Tànger, Marroc. És especialista en història de la traducció i autor, entre d’altres, del llibre Clemente Cerdeira: intérprete, diplomático y espia al Servicio de la Segunda República (Madrid: Editorial Reus).

17/01/2018

Les interferències entre traducció-interpretació i poder han fet córrer molta tinta, a causa de la influència que aquestes interferències exerceixen sobre el text meta o el discurs restituït. Les estructures de poder han recorregut en moltes ocasions als traductors i intèrprets, fins al punt que alguns intermediaris lingüístics han acabat exercint un poder que, en teoria, es contradiu amb el paper tradicional del torsimany (truchaman) tal com el va descriure Valery Larbaud en la seva obra Sous l'Invocation de Sant Gérôme. Aquestes interferències variaven segons el context i la naturalesa del poder al qual estava sotmès el traductor o l'intèrpret. En ple context colonial, la relació entre el poder i la traducció i interpretació era clara. També ho és avui dia en plena "guerra semàntica" llançada contra els habitants de les antigues colònies, contra la seva cultura i la seva forma de veure el món. Es tracta de la guerra que ve a substituir el colonialisme directe. L'estudi d'aquesta problemàtica des d'un enfocament científic es va veure obstaculitzat a causa del paper merament descriptiu exercit per la majoria dels historiadors de la traducció i degut també a la magnificació del paper del traductor i d'intèrpret, de vegades, a costa dels preceptes dels codis d'ètica les línies mestres dels quals van començar a ser cada vegada més clares després de la Segona Guerra Mundial. Aquí no es tracta només d'un problema de codis deontològics, sinó també d'ètica de l'historiador de la traducció. Així mateix, els codis d'ètica, fets a la mesura dels traductors i intèrprets freelance, no abasten la resta dels professionals ni de les condicions de treball. Davant d'aquesta situació cal ampliar el concepte d'ètica perquè abasti els estudiosos de la traducció i interpretació, i perquè puguem sortir de l'enfocament reduït dels estudis de la traducció i del dret a la immensitat del camp de la filosofia per tal de tractar problemàtiques estructurals de l'ètica en l'àmbit de la traducció i de la interpretació, i perquè puguem debatre també el paper del traductor i intèrpret pel que fa a l'elaboració d'altres motlles de pensament i conceptes que no consagrin l'hegemonia de la visió de la filosofia dels discursos traduïts i interpretats.