INNOTUB presenta els seus avenços per al control de la tuberculosi animal
La xarxa transfronterera INNOTUB, de què forma part la UAB, ha presentat els resultats del seu primer projecte, en què ha desenvolupat i millorat eines de bioseguretat, diagnòstic i vacunes, així com millors estratègies de comunicació amb el sector ramader per al control i vigilància de la tuberculosi animal. La presentació ha tingut lloc el 31 de maig a UAB-Casa Convalescència.
02/06/2022
La xarxa d’R+D+i INNOTUB va ser creada fa dos anys per millorar el control de la tuberculosi animal a la regió transpirinenca, on abunda la ramaderia extensiva i pastures comunals i hi ha un risc de contacte entre animals domèstics i silvestres. Coordinada pel Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i, a més de la UAB, hi participen l’Agència Francesa per a la Seguretat i Salut Alimentària, Ambiental i Ocupacional (ANSES), l’Institut Basc de Recerca i Desenvolupament Agrari (NEIKER) i l’Escola Nacional Veterinària de Toulouse (ENVT).
Un dels objectius del projecte era avaluar els factors de risc i les mesures de bioseguretat que inclouen la protecció de les instal·lacions per disminuir la incidència de la tuberculosi. Fins ara, els protocols de bioseguretat a les explotacions ramaderes eren genèrics, sense tenir en compte les característiques de la granja ni del ramat, i sense conèixer la situació epidemiològica. Per això, la xarxa INNOTUB ha identificat quatre perfils d'explotacions ramaderes en funció de les pràctiques de cria i de bioseguretat després d'entrevistar diversos ramaders de la regió dels Pirineus Atlàntics (França) i de Catalunya. Amb aquesta informació, “estem desenvolupant una plataforma que servirà per optimitzar la gestió de riscos i reforçar els plans de bioseguretat específics per a cada granja. Serà una eina molt útil per al ramader perquè podrà avaluar-ne el risc i podrà plantejar accions adaptades a la seva granja”, assenyala Timothée Vergne, investigador de l'ENVT.
Per garantir l'eficàcia de la prevenció i el diagnòstic de la malaltia és important que els ramaders coneguin les mesures existents, així com els plans de vigilància i de control, i tinguin més contacte amb el personal veterinari i l'administració per millorar l'efectivitat i l'acceptabilitat d'aquests plans. “També és important que des de l'administració es comuniquin aspectes com ara les implicacions socials i econòmiques o els beneficis de tenir ramats lliures de la malaltia”, explica Giovanna Ciaravino, investigadora del Departament de Sanitat i d’Anatomia Animals de la UAB. Per això, INNOTUB ha creat espais de debat i reflexió amb els diferents sectors professionals implicats per revisar els protocols i fer pedagogia més propera i adequada. També s'ha creat un comitè de crisi format per representants de ramaders de la zona transpirinenca, els veterinaris i l'administració pública.
Noves eines moleculars de diagnòstic i de control
Per millorar el control i el diagnòstic de la malaltia al bestiar s'han desenvolupat eines moleculars més eficaces per detectar i diferenciar entre bacteris del complex Mycobacterium tuberculosis, que inclou M. bovis, M. caprae i M. microti, i micobacteris no tuberculosos rellevants com M. avium entre d'altres. En relació amb un altre dels estudis de la línia de diagnòstic, Iker A. Sevilla, investigador de NEIKER, comenta que “els treballs que hem realitzat amb conill d’índies sensibilitzades ens han permès identificar diverses de les espècies de micobacteris no tuberculoses que poden causar interferències en les proves utilitzades per detectar animals infectats”. D'altra banda, s'ha avaluat l'eficàcia de les autovacunes als animals per fer front a la tuberculosi. La prova s'ha realitzat amb cabres infectades experimentalment amb M. caprae a les instal·lacions d'Alta Biocontenció del CReSA, que prèviament havien estat vacunades amb una vacuna inactivada que s'havia generat a partir de la mateixa soca que posteriorment va ser utilitzada per a la infecció. Segons els resultats, es tracta d'una vacuna efectiva que caldrà provar al camp en futures fases.
Conèixer l'epidemiologia de la malaltia a nivell dels animals silvestres que exerceixen el rol de reservori com el senglar també és important per controlar la malaltia. Durant aquest primer projecte s'ha estudiat el paper dels rosegadors silvestres com a possibles reservoris. “A nivell experimental hem confirmat que els talpons són susceptibles a infectar-se amb la soca pirinenca de M. microti, i els hem evidenciat en captures d’exemplars de la zona del Pirineu català. En un futur, la intenció és estendre aquest estudi a la regió francesa, on M. microti és endèmic en altres mamífers, tant domèstics com silvestres”, conclou Bernat Pérez de Val, coordinador de la xarxa i investigador de l’IRTA-CReSA.
Un moment de l'acte de presentació dels resultats del primer projecte d'INNOTUB.
La xarxa INNOTUB continuarà treballant els propers anys amb la incorporació de noves entitats del sector privat per sumar esforços i seguir amb les innovacions que s'han iniciat en aquest primer projecte. El projecte ha estat cofinançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020). L'objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra i es concentra en el desenvolupament d'activitats econòmiques, socials i mediambientals transfrontereres a través d'estratègies conjuntes a favor del desenvolupament territorial sostenible.