Homenatge dedicat al professor Pere Lluis Cano Alonso

HomenatgeProfCano
El Departament de Ciències de l’Antiguitat de l’Edat Mitjana recorda la figura del professor Cano, Catedràtic de Filologia Llatina de la UAB,  amb un homenatge aquest divendres 21 de febrer de 2020. L’acte es realitzarà a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres.

20/02/2020

La Unitat de Filologia Llatina vol retre homenatge al professor Pere Lluis Cano Alonso. Cano va destacar per la seva versatilitat, els estudis sobre retòrica i cinema, i molt particularment les seves idees innovadores aplicades a la didàctica dels estudis llatins, des de les més innovadores teories de la lingüística.

Lluis Cano Alonso es va incorporar a la UAB l’any 1970, com a professor ajudant d’E. Valentí Fiol de qui es considerava deixeble, igualment com de L. Rubio, que li havia donat classes de lingüística a la UB. La seva trajectòria acadèmica va estar centrada en l’estudi de la sintaxi llatina a la llum dels corrents imperants en el darrer terç del s. XX (principalment l’estructuralisme i el funcionalisme), en la modernització dels sistemes d’aprenentatge de la llengua llatina i en la influència de la tradició grecollatina en el cinema i les arts visuals com ara el vídeo.

La seva dedicació constant i continuada a aquests àmbits esmentats, li han proporcionat el reconeixement públic, en la mesura que fou pioner a tractar-los des de l’acadèmia universitària, en un moment en què es consideraven temes “menors” en l’estudi de la Filologia Llatina. Així, a la UAB fou l’impulsor i coautor de dos manuals pràctics per a l’aprenentatge del llatí a la universitat: Introducció al llatí. Mètode pràctic, 2 vols. Cerdanyola del Vallès 1982-3 (juntament amb J. Martínez Gázquez, C.-L. Gil, J. Carbonell i M. Llarena), i Introducció a l’estudi de la llengua llatina. Mòdul 1, Cerdanyola del Vallès 1998 (juntament amb B. Matas i J. Carbonell).

La seva debilitat per la poesia elegíaca llatina i un gran domini de la llengua castellana ens ha deixat dues traduccions modèliques, un dels quatre llibres propercians de Carmina (Ed.Bosch, Barcelona 1984) i l’altra, dels Carmina Priapea (Cerdanyola del Vallès, 2000, juntament amb J. Velázquez).

La seva afició al cinema –i concretament al peplum- fou la causa que li dediqués la tesi doctoral (1973), que va publicar revisada l’any 2014 amb el títol Cine de romanos: apuntes sobre la tradición cinematográfica y televisiva del mundo clásico, amb l’apèndix Noticia breve acerca de las vidas de Jesús y los primeros tiempos del cristianismo d’ Enrique Otón Sobrino, Madrid, Centro de Lingüística Aplicada Atenea.