Homenatge dedicat al professor Pere Lluis Cano Alonso
20/02/2020
La Unitat de Filologia Llatina vol retre homenatge al professor Pere Lluis Cano Alonso. Cano va destacar per la seva versatilitat, els estudis sobre retòrica i cinema, i molt particularment les seves idees innovadores aplicades a la didàctica dels estudis llatins, des de les més innovadores teories de la lingüística.
Lluis Cano Alonso es va incorporar a la UAB l’any 1970, com a professor ajudant d’E. Valentí Fiol de qui es considerava deixeble, igualment com de L. Rubio, que li havia donat classes de lingüística a la UB. La seva trajectòria acadèmica va estar centrada en l’estudi de la sintaxi llatina a la llum dels corrents imperants en el darrer terç del s. XX (principalment l’estructuralisme i el funcionalisme), en la modernització dels sistemes d’aprenentatge de la llengua llatina i en la influència de la tradició grecollatina en el cinema i les arts visuals com ara el vídeo.
La seva dedicació constant i continuada a aquests àmbits esmentats, li han proporcionat el reconeixement públic, en la mesura que fou pioner a tractar-los des de l’acadèmia universitària, en un moment en què es consideraven temes “menors” en l’estudi de la Filologia Llatina. Així, a la UAB fou l’impulsor i coautor de dos manuals pràctics per a l’aprenentatge del llatí a la universitat: Introducció al llatí. Mètode pràctic, 2 vols. Cerdanyola del Vallès 1982-3 (juntament amb J. Martínez Gázquez, C.-L. Gil, J. Carbonell i M. Llarena), i Introducció a l’estudi de la llengua llatina. Mòdul 1, Cerdanyola del Vallès 1998 (juntament amb B. Matas i J. Carbonell).
La seva debilitat per la poesia elegíaca llatina i un gran domini de la llengua castellana ens ha deixat dues traduccions modèliques, un dels quatre llibres propercians de Carmina (Ed.Bosch, Barcelona 1984) i l’altra, dels Carmina Priapea (Cerdanyola del Vallès, 2000, juntament amb J. Velázquez).
La seva afició al cinema –i concretament al peplum- fou la causa que li dediqués la tesi doctoral (1973), que va publicar revisada l’any 2014 amb el títol Cine de romanos: apuntes sobre la tradición cinematográfica y televisiva del mundo clásico, amb l’apèndix Noticia breve acerca de las vidas de Jesús y los primeros tiempos del cristianismo d’ Enrique Otón Sobrino, Madrid, Centro de Lingüística Aplicada Atenea.