Gènere i docència, una assignatura pendent?

30/11/2022

Segons la Guia per a la introducció de la perspectiva de gènere en la docència, la perspectiva de gènere es pot entendre com l'aproximació crítica a qualsevol fenomen que visibilitza les desigualtats entre homes i dones. L'objectiu es centra a fer polítiques i accions que actuïn sobre els factors de gènere per tal d'aconseguir la igualtat real. Per tant, demostra que les diferències entre homes i dones no només es donen en termes de biologia, sinó per diferències culturals assignades als éssers humans. (Ponferrada, 2017) Com a resultat, reconeix les relacions de poder que hi ha entre els dos gèneres, que en general acostumen a ser favorables per als homes i discriminatòries per a les dones. A més, ha de tenir en compte la interseccionalitat i entendre que la discriminació s'enllaça i relaciona amb altres variables com l'ètnia, edat, orientació sexual, religió i moltes més variables (Gamba, 2008). A l'àmbit universitari, la perspectiva de gènere promou la igualtat de gènere i diversitat en la recerca, en la docència i en la gestió. Distingeix els aspectes biològics de les representacions socials creades en la docència, com normes, rols, estereotips, que es construeixen culturalment i històricament del que és femení i masculí. 

Tal com diuen Rosa M. Ortiz Monera i Anna M. Morero Beltrán (2018), a les Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere de la Xarxa Vives d'Universitats, s'ha de discutir la ceguesa que pateix el gènere en les diferents disciplines. Històricament, la producció de coneixement s'ha basat en la visió androcèntrica del món, excloent els sabers i interessos de les dones. Aquest biaix pren les explicacions i models masculins com a universals. Per tant, les ciències "més dures" no són del tot objectives, ja que hi ha interessos, prejudicis, relacions de poder, estereotips i supòsits ocults; no es pot assumir que la igualtat de gènere regeix tant el món social com el món científic i cultural (Ortiz iMorero, 2018).

D'acord amb Cèlia Amorós (1999), i com passa a altres disciplines, la sociologia ha oblidat obres escrites per dones i també per homes en defensa de la igualtat de gènere fent que els noms i les obres no hagin transcendit tant en la història. Fins i tot, les mateixes obres d'autors reconeguts en la disciplina.

També, durant molts anys la sociologia no ha considerat el gènere per a l'anàlisi, les teories i els conceptes sociològics. Però ell gènere dona forma i sentit a les persones i a les relacions socials. Per entendre el món social s'ha de considerar el gènere i viceversa. Per això, la guia ens proposa conscienciar a l'alumnat sobre els estereotips i mandats de gènere i les relacions de poder desiguals.

El menyspreu i invisibilització del treball de cures, tot i ser una tasca necessària, porta a una perpetuació de les desigualtats de gènere. Per tant, és important parlar a l'alumnat que l'assignació del treball de cures a les dones, és causada per qüestions de gènere (construccions socials) i no pas pel sexe. La guia ens parla també de la importància de tenir en compte en la docència les desigualtats entre dones i homes en l'àmbit laboral, tant de renda, fiscal o de presa de decisions. 

Finalment, la guia ens parla de la ciència política on s'explica que s'han de revisar els conceptes teòrics en aquesta disciplina. Per exemple, pel que fa al concepte de liberalisme, dones com Olympe de Gouges, Mary Wollstonecraft o Harriet Taylor Mill reivindiquen els drets de les dones amb l'argumentari liberal i totes les nocions d'igualtat i drets associats. O també, el concepte de poder ha estat criticat i novament teoritzat i definit per la teoria feminista.  A través d'un procés performatiu de repetició d'actes, ens configurem com a individus i reproduïm el poder normalitzador i el gènere, segueix aquest procés per tal de construir-se i reproduir-se. El concepte de ciutadania també ha d'estar qüestionat, ja que s'ha de considerar la distinció entre públic i privat. La construcció de drets del ciutadà ha estat sobretot focalitzada en l'àmbit públic, deixant de banda a les dones. La guia destaca l'anàlisi de les institucions, comportament polític o les polítiques públiques. Així, podem optar per una visió amb més perspectiva de gènere i veure perquè es donen aquestes desigualtats. Finalment, ens parla de la docència en la ciència política, la qual ha d'adoptar aquesta perspectiva de gènere per formular polítiques públiques amb unes eines com el gender mainstreaming per tal de fer plans d'igualtat o d'avaluació d'impacte de gènere.

En conseqüència, tal com diu Maribel Ponferrada a la Guia per a la introducció de la perspectiva de gènere en la docència si ens centrem en la docència que surt recollida en el Tercer Pla d'acció per la Igualtat entre dones i homes de la UAB (2014-2017), aquesta perspectiva de gènere es basa a revisar els continguts de les assignatures des de la temàtica de les desigualtats entre homes i dones però també en revisar les metodologies docents i de les interaccions entre els alumnes i professors a l'aula. Una de les solucions que dona aquesta guia es centra a utilitzar metodologies docents més participatives, ja que afavoreixen la integració i participació; es genera un entorn més igualitari i menys jeràrquic. La guia aposta per incloure la perspectiva de gènere a les assignatures i guies docents amb un llistat no excloent de temàtiques relacionades amb tres categories: el coneixement de les desigualtats de gènere i del sistema de sexe-gènere, el coneixement de les aportacions de les dones a la ciència, la cultura i la societat i finalment l'assumpció de valors d'equitat de gènere (Ponferrada, 2017).

La UAB també té una Guia per a l'ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona, realitzada per l'equip de Serveis Lingüístics i l'Observatori per a la Igualtat. Aquesta guia, escrita per Heura Marçal, Fiona Kelso i Mercè Nogués, ens recalca l'exclusió que poden patir les dones en la llengua. Molts textos actuals encara traspuen visions sexistes i androcèntriques que la mateixa guia dona pautes per evitar. Els recursos que es donen estan centrats a assolir dos objectius: fer visibles les dones i estalviar la concreció genèrica i trobar alternatives al masculí plural genèric.

Aquesta manual es centra sobretot en el català i castellà, ja que són dues llengües amb flexió de gènere i tots els recursos que es proposen no transgredeixen les normes gramaticals. El sexisme lingüístic no és inherent a les llengües com a sistema, sinó que radica en els usos consolidats i acceptats per les comunitats parlants.

La categoria no marcada en català i castellà és el masculí i, per tant, és el genèric. Quan fem referència a grups que inclouen persones dels dos sexes, s'utilitzen normalment les formes del gènere masculí. Això evidentment dona dos valors al gènere masculí: l'específic, referent als homes, i el genèric, referent als homes i dones. En canvi, històricament el gènere femení s'ha reservat per l'específic, cosa que ha exclòs les dones de l'imaginari col·lectiu. Actualment, s'està revisant aquest ús del llenguatge, ja que es considera que el llenguatge construeix la manera com percebem la nostra quotidianitat. És un producte social que reflecteix la desigualtat.

Alguns exemples de solucions que ens dona aquesta guia es centren a usar la forma femenina o masculina quan ens volem referir a una persona concreta d'acord amb el sexe d'aquesta persona. En el cas dels noms de professions, càrrecs i places, una solució seria fer servir les formes femenines quan se sap que fan referència a dones. . Si parlem de les formes genèriques, tot i que es fa servir el masculí com a valor genèric per a persones d'un mateix grup o categoria professional, es poden utilitzar mots col·lectius o construccions metonímiques. Per exemple, en comptes de dir "els alumnes" direm "l'alumnat", o en comptes de dir "els professors" direm "el professorat o l'equip docent o inclús "dels tutors" ho canviarem per "professorat tutor". També la guia recomana en lloc de "els professors i els investigadors", dir "el personal docent i investigador, i el PDI". Tots aquests canvis afecten positivament a la igualtat de gènere ja que inclouen a la dona al llenguatge.

També, en un document s'ha de fer servir la forma femenina quan fem referència a una dona o un conjunt. Finalment, com a últim exemple dels molts que té la guia, cal usar tant com es puguin noms invariables. Per exemple, en comptes de dir home, direm persona, ésser humà o individu. O també no direm nen sinó que direm infant o criatura (Marçal, Kelso i Nogués, 2011).

Actualment, s'estan explorant molts àmbits poc indagats per tal d'aconseguir la veritable igualtat de gènere. La utilització de totes les guies mencionades, pot ser una bona forma d'entendre la problemàtica i començar a resoldre-la.

Bibliografia

Amorós, Celia i Cobo, Rosa (2005). «Feminismo e ilustración». A Celia Amorós i Ana de Miguel (eds.): Teoría feminista: de la ilustración a la globalización. De la ilustración al segundo sexo. Volumen 1 (p. 90-144). Madrid: Minerva Ediciones, 2005.

Gamba, Susana. (2008). ¿Qué es la perspectiva de género y los estudios de género? Editorial Biblos: Argentina

Marçal, Heura Kelso, Fiona i Nogués, Mercé. (2011). Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona. Cerdanyola del Vallès: Servei de Llengües i Observatori per a la Igualtat

Ortiz Monera, Rosa Maria i Morero Beltrán, Anna Maria. (2018). Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats. 

Ponferrada, Maribel. (2017). Guia per a la introducció de la perspectiva de gènere en la docència. Cerdanyola del Vallès: Observatori per a la Igualtat de la UAB.