FEM Kolectiva va fer una marxa exploratòria a la UAB

21/12/2023

Durant el mes de novembre es va fer el Taller Monogràfic “Sexualitats. Una mirada integrada” organitzat per la Fundació Autònoma Solidària. Consistia en un total de set sessions enfocades a promoure una mirada crítica i reflexiva envers la sexualitat, incloent l’afectivitat, el plaer, la diversitat d’identitats de gènere i orientacions, els drets sexuals i reproductius, i les línies de prevenció́. Tot això, posant la mirada no només en la individualitat de la vivència, sinó́ també́ en els aspectes socials, antropològics i polítics que han determinat, i determinen, la vivència particular als cossos tant del plaer com del risc. L’objectiu era entendre que les sexualitats són diverses i identitàries, es a dir, cada persona desenvolupa la seva manera d’expressar-se i relacionar-se sexoafectivament, i això conforma l’ésser en múltiples dimensions.

El dimarts 28 de novembre, es va fer la sessió de “Cos, sexualitat i espai públic” per part de FEM Kolectiva, un col·lectiu d’Arquitectura i espai públic des d’una perspectiva feminista.

La sessió s’enfocava en una anàlisi de l’espai públic com a condicionant de les nostres vivències, moviments, maneres de relacionar- nos i, també, de les nostres sexualitats. L’exploració dels mites associats als espais públics, que molts cops són entesos com a insegurs i perillosos per als nostres cossos, els va permetre detectar aquelles coses que donem per suposat de la nostra vida quotidiana, els nostres moviments i que tenen un efecte sobre les nostres vides. Així, durant el taller van explorar els missatges que té l’espai públic de la UAB dirigits al control dels nostres cossos i de les nostres sexualitats i, a través de l’exploració col·lectiva, van analitzar com desactivar els automatismes als quals ens exposa. Així, els tres grans objectius que perseguia era la generació de consciència col·lectiva, la detecció de mecanismes de control sobre els cossos i la desactivació d’automatismes.

D’entrada, van fer un repàs conceptual dels termes ciutat, urbanisme i urbanitat per entendre l’ordenació del territori com a institucionalitat. Després, van fer un repàs històric des de les ciutats preindustrials al capitalisme avançat per entendre el nou subjecte històric, allò “genèricament humà”. El capitalisme s’ha construït en base a dicotomies que conformen els nostres valors. En relació a l’espai públic, hi intervenen elements com el model de pensament binari, la divisió sexual del treball, la separació d’allò públic i allò privat, la jerarquia de l’esfera productiva per sobre de la reproductiva i les formes de violències i l’usuari concret per qui es dissenya la ciutat. Aquest usuari, amb dret a la ciutat i legitimitat, respon a la masculinitat hegemònica. Així, l’espai públic es dissenya per un única categoria social i veiem com la resta de categories queden en una situació no privilegiada. Partint de la perspectiva de la interseccionalitat, hem d’analitzar el cos situat en l’espai públic i entendre que el cos esdevé un espai social.

Partint d’això, hem d’utilitzar una perspectiva feminista per entendre com ens afecta l’urbanisme i la seva configuració, així com la separació capitalista d’allò públic – responsabilitat del rol de gènere masculí – i allò privat – relegat al rol de gènere femení. D’una banda, tenim els elements de configuració de la por de l’espai, que passen per una territorialització de l’espai, les formes de control i la percepció de seguretat i comoditat o de por. D’altra banda, tenim les violències explícites sistèmiques, des de la mirada a l’agressió, que responen a l’apropiació masculina de l’espai públic. D’aquesta manera, a les dones i identitats que no responen a la masculinitat hegemònica se’ns limita el dret a utilitzar l’espai. Davant d’això, tenim estratègies d’autoprotecció que utilitzem inconscientment com utilitzar recorreguts alternatius (cartografia mental) per fer-nos sentir més segures.

Els indicadors que poden determinar la inseguretat d’un espai públic són: l’orientació, el nivell d’ocupació, la proximitat d’equipaments, la il·luminació, els límits i segregacions espacials, la mixticitat d’usos, la vigilància informal, la diversitat, l’autonomia i la comoditat i el comfort de l’espai.

D’aquesta anàlisi en sorgeix l’urbanisme feminista de Jane Jacobs (1961). Ens explica com l’espai públic es dissenya segons els interessos del sistema, per a reforçar-lo. Així, la reproducció espacial de valors sistèmics és clau pel manteniment de l’statu quo. Actualment tindríem doncs ciutats capitalistes i patriarcals en què l’espai públic en perpetua els valors. En contraposició, tindríem la ciutat feminista que proposa l’urbanisme feminista. Mentre que els valors capitalistes posen al centre l’esfera productiva i la resta en un segon pla; l’urbanisme feminista promou uns valors en què les quatre esferes de la vida es valorin per igual i de manera interdependent: l’esfera productiva, reproductiva, personal i col·lectiva.

Una metodologia d’anàlisi urbà feminista són les marxes exploratòries, basades en l’experiència (recorreguts quotidians) i l’antropologia (observació etnogràfica). El seu origen és en l’activisime de Jane Jacobs. Els objectius són incorporar perspectiva feminista, empoderar les identitats oprimides, visbilitzar i identificar les problemàtiques de l’espai públic capitalista i patriarcal. Els criteris d’observació són:

El pla vertical: l’existència d'espais buits o passius, la qualitat dels materials i detalls, la transparència i la diversitat d'usos.

El pla horitzontal: l’amplada de les voreres, l’espai lliure de pas, l’accessibilitat, la seguretat viària, la velocitat dels vehicles, passos de segurs, suficients i coherents i la infraestructura ciclista.

L’equipament urbà: la il·luminació, els elements suport i descans, la protecció climàtica, les oportunitats de joc, les oportunitats d'exercici / activitats, l’arbrat i la superfície no pavimentada.

L'entorn: la visibilitat, la llegibilitat, el soroll, la qualitat de l'aire i males olors, la possibilitat de control social, la neteja i manteniment i l’escala humana de la secció.

Els usos de l'espai: trobada, evitació, simbolisme, xarxes socials, turisme i usos dels equipaments o serveis.

A partir d’aquests criteris d’observació, les alumnes del monogràfic, van analitzar
l’urbanisme de la UAB.

Fem Kolectiva