Exposició fotogràfica "1.322": refugis de la Guerra Civil
L’exposició fotogràfica 1.322 mostrarà a la Universitat Autònoma de Barcelona una vintena d’imatges dels refugis de la Guerra Civil a la capital catalana.
23/02/2024
INAUGURACIÓ: Divendres, 1 de març a les 10.00
La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona acollirà la itinerància de l’exposició fotogràfica 1.322. Refugis antiaeris de Barcelona, una selecció de vint-i-cinc imatges d’aquest patrimoni cívic, històric i arquitectònic únic a Europa. La mostra, a partir de l’obra fotogràfica d’Ana Sánchez i comissariada per l’historiador Xavier Domènech, és una producció de l'Ajuntament de Barcelona i es va poder veure a l’antiga presó Model el 2023. Serà inaugurada el divendres 1 març a les 10.00 per Margarita Freixas, degana de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Raquel Gil, regidora de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona.
El projecte posa imatges a la xarxa d’espais de la defensa passiva de la capital catalana que, entre el 13 de febrer del 1937 i el 25 de gener del 1939, salvaria milers de vides. Si al sol de Barcelona romanen les cicatrius de l’última guerra viscuda a la ciutat, en el seu subsol hi perviu encara un testimoni extraordinari de solidaritat i resistència.
L’historiador Xavier Domènech, comissari de la mostra, recorda que “els bombardejos sobre Barcelona són la baula necessària d’una llarga cadena del desenvolupament del terror en termes universals, però la reacció de la ciutadania és un petit cristall singular sobre els valors d’una ciutat, i les seves gents”. L’autora reivindica “la fotografía i la mirada de les netes per materializar un passat desdibuixat en la memoria col·lectiva, que no està del tot perdut en els foscos plecs del segle XX”.
Dels més de quatre-cents espais investigats, la mostra original i el seu catàleg (Una mirada fotogràfica als refugis antiaeris de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2023) recullen imatges de quaranta refugis i il·lustren la seva variada tipologia i l’adaptació als llocs de vida i treball de la població: refugis comunitaris, privats, fabrils i d’espais de treball col·lectivitzats i institucionals o de dirigents polítics. Alguns d’ells han estat mostrat ara per primera vegada, com és el cas del refugi de la seu de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, situada al Passeig de Gràcia; de l'Escola Popular de Guerra, ubicada a l’Escola Pia de Sarrià, o de la fàbrica Damm. En conjunt, aquestes fotografies revelen una ciutat sota la ciutat que continua foradada en el present, i ajuden a (re)descobrir una altra memòria de Barcelona en temps de guerra.