Es publica l’estudi més complet del jaciment d’hadrosaures més important d’Europa

05/11/2018

El jaciment de Basturs Poble és el que es coneix en anglès com un “bonebed” (estrictament un “llit d’ossos”), és a dir, un estrat geològic que conté una gran acumulació de fòssils. Té una antiguitat d’uns 70 milions d’anys. És l’únic que s’ha trobat a Europa que conté exclusivament restes d’hadrosaures. Les excavacions que s’hi han dut a terme els darrers 10 anys han proporcionat al voltant d’un miler de fòssils. Les restes es troben desarticulades i, probablement, pertanyen a única espècie: Pararhabdodon isonensis. “Creiem que els individus van morir per una condició ambiental desfavorable, potser un període de sequera extrema. Després de la mort les restes es van desplaçar empeses per l’aigua i van fossilitzar, però sabem que el lloc on van morir no està gaire allunyat del jaciment”, explica Víctor Fondevilla, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autor principal de l’article.

L’estudi publicat ara a PLOS ONE ha analitzat les  270 restes fòssils d’aquest jaciment que han estat preparades per al seu estudi. Inclouen cranis, mandíbules, dents, vèrtebres i ossos de les extremitats. Els investigadors, però, no s’han conformat amb descriure i prendre mides de les restes, sinó que n’han analitzat l’interior dels fòssils per extreure’n informació sobre l’edat dels individus als que van pertànyer. “Podem tallar els fòssils i analitzar la seva estructura interna. Això ens dona molta informació sobre del cicle vital de cadascun dels animals”, explica la professora d’investigació ICREA a l’ICP, Meike Köhler. De forma semblant a les anelles de creixement dels arbres, en les seccions dels ossos llargs apareixen unes línies (LAGs) que són un indicador de les aturades del creixement i que corresponen a l’alternança entre èpoques favorables i desfavorables. D’aquesta manera es pot calcular a quina edat van morir.

Amb aquest sistema, els paleontòlegs han detectat que en el jaciment hi ha un gran nombre d’individus juvenils i, en una proporció menor, individus subadults i adults. En canvi, no  s’han trobat individus acabats de sortir de l’ou. “Hem estimat que els exemplars més joves van morir als dos anys d’edat i els adults entre els 14 i 15”, explica Fondevilla. El fet de trobar tants juvenils fa pensar als investigadors que l’acumulació d’ossos de Basturs Poble representa una població natural d’herbívors, on els juvenils acostumen a ser més abundants. “També és possible que l’abundància de restes juvenils es degui a que són els individus més vulnerables davant d’una crisi, i per tant, haurien mort en major quantitat que els adults”, comenta l’investigador principal de l’estudi.  

En aquesta recerca també hi han participat investigadors del Museu de la Conca Dellà i del Museo Friulano di Storia Naturale (Udine, Itàlia).

Els hadrosaures, un grup ben conegut a Catalunya

Els hadrosaures, també anomenats dinosaures de “bec d’ànec” són un grup de dinosaures ornitisquis amb una dieta herbívora que van viure durant els últims temps del Cretaci superior. Es tracta probablement del grup de dinosaures més ben conegut. Entre les subfamílies del grup hi ha els lambeosaurins, els quals estan representats als jaciments catalans. Es caracteritzaven per tenir un cos robust que atenyia mides mitjanes i grans (amb pesos d’entre un quilo després de néixer fins a 3000 quilos en adults), amb unes potes davanteres més petites que les posteriors. Aquest darrer tret feia que poguessin caminar de forma bípeda o quadrúpeda indistintament.

El crani era llarg, acabava en forma de bec d’ànec -d’aquí el seu sobrenom-, i a la mandíbula hi tenia les dents organitzades internament en bateries dentàries. La característica més distintiva era la seva cresta òssia, formada per diversos ossos del crani més o menys desenvolupats. La funció d’aquesta cresta no està clara, però es creu que podia servir com a caixa de ressonància per amplificar sons i facilitar el reconeixement entre membres d’una mateixa espècie. Altres hipòtesis apunten a que eren estructures que només presentaven els mascles per atreure les femelles.  

Pararhabdodon isonensis es una espècie només coneguda al Pallars Jussà.  Va ser descrita l’any 1985 a partir d’unes restes trobades a Sant Romà d’Abella i el seu nom específic -isonensis- fa referència al poble d’Isona proper al jaciment. Feia entre 6 i 7 metres de llarg i s’estima que els adults devien pesar unes tres tones.

Els Pirineus, la llar dels darrers dinosaures d’Europa

Catalunya és un país molt ric en sediments fossilífers. Entre ells, destaquen els de les conques prepirinenques, les quals conserven els indicis de la vida de l’etapa final del Cretaci (entre fa 70 i 66 milions d’anys). Això és, en termes geològics, molt poc temps abans de la gran extinció que va acabar amb moltes formes de vida, entre elles, tots els dinosaures no-avians. Als jaciments dels Pirineus, per tant, s’ho troben els darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs centenars de milers d’anys abans que desapareguéssin de tot el món.
 
El jaciment de Basturs poble va ser localitzat pel divulgador científic Marc Boada l’agost de 2001. En trobar alguns fòssils en superfície, es va posar en contacte amb els paleontòlegs del Museu de la Conca Dellà. Pocs mesos més tard es va realitzar una intervenció paleontològica que va confirmar l’excepcionalitat d’aquest jaciment. Després d’aquesta primera excavació, s’han realitzat 12 campanyes més integrades en projectes de recerca liderats pels investigadors Àngel Galobart, Cap del Grup de Recerca de Faunes del Mesozoic de l’ICP, i per Rodrigo Gaete, de l’MCD.

Els fòssils de Basturs Poble es conserven en el Museu de la Conca Dellà. Allà, a la sala d'exposició dels dinosaures es mostra una representació dels ossos més espectaculars del jaciment i una recreació a mida real de l’aspecte en vida de Pararhabdodon isonensis.

Article original: Fondevilla V, Dalla Vecchia FM, Gaete R, Galobart À, Moncunill-Solé B, Köhler M (2018) Ontogeny and taxonomy of the hadrosaur (Dinosauria, Ornithopoda) remains from Basturs Poble bonebed (late early Maastrichtian, Tremp Syncline, Spain). PLoS ONE 13(10): e0206287. DOI:  10.1371/journal.pone.0206287