Ens ha deixat el professor Jaume Medina Casanovas

13/03/2023

El professor Jaume Medina Casanovas (Vic, 1949 – Barcelona, 2023) ens ha deixat el passat 11 de març. Catedràtic Emèrit de Filologia Llatina a la nostra Universitat (UAB), fou professor en actiu durant 47 anys, fins el 2018, quan dictà la seva última lliçó abans de la jubilació.

            És impossible resumir la seva trajectòria en unes poques ratlles, ja que, entre els anys 1974 fins al mateix 2023, el professor Medina compta amb més de 340 publicacions, de tota mena. El Dr. Medina era un eminent especialista en lʼobra de Carles Riba, però tocà amb profunditat temes diversos, com ara la retòrica clàssica o la filosofia cristiana. És autor de traduccions al català dʼaltres autors contemporanis, com ara Hörderling, Rilke, i, tirant errere, Locke, Spinoza, Erasme, Ramon Llull, Anselm de Canterbury i sant Agustí. Entre els clàssics, llegim les seves traduccions també dʼautors diversos, com ara algunes obres de Ciceró, Catul, Virgili, Horaci, Ovidi i altres. És només un resum. Durant els últims anys era col·laborador assidu en revistes de divulgació, on opinava sobre lʼestat de la cultura catalana, un tema al qual també dedicà estudis diversos. De fet, hem de reconèixer en el Jaume un activisme positiu en defensa de la seva terra i de lʼús normalitzat del català, una llengua de la qual tenia plena consciència, no només per raons personals –es mostrava orgullós de ser de Vic–, sinó per raons fonamentades en sòlids arguments històrics i culturals. El seu català, parlat i escrit, era rigorosament exacte i bonic. Es pot comprovar en qualsevol pàgina signada per ell.

            Però, al mateix temps, en Jaume Medina va ser un poeta reconegut, integrant de lʼanomenada «generació dels 70». Recentment, va tenir la generositat de compilar la seva pròpia producció literària i regalar-la als seus amics i companys. Conformen finalment 5 llibres de poemes (entre 1976-2010) i una novel·la (2016). El seu estil, de tendència netament classicitzant, tenia sempre present la tradició poètica dʼarrel grecollatina, però mostra, en realitat, una gran versatilitat en el tractament dels temes –la majoria centrats en lʼexperiència biogràfica i en la creació de poemes dedicats a familiars o amics– i de formes, arribant a lʼadopció en català de la tradició del haikú.

            Jaume, amic nostre, professor de més dʼuna generació. Els seus deixebles varen ser una preocupació constant. En Jaume era atent, amable i, en la distància curta, absolutament simpàtic, gràcies, en part, a una memòria prodigiosa.

            Recollint les seves pròpies paraules en lʼacte del seu comiat com a professor: «Tot arriba que té fi. I, doncs, avui, als meus setanta [tres] anys, s’acaba una aventura que vaig començar amb gran il·lusió en aquesta mateixa facultat». I uns versos, referits a ell mateix, en el seu sonet «Jo»:

perquè, infeliç mortal de cor ardent,
sospira per capir lʼenteniment
i, en el secret, lʼamor que lʼenamora.

            Jaume, descansa en pau. Terra sit tibi levis.