"Els professionals en la transició cap a la societat digital": Crònica d'una Jornada de reflexió sobre la docència en la nostra Facultat

20/04/2024

Oriol Homs és una de les figures històriques de la sociologia a Catalunya, expert en temes de formació, mercat de treball i polítiques socials. El 1989 fundà el Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM), que durant molts anys va ser una de les principals entitats de recerca sociològica fora del marc universitari a Catalunya i a l’Estat, del que en va ser el director fins al 2013, i des d’on va dirigir nombrosos estudis aplicats de dimensió internacional tant a Europa, com a la Mediterrània, a Amèrica Llatina i Àfrica. El 2013 fa fundar amb altres col·legues l’Associació NOTUS dedicada a l’elaboració d’estudis socials, fins a l’any 2020. En l’actualitat col·labora amb entitats i administracions públiques com a assessor independent. Per a més informació, consultar el web.

L’Oriol Homs va emmarcar la seva conferència en els dràstics canvis socials que hem viscut amb la transició vers la societat digital i del coneixement, un nou cicle històric que requerirà noves institucions i de noves formes de gestionar el poder. La Sociologia i la Ciència Política són disciplines científiques clau per a donar compte d’aquests canvis socials i per a contribuir al disseny de les noves formes de governança. El ponent va remarcar el salt qualitatiu i quantitatiu que suposa la digitalització en el procés d’automatització, que està donant pas a una nova organització industrial i econòmica, i va advertir les implicacions d’aquest procés per a la transició escola-treball. És un procés que interpel·la a tots els nivells eductius, la universitat inclosa. Segons ell, venim d’una era industrial en què les persones havien d’aprendre a fer coses, mentre que ara el més rellevant serà aprendre a analitzar i avaluar dades. 

D’acord amb l’Oriol Homs, es requerirà un nou model formatiu en el qual el binomi polivalència / especialització deixarà de ser excloent per a convertir-se en complementari, ja que es necessitarà una formació que promogui persones amb sabers especialitzats, però alhora que siguin polivalents, amb capacitats per a entendre’s i comunicar-se amb professionals d’altre disciplines. Ell preveu uns perfils professionals futurs caracteritzats per una polivalència bàsica, una elevada comprensió del context social productiu, una bona capacitat analítica i una actitud proactiva. Algunes d’aquestes competències no es poden ensenyar, sinó que s’han d’entrenar, cosa que implicarà noves formes d’organització dels estudis. Des de la seva perspectiva, el sistema educatiu hauria de centrar-se a ensenyar el “què” i el “per què”, mentre que el món laboral hauria de proporcionar el “com”. Perquè les persones que entren al món laboral puguin fer-ho, haurien de disposar d’unes competències transversals clau, com el treball en equip, la comunicació, idiomes, aprenentatge autònom, etc.

Oriol Homs va discutir la idea que en un futur hi haurà moltes noves professions que ara no existeixen. Des del seu punt de vista, el que hi haurà són noves combinacions de professions actualment existents, que segurament es modificaran. Aquests requisits laborals del futur implicaran la necessitat de formació permanent per a milions de treballadors amb nivells universitaris, que s’hauran de reciclar, motiu pel qual va augurar que aquesta serà una de les funcions clau de les universitats del futur. Això exigirà a les universitats estar molt actualitzades, ja que si no les empreses aniran a demanar formació als seus proveïdors de tecnologia. 

Un cop finalitzada la intervenció d’Oriol Homs, va ser el torn de la rèplica de Josep Vives, sociòleg expert en gestió i anàlisi de dades dels àmbits energètic i urbà, tècnic de dades i digitalització de l'Ajuntament de Rubí i responsable de la Comissió de Societat Digital del COLPIS. Va coordinar els congressos internacionals de l’Observatori per a la Cibersocietat (2002 a 2009) i els congressos Rubí-Brilla sobre transició energètica (2014 a 2019) i és també tecno-activista en projectes com MyData, Algorights i Guifi.net 

En la seva intervenció, Josep Vives va posar l’èmfasi en el poder de les dades i va remarcar que la digitalització s’ha convertit en un factor estructurant de la nostra societat, que modifica radicalment les relacions de poder i ens afecta en tots els àmbits de la vida social i política. Des de la seva experiència com a sociòleg analista de dades en una administració pública, va remarcar la importància de saber treballar de manera interdisciplinària amb enginyers informàtics, urbanistes, etc., i va recomanar introduir les competències formatives adients en els futurs plans d’estudis. Va destacar que els principals reptes dels futurs científics socials seran la transició digital i la transició ecosocial, que a hores d’ara ja condicionen de manera molt important les agendes polítiques a tots els nivells. 

Josep Vives va lamentar que l’absència de sociòlegs i politòlegs en els espais de decisió i disseny de la societat digital i dels reptes ecosocials, està facilitant la introducció de tota una sèrie de biaixos i desigualtats en els elements estructurants de les noves institucions socials. A més, el fet que els processos tecnològics siguin impulsats i controlats per un oligopoli empresarial d’àmbit global comporta una sèrie de riscos per als sistemes democràtics i noves formes d'acumulació capitalista que deixen als individus amb elevats nivells de vulnerabilitat. Les universitats haurien de ser capaces de participar en la transformació d’aquests escenaris per alliberar les dades i posar-les sota el control ciutadà i democràtic. 

Al llarg de la Jornada els ponents van ser interpel·lats pel professorat assistent amb una sèrie d’intervencions que van propiciar un bon debat sobre el paper de la universitat, dels estudis que s’imparteixen a la Facultat i sobre les estratègies de futur que es podrien seguir. Tot plegat, va proporcionar unes reflexions molt útils per a un moment com l’actual en el qual s’estan repensant les memòries dels graus.

A continuació us deixem un text sobre la intervenció d’Oriol Homs i Ferret:

ELS PROFESSIONALS EN LA TRANSICIÓ CAP A LA SOCIETAT DIGITAL

El procés de transició cap a la societat digital o del coneixement està generant una elevada exigència de professionalització per exercir qualsevol treball, inclús els elementals. La demanda de més qualificació està afectant el mapa de les professions, amb noves combinacions de polivalència i especialització que trenquen les fronteres clàssiques entre les professions establertes en la societat industrial.

Avui ja es coneixen les grans tendències d’aquests canvis que configuraran algunes noves professions, però que sobretot reestructuraran les existents. Una major capacitat analítica i de tractament i interpretació de dades,  una major comprensió dels processos complexes, una elevada capacitat d’aprenentatge i adaptació permanent, una especialització canviant compatible amb una major polivalència en els fonaments de la professió, un major grau de responsabilitat i autonomia en la presa de decisions, una major capacitat d’interrelació en el si dels equips de treball, l’adequació a les condicions específiques d’eficiència per exercir la professió, són competències que dominaran l’evolució de gairebé totes les professions amb diferents nivells d’exigència.

Aquests canvis requereixen nous plantejaments en la relació entre el món professional i el sistema de formació. Preparar els professionals del futur al llarg de tota la seva vida laboral requerirà un enfocament dual de la formació, en la que les universitats i les empreses es distribuiran els processos d’aprenentatge basats en les seves capacitats. Les universitats hauran d’organitzar de forma molt més flexible la seva oferta formativa i més orientada a la demanda i les empreses hauran d’aprendre a entrenar permanentment les seves plantilles per mantenir actives les seves competències. L’actualització permanent de les competències de la població activa constitueix una de les grans oportunitats d’ampliació dels públics de les universitats. 

El coneixement acumulat per les ciències polítiques i la sociologia constitueix un valor en alça en el procés de transició societal per a formar professionals que contribueixin a construir una societat de major benestar per a tothom.

Pep Espluga Trenc, professor i coordinador de graus a la Facultat

Oriol Homs i Ferret, sociòleg