Elogi de la paraula en l’acte d’inauguració de curs

24/10/2017

En la seva al·locució en l’acte d’inauguració del 50è curs (2017-2018), el degà va fer un al·legat davant el vicerector de Relacions Institucionals i Cultura a favor de la Facultat de Filosofia i Lletres com a dipositaria i principal usuària de la ‘paraula’, i alma mater de la universitat. Davant la presència dels degans i deganes d’altres facultats, es va referir al centre com a bressol orgullós dels estudis de sociologia, psicologia i pedagogia, i com a fonament dels de comunicació, de traducció, de polítiques, d’educació i de dret, en la mesura que es basen en l’ús de la paraula.

Va recordar el difícil i esperançador context històric de la tardor de l’any 1968 i, davant la situació actual del país, va reclamar la necessitat del diàleg com a forma única d’acabar qualsevol conflicte. Amb una pregunta retòrica va advertir del perill que comporta la incomunicació: “¿Quant de llarga haurà de ser encara la llista [d’autors que s’han basat en el diàleg] perquè ens adonem que sense el diàleg, sense els mots que el configuren, sense les ‘lletres’ que conformen els mots, només hi ha primer silenci, després allunyament, més tard reticència, més endavant incomprensió, en acabat menyspreu, i després encara ràbia, i finalment odi?”-va preguntar a l’auditori.

Per acabar va rememorar alguns fets esdevinguts en les cinc dècades d’existència del centre, tot assimilant el decurs de la facultat a unes variacions musicals sobre un mateix tema, dirigides en cada moment per directors i directores diferents: una forma al·lusiva de la tasca dels exdegans i exdeganes presents a l’acte.

Podeu consultar l’al·locució