El professor Salvador Cardús ofereix una conferència sobre xarxes socials i societat a la inauguració del curs 2018-2019

26/10/2018

L’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB va celebrar dijous 25 d’octubre, la inauguració del nou curs acadèmic i el lliurament de diplomes als graduats i graduades del Màster en Arxivística i Gestió de Documents.

L’acte, que va tenir lloc a la Sala Lluís Vives, a l’Hotel Exe Campus, va estar presidit pel director de l’Escola, Joan Pérez, la directora de serveis docents de la Fundació UAB, Montserrat Balagueró, la coordinadora de titulació de Màster, Anahí Casadesús, el Vicerector d’Economia i de Campus, Carles Gispert, i Salvador Cardús, llicenciat en Ciències Econòmiques i professor titular de sociologia de la UAB.

El professor va oferir una lliçó inaugural, sota el títol, “Documents, mentides i xarxes socials. Consideracions epistemològiques als nous usos de la informació”, que va començar amb un repàs sobre invents tecnològics que han produït grans canvis en l’organització de la societat o les comunicacions, com ara el telègraf, la televisió o el rellotge.  

Davant la visió pessimista que alguns experts i acadèmics van vaticinar sobre l’efecte regressiu de les televisions en les societats demòcrates al llarg de la història, el professor va voler transmetre als estudiants, graduats i assistents una mirada positiva sobre l’ús de la informació en entorns digitals. Pel professor, les xarxes socials són una “transformació imparable”, que requereix per part de la societat ”aprendre a domesticar-les”, amb ajuda de l’entorn acadèmic i professional.

Pel sociòleg, la societat es troba en un context on “cada vegada hi ha menys interès en els fets i més en les històries”, i va afegir l’exemple de la victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units, en què els seus missatges a les xarxes socials van connectar molt més amb la gent del carrer. Un fet que demostra que el ciutadà, en un entorn digital, es deixa “guiar per les emocions” en lloc de les dades i els documents irrefutables.

Els 5 desafiaments de les xarxes socials, per Salvador Cardús

Després d’aquesta valoració, el professor va plantejar una reflexió al voltant de cinc reptes que plantegen les xarxes socials. El primer de tots, la credulitat, ha provocat fenòmens com la “postveritat”, que segons la definició de l’Oxfort Diccionary, significa “La relació o denotació de circumstàncies en què els fets objectius són menys influents en la configuració de l'opinió pública que recursos com l'emoció i la creença personal”.

Les decisions preses, doncs, a efectes de notícies falses o fets no contrastats, requereixen  sentit crític dels arxivers i dels gestors de documents, que han de treballar per garantir l’accés a fonts de fiabilitat als ciutadans.

“El segon desafiament és precisament permetre l’accés a la informació”. Per Cardús, la capacitat de saber destriar “què és un document i què és escombraries”, així com determinar el valor i tracte que ha de tenir aquest document, és una de les bases del coneixement que els estudiants adquireixen a l’Escola.

L’aïllament de certa informació, que permetria la rendició de compte i la garantia de certs drets als ciutadans, és un altre dels principals reptes per l’arxivística. “A la pràctica, les xarxes socials ens tanquen en un món més petit”, va afirmar Cardús. El professor, al·ludint a la immediatesa dels fets i la reacció que aquests suposen, va afirmar que la societat actual necessita reforçar la llibertat d’expressió i l’obertura al diàleg, i contrarestar la desinformació de les parts.

L’altre repte és el pessimisme social, inherent en un “món informatiu dominat per les notícies dolentes”. Una tendència que, segons Salvador Cardús, els professionals dels documents no haurien de seguir, sinó adoptar encara més una “actitud d’optimisme racional”, atenint-se als fets.

La recerca de l’objectivitat, a tenir perspectiva i desvincular-se en veu alta dels prejudicis ha sigut sempre el gran repte de les ciències socials. El relativisme, per Cardús, és un deure per aquells professionals que, en un moment on “la veritat importa”, han de seguir fent recerca el màxim objectivament possible.