El professor Roger Calaf intervé en un article sobre la cuina durant el confinament

Cuina durant el confinament

A l'article Què hem après gastronòmicament del confinament, publicat fa uns dies al diari 'Ara', el professor de Gastronomia i Enologia de l'Escola, Roger Calaf, intervé, juntament amb diversos xefs de renom com Carme Ruscalleda o Joan Roca, per analitzar quines competències ha adquirir la ciutadania en l'àmbit de la cuina i gastronomia durant els mesos de confinament per la pandèmia de la COVID-19.

02/07/2020

El passat 26 de juny, el diari "Ara" va publicar l'article Què hem après gastronòmicament del confinament, on es recullen les aportacions de diverses personalitats vinculades amb el món de la gastronomia i la cuina donant a conèixer el seu parer sobre les competències que havia adquirit la població en aquest àmbit durant el període d'estada obligada a la llar per motius sanitaris.

Entre les persones consultades, cal destacar els prestigiosos xefs com Carme Ruscalleda i Joan Roca, Toni Massanés de la Fundació Alícia, i el professor en Gastronomia i Enologia de l'Escola, Roger Calaf, entre altres.

En aquesta peça periodística s'esmenta que el confinament ha propiciat que la població disposés de més temps per dedicar-se a la cuina i a fer aflorar el seu talent a l'hora de realitzar elaboracions. Ha après noves tècniques de preparació de plats i ha pogut portar a la pràctica receptes més complexes que requerien més temps de cocció. En aquest sentit, Calaf comenta que la represa a la "nova normalitat" farà que aquestes noves elaboracions apreses ocuparan menys espai domèstic i es realitzaran en espais festius. 

També, durant aquest temps a casa, la ciutadania ha pres consciència que des de la cuina es pot lluitar contra el canvi climàtic i el malbaratament alimentari, fent previsions de les compres de queviures a realitzar en funció del què es pretén consumir en els propers dies, i adquirint productes de proximitat, que generen menys contaminació pel seu transport fins a les botigues. Segons Calaf, aquesta conscienciació ambiental ve afavorida per l'organització que s'ha hagut de fer de les compres en alimentació, ja que per la pandèmia, les sortides al domicili han estat restringides, i només han estat permeses per proveir-se d'aliments i també "molt probablement ha portat a pensar on es pot trobar un millor producte més barat, cosa que ha repercutit en la lluita contra el malbaratament alimentari", afegeix.

Les famílies han après a comprar i la seva sensibilització envers el medi ambient ha fet canviar la seva percepció sobre els productes de temporada i de proximitat, descobrint que eren molt bons, i no calia adquirir productes d'altres parts llunyanes del món per gaudir d'aliments molt gustosos.

A l'article es recull també els hàbits alimentaris de les persones durant l'estat d'alarma. El docent de l'Escola contempla que hi ha hagut una evolució durant el confinament: una primera part, en què la gent elaborava postres i pans, i una segona fase, en què la població anava adquirint hàbits més saludables i equilibrats en els seus menús diaris. La ciutadania s'ha conscienciat de la necessitat de menjar sa en benefici de la seva pròpia salut i la dels altres.

Calaf destaca en la seva intervenció el paper de la cuina com a espai de trobada familiar i social, i considera que cal "valorar la gastronomia com a eina de cohesió" a mig i llarg termini.

Podeu llegir íntegrament aquest article, a l'enllaç.