Des de la facultat, entrevistem a Carlota Solé

14/06/2022

El dimarts 26 d'abril a les 19h va tenir lloc l'acte de presa de possessió de la Dra. Carlota Solé i Puig a la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas, professora honorària de la Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtica de Sociologia, fundadora del Grup d'Estudis d'Immigració i Minories Ètniques (GEDIME) i del CER Migracions de la nostra Universitat. Des de la Facultat, hem volgut entrevistar-la per donar visibilitat a la seva gran trajectòria professional.

La Dra. Solé va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i es va doctorar (Ph.D) a la Universitat de Reading (Anglaterra). Gaudí de les beques de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona i Juan March de Madrid. Allà va tenir grans mentors com l'Anthony D. Smith, especialista en nacionalisme i etnicitat, emèrit de la London School of Economics amb qui va treballar en un màster en filosofia (M.Phil.) en la tesi sobre modernització. A la Facultat de C. Econòmiques de la UB "vaig tenir sort perquè vaig tenir grans professors com el Manuel Sacristán, Jordi Nadal o Fabiá Estapé en un moment on hi havia molta migradesa intel·lectual a l'Espanya franquista, a més, era molt difícil formar-se a l'estranger, cosa que em sembla imprescindible". En aquell temps es va interessar per les migracions i la integració dels immigrants.

En tornar a Espanya el 1975 va ser professora a la Universitat de Barcelona durant tretze anys, guanyant després la càtedra a la Universitat Autònoma, creant, més tard, el grup de recerca GEDIME i el grup de docència en màsters sobre migracions CER- Migracions. Ha escrit 40 llibres, uns dos-cents articles, capítols de llibres, pròlegs, etc. alguns d'ells fruit de treballs col·lectius: "he treballat força", afirmava.

La Dra. Solé va ser la segona catedràtica de sociologia després de la Mª Ángeles Duran: "érem dues dones entre una cinquantena d'homes [...] ara ja comencen a haver-n'hi més, però jo crec que encara en falten". A més a més, comenta que en aquell moment la gent es casava molt jove, de seguida tenien fills i si una dona viatjava era perquè acompanyava al seu home; "jo era de les poques que vaig marxar sola. Realment ho feia de manera inconscient en aquell moment, no vaig pensar que el que feia era novedós, sentia que m'interessava molt la carrera acadèmica i professional i que havia de fer allò", declara.

El fenomen del sostre de vidre ha estat present en alguns moments de la seva trajectòria; "quan vaig acabar Ciències econòmiques i buscava feina, algun entrevistador em va arribar a proposar que hi havia una plaça de secretària [...] També es va tornar palpable quan vaig voler tornar a la UB després d'haver guanyat la càtedra. Tot i que no és una regla escrita, si ets catedràtic tens més punts per assolir el canvi". Tot i que valora que ara hi ha molta més consciència de la igualtat de gènere i s'ha feminitzat molt l'alumnat, creu que canviar les actituds davant d'un fenomen és complicat i que hi ha encara molt per fer.

Durant la seva trajectòria, s'ha centrat en el tema de les migracions que és el que "té més volum", segons comenta; "van ser les meves preocupacions polítiques del moment, ja que era militant del PSUC i el tema de la immigració a Catalunya i la qüestió nacional m'havia interessat, les que em van dur a analitzar des d'un punt de vista més científic i empíric un tema", sosté. Però també s'ha interessat per la qüestió de la modernització i el corporatisme, que és un anglicisme per denominar els acords tripartits entre els agents socials i el govern. Aquest interès es va acompanyar de la seva participació amb un projecte internacional liderat per Wolfgang Streeck i Philippe Schmitter, amb els qui va treballar molts anys a Espanya. "El tema teòric de la modernització el vam discutir amb l'Anthony D. Smith, era un afer molt d'actualitat i en aquell moment m'interessava desenvolupar un tema teòric per formar-me intel·lectualment i acadèmicament [...] em va apassionar".

L'any 1989 funda GEDIME; "el paper de la recerca i investigació ha estat fonamental en la meva trajectòria. Ho haurien de dir els alumnes, però jo crec que he servit més com a investigadora que com a professora, crec que són actituds diferents, tinc molta curiositat per saber com funcionen les coses o com es relaciona la gent, encara ara que ja soc gran [...] la gent m'agrada, inclòs les masses, és una vivència, a mi m'encanta passejar per les Rambles per exemple, plenes de turisme".

L'entrada a la Real acadèmia va ser una proposta d'un col·lega amic, que ho va presentar al ple de l'Acadèmia on es va discutir el seu currículum. En una sessió posterior es va celebrar la votació. Carlota Solé va guanyar amb 24 vots davant d'un altre candidat, que en va obtenir 16; "un cop admesa per votació vaig haver d'escriure un llibre i posteriorment fer un discurs". Segons afirma, la seva entrada s'ha presentat com un reconeixement a la seva trajectòria acadèmica i també com una possibilitat de col·laborar amb gent d'alt nivell; "hi ha una activitat intel·lectual activa i projecto poder estar activa".

La Dra. Solé confessa haver gaudit molt de la seva feina. De fet, tot i fer uns anys que està jubilada, assegura que li agrada venir a la facultat; "la feina que faig la vaig escollir fa molts anys i ja em deien que anava dirigida a la vida acadèmica [...] la docència té l'avantatge que sempre tens gent jove davant que tenen inquietuds i veus com evoluciona la societat, corregir exàmens ja és més avorrit". En la seva trajectòria, destaca la creació de GEDIME; "no soc un geni que hagi inventat res, però estic orgullosa d'haver sabut articular un grup de gent que tingui interès per aquest tema i li doni continuïtat, sobretot els joves". De fet, anima als alumnes que facin estades a l'estranger per prendre consciència d'altres realitats, ja que, segons afirma, els alumnes adquireixen un grau de maduresa diferent després dels estudis i, encara més, si viatgen.

Enhorabona per tots els teus èxits, Dra. Solé. Des de la Facultat, expressem el nostre sentiment d'orgull de comptar amb tu com a membre d'aquesta institució.