Debatem sobre les diferents possibilitats del llenguatge inclusiu

20/06/2022

El darrer dijous 9 de juny a la Sala Cinema es va organitzar des de l’Observatori una taula rodona que girava al voltant del llenguatge inclusiu i els debats i temes que l’envolten. La taula va estar configurada per quatre ponents de diferents disciplines i perfils professionals que van exposar alguns dels aspectes més rellevants dels seus respectius punts de vista. Per a aquesta sessió, es va prendre especial enfocament en incloure la perspectiva LGTBI dins del llenguatge, seguint amb la implementació de la mesura 1.2.1. Fer un ús no sexista i inclusiu del llenguatge en qualsevol forma i mitjà de comunicació de la Universitat, del IV Pla d’igualtat de gènere, i en concret del seu tercer objectiu operatiu: Revisar la Guia a l’ús no sexista del llenguatge a la UAB des d’una perspectiva LGTBI. 

La taula va ser oberta per la Secretària General, Esther Zapater, agraint l’assistència a les quatre ponents: Eulàlia Lledó, Heura Marçal, Irene Zurrón i Bel Olid. A continuació, va cedir la paraula a la professora de la Facultat de Ciències de l’Educació, Ingrid Agud, que es va encarregar de la moderació de l’acte. 

La primera ponència la va realitzar Eulàlia Lledó, Doctora en Filologia Romànica, professora jubilada i autora de diverses guies d’ús no sexista del llenguatge. Lledó ens presentà la importància del nomenament o la falta d’aquest, ja que la falta de nom és en certa manera una falta de reconeixement. Va posar exemples de com alguns mots com “lideresa”, utilitzat per la política Esperanza Aguirre  o el terme “miembra”, utilitzat per l’exministra del Ministeri d’igualtat Bibiana Aído, van ser objecte de crítiques i burles als mitjans de comunicació. En canvi, altres mots que afectaven als homes van ser introduïts al Real Academia de la Lengua Española sense cap polèmica, com per exemple el terme “modisto”, introduït el 1984.   

La segona intervenció va ser Heura Marçal, assessora lingüística i traductora al Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va recordar que la UAB oferia la “Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat” i el document “Deu pistes per un ús no sexista del llenguatge” dels quals era autora. Alguns dels punts que va recomanar va ser evitar referències al gènere de les persones, utilitzant mots col·lectius o expressions neutres, com “el professorat”, “l’alumnat”, o també utilitzar les formes dobles (en femení i en masculí) com a recurs visibilitzador, apuntant però que el desdoblament segrega i és binari.  Es per aquest motiu, que Marçal va posar el focus en la importància del discurs més que en la llengua, que el discurs tingui la intenció de ser inclusiu, encara que s’utilitzi el masculí genèric.  

En tercer lloc, a la taula rodona s’hi trobava Irene Zurrón, Graduada en Llengua i Literatura Catalanes amb premi extraordinari de final de carrera per la UIB (2013) i professora del Grau d’Estudis de Gènere. Zurrón va plantejar com la llengua ens fa concebre el món, per tant el llenguatge inclusiu és, més que una preferència lingüística, un plantejament de quins imaginaris creem quan ens comuniquem. Al parlar, fem tries lingüístiques contínuament així com correccions conscients, per tant, el canvi lingüístic no equival a corrupció de la llengua. Per últim, en el plantejament d’un llenguatge inclusiu, va assenyalar com caldria també incloure altres eixos com l’antiracisme.  

La quarta i última ponència la va realitzar Bel Olid, llicenciada en Traducció i Interpretació per la UAB, escriptora i traductora, així com defensora de l’ús del gènere neutre en llengua catalana. Olid va remarcar la importància de donar veu a les persones no binàries a l’hora de tractar aquests temes. Un dels problemes que assenyalava era que no es pensa que les persones no binàries puguin prendre la paraula, va reivindicar que son persones reals i tangibles. La utilització de gènere neutre suposa un reconeixement per al col·lectiu no binari, que encara es troba en situació de posada en dubte de la seva existència. Va proposar com a exemple utilitzar la terminació “i” en català per incloure a les persones no binàries, com en la paraula “totis”, o en castellà “todes”.  Per últim, va assenyalar la universitat com un espai ideal per a reflexionar, és precís crear complicitats entre les persones que necessiten ser reconegudes i les persones que les volen reconèixer. 

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

• Reducció de les desigualtats
• Igualtat de gènere
• Educació de qualitat