De la Facultat al món
Avui entrevistem la Nicoline Dedeyne, estudiant Erasmus de Bèlgica
22/12/2020
Hem volgut ampliar l’espectre, i l’esperit, de les nostres entrevistes per a la secció ‘De la Facultat al món’, i avui us presentem una primera entrevista a una alumna ‘IN’, que ha viscut una estada d’estudis entre nosaltres i ens vol explicar com li ha anat. És la Nicoline Dedeyne, estudiant Erasmus de Bèlgica, i aquí teniu el seu testimoni.
- La teva estada a Barcelona s’ha ajustat a les expectatives que en tenies?
No vaig posar les meves expectatives massa altes, ja que hi havia el risc que em quedés decebuda. Però va ser molt agradable estar-se a Barcelona. Per començar, el temps és un gran avantatge per a Barcelona. A final d’octubre encara estàvem estirats a la platja. Això és una cosa que mai no he pogut fer a Bèlgica. La ciutat és plena de vida i hi ha molt per veure. Les activitats com ara el Festival de Jazz, La Mercè, etc. són molt agradables. Poder passejar pels carrers del Born i del Gòtic…
- Quina ha estat l’experiència positiva més inesperada que has viscut durant la teva estada?
L’experiència en general. Va ser una aventura viure en una altra ciutat durant 4 mesos. Conèixer tanta gent internacional. Ho sabia abans de marxar, però realment es van convertir en els meus amics i no m’ho esperava perquè parlem altres idiomes, de manera que no sempre és fàcil comunicar-se. També vaig aprendre una mica d’espanyol i això em motiva a fer més cursos d’espanyol quan tornaré a casa. El nivell dels cursos també va ser bo. Vaig aprendre molt. Em vaig convertir en una mestra de Google Maps, perquè Barcelona és una ciutat molt gran i vaig haver de navegar constantment.
- I el més negatiu?
Realment vaig subestimar el viatge amb tren a la universitat. És molt de temps que es perd amb només viatjar a la vostra universitat. L’organització dels cursos al principi era molt caòtica i això em va provocar molta tensió, perquè no tenia ni idea de què fer i vam haver d’esperar força temps per saber a quines classes ens matriculàvem. També em va sorprendre el baix nivell d’anglès que parla la gent a Barcelona. Això va fer que, de vegades, fos difícil d’orientar-me, perquè al principi el meu castellà també era deficient. També vull dir que sabia que Barcelona era una ciutat concorreguda, però no esperava que fos tan poblada i atrafegada.
- Hi ha alguna idea o estereotip sobre els catalans / espanyols que la teva estada t’hagi fet canviar?
L’únic estereotip que tenia era que els espanyols són gent forta i amb això estic d’acord. Per la resta no tenia cap estereotip.
- Quin consell donaries a un/a estudiant estranger/a que vingui a Barcelona?
Encara que la universitat està a una certa distància amb tren, llogueu un lloc per estar-vos a la ciutat, és molt bonic. Vigileu el telèfon i la cartera, en cas contrari us robaran. Feu cursos d’espanyol, perquè l’idioma és molt bonic. Intenteu seleccionar els vostres cursos a temps, perquè no ho vaig fer a temps i va passar molt de temps abans que tot s’arreglés. Intenteu anar a totes les classes, perquè hi ha avaluació permanent i no hi ha llibres de text.
- I, què diries als estudiants de la UAB que marxin a l’estranger?
Diria el mateix a tots els estudiants que van a estudiar a l'estranger. Que puguin gaudir-ne mentre duri i conèixer gent nova, aprendre idiomes nous, dir sí a coses noves i tot tipus d’activitats i que intentin sortir de la seva zona de confort.
Francesc Serra, Vicedegà de Relacions Institucionals i d’Intercanvis
Podeu llegir l'entrevista en anglès aquí: english version