Creen la primera gran base de dades sobre la Guerra d'Imjin

04/06/2020

El major conflicte bèl·lic de segle XVI va tenir lloc a l’Àsia el 1592, quan el Japó va envair la península de Corea amb la finalitat de conquistar la Xina, i aquesta va enviar tropes per defensar el seu aliat. La guerra va durar sis anys i van participar més de mig milió de combatents. El conflicte té encara un impacte cultural a l'Àsia Oriental, però la literatura científica occidental no li ha prestat excessiva atenció. No obstant això, hi ha nombrosos treballs sobre el conflicte escrits en diferents llengües, principalment en coreà, japonès i xinès, i també en llengües europees, amb perspectives d'àmbit regional.

La investigadora ICREA al Departament de Traducció i Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental de la UAB, Rebekah Clements, ha coordinat la posada en marxa de la primera gran base de dades sobre la Guerra d'Imjin que compila documents en diferents idiomes, de fonts secundàries tant asiàtiques com europees. El projecte AFTERMATH, finançat per l'European Research Council, reuneix més de 400 articles, llibres, capítols de llibre i dissertacions escrites en nou llengües diferents: xinès, coreà, japonès, anglès, alemany, francès, italià i portuguès, en una base de dades bibliogràfica per tal de facilitar la comprensió de les seqüeles del conflicte a l'Àsia Oriental.

"El nostre objectiu és ajudar els investigadors i investigadores a fer cerques en diferents idiomes i facilitar la col·laboració entre col·legues de diferents orígens, ja siguin de la Xina, Corea, Japó o de països occidentals", resumeix Rebekah Clements. "La intenció no és tant l'estudi de la guerra mateixa, sinó les seves seqüeles i les implicacions en la història moderna d’Àsia Oriental".

La base de dades cobreix aspectes sobre la guerra tan diversos com informació sobre els presoners, la ceràmica de l'època, la cristiandat, les relacions internacionals, l'economia, el medi ambient, Europa, la identitat, la literatura, la història militar, les migracions, la història social o el comerç. Permetrà analitzar l’impacte humà de la guerra, ja que al llarg de l'conflicte desenes de milers de coreans van ser capturats i venuts al Japó com a esclaus, i moltes tropes japoneses van caure en mans dels xinesos i no van tornar mai al seu país d'origen. El projecte examinarà quin va ser el recorregut d'aquestes persones i com es van integrar en les noves societats.

La guerra també va provocar una gran devastació econòmica i ambiental a Corea, amb grans extensions de camps de conreu arruïnats. El projecte analitzarà les conseqüències per a l'agricultura de la postguerra, per a la salut de les persones i de la ramaderia, així com els seus efectes en la posterior caiguda de la dinastia Ming a la Xina. Finalment, afavorirà l'anàlisi d'altres aspectes col·laterals de la guerra, ja que el conflicte va contribuir a la difusió de la tecnologia i del coneixement d'Àsia Oriental entre els diferents països en conflicte, en qüestions d'armament, de processos d'impressió, de ceràmica o metal·lúrgia, i fins i tot referents a l'estudi del confucianisme.

El projecte Aftermath of the East Asian War of 1592-1598 ha rebut finançament de l'European Research Council (ERC) en el marc del programa de recerca i innovació de la Unió Europea Horizon 2020 (grant agreement No 758.347).

Més informació sobre el projecte:
https://aftermath.uab.cat/