Amina Hussein explica el model de seguretat de Rojava

22/01/2020

Amina Hussein, periodista i traductora kurda establerta a Barcelona, va oferir divendres passat una conferència sota el títol: “Visions sobre seguretat: Amina Hussein i el Conflicte Kurd”.

La conferència va començar amb una introducció sobre la història del Kurdistan, un territori vinculat des de l’antiguitat a les planes i terres altes de la Mesopotàmia, i que actualment està dividit entre els estats de Síria, Iraq, Iran i Turquia. Els seus 40 milions d’habitants, els kurds, són considerats el “major poble del món sense estat”.

Segons Amina Hussein, el poble kurd sempre ha lluitat per un estat propi. Amb la desfeta de l’Imperi Otomà, els kurds ja van intentar conformar un projecte d’estat independent que es va veure frustrat pel Tractat de Lausana (1923), que va establir els límits de la Turquia moderna. Des d’aleshores, als kurds de Turquia se’ls ha considerat ciutadans turcs i han patit “repressió i discriminació” sistemàticament.

El Kurdistan del nord d’Iraq també va ser l’escenari de conflictes, fins que el 2003 la regió (“Bashur”) va obtenir el seu actual estatus d’autonomia. Pel que fa al territori iranià, la periodista va destacar fets com la proclamació de la República de Mihabad l’any 1946 però que només va durar uns mesos.

Al Kurdistan Occidental, situat al Nord de Síria i popularment conegut com a “Rojava”, la periodista apuntava que s'han portat a terme processos per intentar “arabitzar” la zona i on els kurds “no hi tenien drets”. La periodista es va remetre a la seva experiència personal: “mig milió de kurds no tenien la nacionalitat siriana, dels quals jo i la meva família en formàvem part”. Amb l’inici de la guerra civil a Síria l’any 2011, però, aquesta situació va canviar i el govern va permetre als kurds obtenir la nacionalitat i el passaport sirià.

El paper del Kurdistan sirià a la guerra civil de Síria

A partir del 2012, els kurds sirians comencen a involucrar-se més al conflicte i es creen les Unitats de Protecció Popular (YPG) –la branca armada de les autoritats de Rojava-, que combatran contra la presència de l’Exèrcit Lliure de Síria i les tropes del Govern sirià de Bashar Al-Assad al territori, i per expulsar als grups terroristes d’Estat Islàmic i el Front Al-Nusra. Es crea un altre brigada armada exclusivament formada per dones, les Unitats Femenines de Protecció (YPJ), que va arribar a tenir més de 7.000 voluntàries.

Els kurds, armats i coordinats amb la coalició internacional liderada pels Estats Units, van ser considerats “la punta de la llança contra la resistència” contra els grups terroristes. Una lluita que va durar fins al març de 2019.

Aquest fet explica la situació d’excepcionalitat que hi ha hagut al territori durant aquests anys. El conflicte a Síria va donar lloc a un procés de revolució social més complex que la creació de cossos de seguretat propis. Es coneix com la “Revolució de Rojava”, i és el moviment de resistència que va propiciar la creació d’assemblees populars, mecanismes de participació ciutadana amb democràcia directa, i canvis de caràcter feminista.

Per a Amina Hussein, es tracta d’un model “únic al món” que va obrir les portes a una nova realitat sociopolítica a la zona. “Quan jo vivia a Rojava només treballaven entre un 30-40% de les dones. Abans de l’octubre del 2019, ja eren el 90%”, sentenciava. Un dels canvis més notables d’aquest nou model va ser la implementació de les “copresidències”, que va propiciar la presència i participació de les dones en totes les institucions i òrgans de representació.

Aquesta estructura sociopolítica està vinculada amb el concepte de “confederalisme democràtic”. A més de perseguir la igualtat de gènere, aquest procés estructural també està basat en els eixos del socialisme, l’ecologisme, i la convivència entre cultures i religions. Es tracta d’un model emmarcat en la base ideològica del polític i nacionalista kurd Abdullah Öcalan, empresonat per Turquia des de 1999.

“Ara el projecte està abandonat”, es lamentava Hussein. “La gent està més preocupada en sobreviure”, deia en referència a l’ofensiva que Turquia va iniciar el 9 d’octubre de 2019 contra l’administració de Rojava i les seves milícies armades, amb l’objectiu de crear una “zona segura” i reallotjar refugiats sirians.

Amina Hussein, testimoni directa de la invasió turca

La periodista va arribar a Rojava just el mateix dia que es va iniciar l’Operació Font de Pau (com s’ha anomenat pel president turc Recep Tayyip Erdoğan). Feia mesos que tenia els bitllets d’avió per anar a visitar els seus familiars i portar a terme alguns projectes periodístics però, tal com va indicar, per a la periodista “la visita a casa es va convertir en una corresponsalia de guerra”.

La professional va viure en primera persona els bombardejos i la fugida dels civils, i des d'aleshores ha anat retransmetent tots aquests fets a través del seu compte de Twitter. Segons el Rojava Information Center, des de l’entrada de les tropes turques i grups armats sirians proturcs, unes 540 persones han estat assassinades, més de 6.000 han estat arrestades, i hi ha hagut unes 200.000 persones desplaçades.

Davant d’aquest escenari, la periodista Amina Hussein també mostrar alguns vídeos i fotografies que testimonien la captura i execució d’algunes referents kurdes, com l’activista política Hevrin Khalaf, o les combatents Cicek Kobane i Amara Renas.

Al final de la conferència, els assistents van intercanviar impressions i dubtes amb Amina Hussein sobre el gir complex que ha donat el conflicte kurd. La periodista des que va tornar de Rojava el novembre de 2019 no ha parat de participar en xerrades i entrevistes a mitjans per denunciar què està succeint a la seva terra.