Acte de la Facultat en Commemoració del 8M, Dia de les Dones Treballadores

18/03/2024

Dijous 14 de març es va celebrar l’acte de la Facultat “Parlem de discriminació” en
Commemoració del 8M a l’Aula Magna de la Facultat de Dret. Organitzat per la Comissió
d’Igualtat de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (FCPS, l’acte s’ha iniciat amb les
paraules de la Secretària general de la UAB, la Dra. Esther Zapater, que ha declarat que “Que hi
hagi tres deganes és un fet històric”, a la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha agraït al
servei de biblioteques muntar l’exposició dedicada a aquestes tres pioneres de la direcció
universitària.

A continuació, la Dra. Teresa Sordé, presidenta de la Comissió d’Igualtat de la FCPS, va donar
la paraula a las Sra. Manuela Fernández, directora de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i de No-
discriminació de la Generalitat de Catalunya. La Directora va presentar en detall la Llei 12/2020
d’Igualtat de Tracte i de No-Discriminació, recordant que és la primera dona gitana a la
Generalitat en els més de 600 anys que el Poble Gitano viu aquí. En aquest sentit, afirma que el
seu càrrec “obre portes a noies que poden pensar si ella pot, jo també”, i recorda que
l’objectiu de l’Oficina és eliminar les “discriminacions estructurals”. Reconeix la paradoxa de
lluitar per la transformació social des de la via punitiva, ja que l’àmbit d’aplicació de la Llei
d’igualtat és un règim d’infraccions aprovada unànimement pel Parlament i que implica una
limitació de la impunitat.

I és que la llei no reconeix nous drets, si no que els fa efectius, perquè implica incorporar una
mirada interseccional i col·locar les víctimes al centre del procés administratiu, on es pot
arribar a una reparació a través de la sanció corresponent, però també per la mateixa
participació en l’acte de denúncia. Fernández recorda que existeix una clara infra-denuncia
dels casos de discriminació, que es calcula que només arriben a un 10% dels totals. Tal com
afirma Fernández citant la cap de Mossos d’Esquadra, “tot allò que no es denuncia no
existeix”, però “no és fàcil denunciar”. Per tant, l’Oficina realitza una funció d’acompanyament
a la víctima que ja ha donat resultats satisfactoris, perquè molts de les persones que
denuncien, encara que el procés no resulti en sanció per falta de proves, agraeixen a l’Oficina
que és “la primera vegada que algú m’escolta a l’administració”.

La llei recull una llarga llista d’eixos de discriminació solapada, des del sexe, gènere, orientació
sexual, edat, raça, ètnia, llengua, religió, diversitat funcional, salut o aspecte físic. Aquest
darrer es fa especialment rellevant perquè és dels pocs llistats oficials que ho recull, i permet
realitzar denuncies per grassofòbia, per exemple. Fernández recorda que la discriminació no és
monofocal sinó interseccional i que, per tant, molts d’aquests eixos es solapen, definint
col·lectius més vulnerables que d’altres, com el de dones musulmanes que duen vel i que
sovint son objecte de discriminació al lloc laboral o al centre educatiu de secundària.

Pel que fa al procediment, la víctima pot presentar una denúncia administrativa, via telemàtica
i registrada a qualsevol registre oficial, i preveu sancions que en cas de les greus, les més
habituals, ronden els 50.000 euros.

Després de la intervenció de Manuela Fernández, s’ha obert un torn de preguntes per part de
les tres deganes part de l’acte. La Degana de la Facultat de Dret, Dra. Susana Navas, pregunta
per la possibilitat de denunciar administrativament des del dret anti-discriminatori els biaixos
de gènere, racial i d’altres resultat de la Intel·ligència Artificial. La Directora Fernández afirma
que la institució haurà de donar respostes institucionals, i que des dels moviments socials s’estan treballant sobretot casos de discriminació racial que es poden presentar com a casos
davant la llei.

A continuació, la Degana de la facultat d’Econòmiques Dra. Judith Panadés presenta diversos
casos de discriminació subtil, com ara la feminització de la cura, la falta d’autoritat de les
dones en sectors masculinitzats com les finances, i els casos de discriminació a l’empresa
privada, com el cas d’una empresa que ella va eliminar del programa de pràctiques de la
facultat per no acceptar una alumna que duia vel. Pregunta si aquests casos poden ser
vehiculats per la llei. La senyora Fernández comença afirmant que el cas de l’alumne
musulmana entraria clarament en la llei. En els altres casos, recorda que es tracta de
discriminacions estructurals vinculades a processos de socialització que configuren les
identitats en la seva dimensió més íntima. I explica com les accions afirmatives de mosses,
bomberes i forestals ha topat amb una resistència i un qüestionament constant per part dels
cossos policials, bombers i forestals. Fernández afirma que cal ampliar l’àmbit de la llei. Cita la
Constitució que diu que “les accions afirmatives no son discriminatòries i que la funció pública
ha de fer el que calgui perquè aquests col·lectius infra-representats ho estiguin.

En tercer lloc, la Degana de la facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, Dra. Olga
Serradell, presenta nombroses dades sobre l’alumnat gitano universitari, i específicament les
dones gitanes, resultats d’estudis que ha liderat dins de grup GEDIME del Departament de
Sociologia de la Facultat, i recorda que només el 4% de les persones gitanes espanyoles
accedeixen a la universitat. La Dra. Serradell pregunta què pot fer la universitat per fer xarxa i
assegurar que les polítiques públiques es facin en base a evidències científiques: “Hi ha alguna
cosa que podem fer conjuntament per ajudar a millorar la societat en la què vivim?” La
senyora Fernández respon que històricament el Poble Gitano ha estat objecte d’estudi, però
no per millorar les seves vides. Per tant, anima a que la universitat reculli dades desagregades
per gènere i origen, per estudiar l’impacte en les condicions de vida material dels col·lectius
minoritaris. Recorda que el primer intent de genocidi va ser ja 275 anys, quan la nit del 29 i 30
de juliol de 1749 es van empresonar les persones gitanes empadronades al territori espanyol. La majoria eren itinerants, i aquesta és una de les raons per les quals hi ha una por de les
persones gitanes a registrar-se. Malgrat que està prohibit fer un cens per raó d’origen,
manifesta que cal recollir evidències actualitzades, ja que continuen sent 500.000 persones de
de l’any 2004. Clou la seva intervenció afirmant que “sense evidència la política és cega” i que
la socialització en espais universitaris és clau per generar expectatives i “acostar els nenes i les
nenes a les universitats”.

Després d’un interessant torn de preguntes amb intervencions diverses, entre elles la Síndica
de Greuges de la UAB, la Dra. Maria Jesús Espuny o de la Cap de la biblioteca de CCSS, la
Montse Catafal, la Degana Serradell va cloure recordant que va ser nomenada un 8 d’abril, Dia
Internacional del Poble Gitano, i que el seu darrer acte institucional serà aquest,
commemorant el 8M, Dia de la Dona Treballadora. Dues dates especialment il·lusionants que
marquen el seu camí. I cita la directora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Eloísa del Pino, que en una conferència brillant a la UAB destacava la necessitat que les polítiques siguin informades per les evidències científiques i experiències com Ciencia en el Parlamento, on un consell consultor d’experts treballen conjuntament amb el Congreso. I, finalment, a tall d’anècdota, recorda que al llarg d’aquests tres anys com a degana li han preguntat múltiples vegades si el seu càrrec era de direcció o de gestió, pregunta que molt probablement un home no ha de respondre.