80 anys de l’inici de la Segona Guerra Mundial
02/09/2019
La incapacitat de preveure la reacció populista d’Alemanya –un país humiliat econòmicament i política com a resultat de la Gran Guerra-, i la inacció ( i fins i tot la connivència) dels governs europeus davant l’escalada d’agressivitat verbal i factual d’aquesta nació van provocar el conflicte bèl·lic més gran de tots els temps.
Més enllà de les “esperables” conseqüències de tota conflagració fins aleshores, la Segona Gran Guerra va comportar, si més no, dues “novetats”: la destrucció total i massiva dels hàbitats i de la població civil, fruit de la intervenció indiscriminada de l’aviació, l’artilleria i la marina de guerra (Hiroshima, Nagasaki, London, Dresde, Liorna, Berlín, Stalingrad...); i l’extermini i la destrucció de tot allò que una ideologia supremacista, el nazisme, considerava degenerat i perillós, tant pel que feia a les persones (amb diferència jueus i jueves, però també homosexuals, comunistes, republicans, persones d’ètnia gitana), com a la cultura (art, literatura, música, etc.). Gernika havia estat un laboratori d’assaig de la primera “novetat”.
El resultat de la guerra va provocar al món una crisi de confiança en les capacitats i els valors de la persona humana, la qual va donar origen a corrents de pensament com ara l’existencialisme o el pessimisme, que van marcar profundament les primeres dècades de la segona meitat del segle XX.
Lectures de primera ma
El món de la literatura (a part d’historiadors i historiadores) s’ha aproximat als fets de diverses formes. Potser una de les més interessants és la visió dels protagonistes des de dins del conflicte. Fem una tria i us aconsellem: Primo Levi, Si això és un home (Ed. 62, 1996) sobre l’internament en un lager, escrit entre el desembre de 1945 i el gener de 1947; Hans Fallada (pseud. de Rudolf Ditzen), Sol a Berlín (Ed. de 1984, 2011), sobre l’opció personal i aparentment insignificant d’oposar-se al règim, publicada el 1947, i l’assaig filològic en forma de diari, escrit entre el 1933 i el 1945, però publicat per primera vegada el 1995, del catedràtic jueu de Filologia Romànica Viktor Klemperer, L(ingua) T(ertii) I(mperii). La lengua del Tercer Reich: apuntes de un filólogo (Ed. Minúscula 2001).