Laboratori microbiològic
Els elements de disseny i construcció d’un laboratori (barreres secundàries) contribueixen a protegir tant el personal del laboratori com les persones, els animals i les plantes que hi ha fora, enfront dels agents infecciosos que es puguin alliberar accidentalment.
Als laboratoris de NCB1 i de NCB2 el risc d’infecció és fonamentalment per contacte directe o per exposicions a contactes inadvertits; per tant, les barreres secundàries se centren en la separació de l’àrea de treball de l’accés al públic, i la disponibilitat de mitjans de descontaminació i d’instal·lacions higièniques.
Quan hi ha risc d’infecció per exposició a un bioaerosol és necessari implementar un nivell de contenció més elevat i barreres secundàries múltiples per evitar que els agents infecciosos s’escampin al medi ambient. Això inclou sistemes de ventilació especialitzats per assegurar un flux d’aire unidireccional (de fora a dins), filtració HEPA de l’aire extret, zones d’accés controlades, rescloses o SAS vestidor, sistemes de tractament de residus, edificis o mòduls independents, etc.
- El laboratori de NCB1 és assimilable al laboratori de pràctiques docents o altres laboratoris en els quals es treballa amb microorganismes viables que no provoquen malalties.
- El laboratori de NCB2 és assimilable al laboratori de recerca, de diagnòstic o clínic, o a altres laboratoris on es treballa amb un ampli espectre d’agents de risc moderat que es troben presents en la comunitat i associats amb malalties de gravetat moderada.
- El laboratori de NCB3 pot aplicar-se a instal·lacions clíniques, de producció, recerca o diagnòstic, on es treballa amb agents exòtics o amb potencial de transmissió per via aèria i que poden provocar una infecció greu i potencialment letal.
En l’annex II del RD 178/2004 i en l'annex IV del RD 664/1997 es troben les especificacions mínimes exigides dels diferents nivells de confinament per a les activitats en laboratori.