La primavera serà dura per als al·lèrgics malgrat la sequera i les altes temperatures

Aquest any 2024 les persones al·lèrgiques als pòl·lens hivernals (com ara el xiprer, el freixe i l’avellaner, principalment) han experimentat els símptomes habituals d’aquesta temporada.

Tot i l’extrema sequera que estem vivint, sorprenentment, els arbres (i en especial els xiprers) s’han carregat de flors de manera extraordinària i estan alliberant grans quantitats de pol·len, amb pics de concentració molt elevada, cosa que pot fer que persones que mai han patit al·lèrgia ara en desenvolupin.

Les pol·linitzacions que habitualment anuncien l’arribada de la primavera (com ara el plàtan d’ombra i la parietària, ambdós molt al·lergògens) comencen a manifestar-se tot i els recents episodis de baixes temperatures. Aquesta setmana de març començaran a alliberar-se en quantitats notables i caldrà, per tant, que les persones afectades prenguin totes les precaucions oportunes per minimitzar els símptomes.

Els models meteorològics indiquen que els meses de març, abril i maig seran lleugerament més càlids de l’habitual. Respecte les precipitacions, març i abril seran normals (és a dir, amb pluges) mentre que maig serà més sec del normal. Amb aquesta informació, el pronòstic dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per als propers mesos que fa la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB (BABVE), liderada per la investigadora Jordina Belmonte, és el següent:

• A l’inici de l’any 2024, les pol·linitzacions hivernals de xiprer, avellaner i freixe han sigut importants, superant les mitjanes històriques (però no els màxims històrics) registrades des de l’any 1994. El període de risc d’al·lèrgia ha començat durant gener i, especialment pel xiprer, es pot estendre fins ben entrat l’abril.
• Durant l’any 2024, les pol·linitzacions primaverals (plàtan, parietària i gramínies, com a més al·lergògens, però també pollancre, auró, pi, salze, morera, i, més endavant, bedoll, blet, plantatge i olivera) començaran amb normalitat i amb força, i tindran la durada habitual.

 

Aquestes prediccions podrien quedar modificades si s’esdevé el següent:

• • Que es donin episodis de pluges que, si són fortes i durant les hores de llum, arrossegaran el pol·len cap al terra i podrien fer disminuir el risc d’al·lèrgia (passa principalment amb les d’arbres com xiprer, plàtan, pi, pollancre...) i, si són pausades, aportaran aigua per a les plantes que han de florir properament, sobretot les herbes, i podrien fer incrementar les pol·linitzacions i allargar el període de presència a l’aire de parietària, gramínies, blets, plantatge i artemísia principalment.
  • Que les temperatures siguin elevades, cosa que possibilitaria escurçar la pol·linització de les plantes (sobretot de les herbàcies).
  • Que hi hagi episodis de vent molt fort. Si aquest vent prové de direccions sense pol·len o amb poc pol·len (per exemple, de mar cap a terra), pot fer-ne disminuir les concentracions i modificar la composició de l’espectre pol·línic. Contràriament, vent provinent de zones amb pol·len pot fer augmentar el risc d’al·lèrgia.

Segons la XAC, els tipus de pol·len al·lergogen més abundants en general a l’atmosfera de Catalunya són les cupressàcies (22,2 %), el plàtan d’ombra (10,3 %), les oleàcies —olivera, freixe i troana— (7,7 %), la parietària (4,5 %), les gramínies (4,2 %) i els blets (1,8 %), amb importants variacions en la quantitat segons les zones geogràfiques i climàtiques de Catalunya. Les espores del fong alternària, malgrat la seva significació en al·lèrgia, no es troben entre les més abundants a l’aire (1,5 % del total d’espores).

La XAC ha fet un estudi de les tendències de la quantitat total anual de set tipus principals de pol·len i una espora de fong, mesurats a les 9 localitats d’estudi des de l’any 1994. S’observa:

• Les localitats on més tipus de pòl·lens estan decreixent són Tarragona i Girona i la que té un major número de pòl·lens augmentant és Lleida. Entre elles, citades de més decreixements a més increments, hi ha Tarragona, Girona, Manresa, Bellaterra, Barcelona, Vielha, Planes de Son, Tortosa i Lleida.
   
• Els pòl·lens d’arbres (xiprer, plàtan i olivera) presenten tendència a incrementar, sobretot el plàtan i l’olivera.

 

• Els pòl·lens d’herbes (parietària, gramínies, blets i artemísia) presenten tendències majoritàriament decreixents, sobretot gramínies i artemísia, seguits de parietària i blets. El pol·len de blets és el que experimenta, localment, més tendències creixents.
   
• El fong alternària presenta tendències creixents arreu, excepte a Bellaterra.

 

Al·lèrgia respiratòria i altres malalties al·lèrgiques relacionades

La doctora Teresa Garriga-Baraut, especialista en al·lergologia de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron , i membre del Comitè d’Al·lèrgia Respiratòria de la Societat Catalana d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SCAIC) destaca la importància de l’asma i la rinitis al·lèrgica, tant en infants com en adults. Aquestes malalties cròniques de les vies respiratòries compliquen a la primavera la salut tant de la població al·lèrgica ja diagnosticada com dels qui inicien símptomes compatibles amb al·lèrgia. És bàsic fer una detecció precoç, en el cas dels pacients amb rinitis per evitar una possible progressió a asma així com a altres malalties al·lèrgiques associades, com la dermatitis atòpica o l’al·lèrgia alimentària. Aquest fet és especialment rellevant en població pediàtrica en la que la detecció precoç de les malalties al·lèrgiques i un tractament específic adequat poden frenar la coneguda marxa atòpica.

Augment de la prevalença de l’al·lèrgia respiratòria

Les malalties al·lèrgiques són una preocupació de salut pública a Catalunya pel seu fort impacte en la demanda sanitària en forma de visites a urgències, hospitalitzacions i tractaments, en especial quan els pacients no són diagnosticats i tractats de manera adequada. Els costos socials i familiars també són elevats, ja que provoquen pèrdues d’hores de treball, absentisme escolar i laboral, i tenen un impacte negatiu en la qualitat de vida dels pacients i, en el cas dels pacients pediàtrics, també dels seus cuidadors.

L’al·lèrgia més freqüent és la respiratòria. A Catalunya, al voltant de dos milions de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica respiratòria i es preveu que aquesta xifra es duplicarà a l’any 2050.

La SCAIC estima que el 25 % de la població pateix rinitis, amb o sense conjuntivitis al·lèrgica, i fins a un 12 %, asma al·lèrgica. L’edat mitjana dels pacients que consulten per rinoconjuntivitis i asma és similar, essent de 30 i 29 anys, respectivament, amb un clar predomini del sexe femení tant en el cas de la rinoconjuntivitis (55,4%) com de l'asma (55%). L’histograma amb la distribució per edats del grup de pacients asmàtics mostra clarament dos pics. Un de predomini d'infants de 5 a 15 anys i un altre en persones adultes de 35 a 40 anys. A més a més, en 4 de cada 10 casos aquesta al·lèrgia està provocada per un pol·len. Considerant que els grans de pol·len són la primera causa de rinoconjuntivitis i la segona causa d’asma, la seva quantificació a l'atmosfera és de vital importància per dissenyar les estratègies terapèutiques i de prevenció de cada pacient al·lèrgic.

Són cada cop més al·lergògens els nostres pòl·lens?

El desenvolupament i l’agreujament de les malalties al·lèrgiques depèn de factors genètics de l’individu i de condicionants ambientals. El canvi climàtic modifica el comportament de les plantes influint en els seus períodes de pol·linització. Les condicions climàtiques de la regió, amb hiverns suaus, i primaveres i estius càlids, creen un ambient propici per al creixement de les espècies que produeixen pol·len.

L’increment de la temperatura i l’augment dels nivells de diòxid de carboni (CO2) promouen la producció de pol·len, prolongant la temporada d'exposició i augmentant la concentració d'al·lèrgens a l'aire. La contaminació també explicaria l'increment de la patologia al·lèrgica, no només pel dany que provoquen les partícules tòxiques sobre les vies respiratòries, sinó perquè les partícules d’emissió dièsel són capaces de modificar les característiques del pol·len, fent-los més al·lergènics.

A més, les condicions de sequera també poden influir en el comportament de les plantes, incloent la producció de pol·len mitjançant diversos mecanismes. Això significa que la temporada de pol·len a Catalunya actualment és llarga i intensa, exposant a les persones a al·lèrgens que poden desencadenar reaccions al·lèrgiques, potencialment molt greus per a la seva salut, pràcticament tot l'any.

RELLANCEM PLANTTES! Ara en format web App.

Planttes és una eina de ciència ciutadana, que ara funciona com a web App, i que et permet identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergògenes i el seu estat fenològic (si no té flor, té flor tancada, té flor oberta, té fruit, etc.). Utilitzant aquesta web App regularment contribueixes a què els carrers i places quedin assenyalats com a punts verds (sense risc d’al·lèrgia per aquella planta), punts taronges (amb risc proper) o punts vermells (risc d’al·lèrgia! Les flors de la planta estan obertes).

Amb Planttes, intentem engrescar els ciutadans per tal que col·laborin en la configuració del mapa de les possibles al·lèrgies als carrers de les nostres ciutats i pobles.