Sala de premsa Premsa i mitjans

Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

FISHING
Un estudi del científic de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic. Suggereix que es podria haver superat el pic màxim de captura mundial, però els nivells actuals podrien mantenir-se si s'introduïssin millores en la regulació pesquera.

27/03/2017

La sobrepesca és un dels molts problemes ambientals que els científics creuen que es veuran agreujats pel canvi climàtic. Un nou estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) publicat avui a Nature Communications confirma que el canvi climàtic representa una gran amenaça per a la pesca mundial, però posa en evidència que la millora continuada de la tecnologia pesquera podria representar una amenaça encara més gran.

L'estudi científic dels problemes ambientals de gran escala, com la pesca global, acostuma a estar dividit entre els científics naturals, que estudien els aspectes físics, químics o biològics, i els científics socials, que analitzen la dimensió humana. Aquest nou estudi inclou tant els aspectes naturals com els socials, interactuant al llarg del temps, connectats amb l'estructura d'un model de circulació general (GCM). D'aquesta manera, els autors han pogut calcular com els factors climàtics, econòmics i tecnològics se sumen a escala global, quan són observats durant moltes dècades.

"Els problemes ambientals són sempre complicats" indica Eric Galbraith, investigador de l'ICTA-UAB i autor principal de l'estudi. "Això pot fer que sigui difícil veure, des d'una perspectiva local, què podem predir sobre ells i què significarà per a les persones a llarg termini. Com a conseqüència, la gent sovint o sent por o simplement decideix ignorar aquests problemes. El nostre enfocament se centra en el que podem predir raonablement bé, i adopta una perspectiva global perquè puguem veure detalls locals del passat".

La investigació utilitza un nou model d'ecosistema biofísic, basat en principis metabòlics simples i meticulosament limitat als registres de captura de peixos proporcionats pels governs de tot el món. Es considera que l'activitat pesquera té lloc allà on hi hagi suficients peixos per fer-ho d'una manera rendible, segons el preu que els pescadors reben pel peix i el cost de l'activitat. L'èxit de les operacions pesqueres pel que fa a la captura depèn de la tecnologia utilitzada pels pescadors.

"Quan vam reunir totes les equacions per al model i les vam comparar amb les dades, ens va cridar l'atenció que els avenços en la tecnologia pesquera són la millor explicació a l'increment històric de les captures de peixos al segle XX", indica David Carozza, coautor de l'estudi i investigador de la Universitat del Quebec a Montreal. "Els preus històrics del peix van ser notablement estables, de manera que és poc probable que aquesta sigui la causa, però investigacions prèvies sí que mostren que hi va haver una millora enorme en l'eficiència de la pesca".

El resultat de la millora constant de la tecnologia en la pesca mundial reprodueix una història ben coneguda pels responsables de les pesqueres. En un primer moment les captures augmenten ja que els pescadors extreuen una quantitat cada vegada més gran del peix existent. Però en un determinat moment, la població restant es torna tan escassa que ja no pot reproduir-se a la mateixa velocitat a la qual és capturada, de manera que la captura de pesca arriba a un pic per començar després a disminuir. A partir d'aquest moment, la pesca queda estancada amb un excés de pescadors i vaixells de pesca -acumulats durant els anys de bonança- de manera que, juntament amb una tecnologia en creixement continuat, es veu abocada al col·lapse.

"La pesca mundial és simplement la suma de moltes pesqueries individuals, i els nostres resultats suggereixen que podríem haver superat recentment el pic màxim en la captura mundial", explica Daniele Bianchi, coautor de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. "Per tant, tot i que hi ha algunes excepcions locals, el panorama general és que les novetats en tecnologia pesquera significaran menys peix i marisc salvatge per al consum humà si no es realitzen millores en la regulació de la pesca".

Es tracta del primer estudi que avalua l'impacte que el futur increment de la tecnologia podria tenir sobre la pesca a escala global. "Encara que moltes persones són conscients que la tecnologia va ser un factor important en l'esgotament de les pesqueres en el passat, no ocupa ara un primer pla a les discussions sobre els riscos futurs", argumenta Galbraith. "No hi ha motius per pensar que de sobte es deixarà d'innovar o que les tecnologies existents deixaran d'estendre's a aquelles zones del món on encara no han arribat. Així doncs, és bastant probable que aquesta tendència històrica continuï".

No obstant això, les notícies no són del tot dolentes. L'estudi també demostra que, fins i tot amb el pitjor escenari d'emissions de CO2, les captures mundials de peixos podrien mantenir-se a nivells actuals al llarg del segle XXI, si s'atura la pesca excessiva. "Les noves tecnologies són una espasa de doble fulla", diu Galbraith. "Sí, poden empitjorar les coses en permetre'ns capturar massa peix. Però al mateix temps, coses com el seguiment de vaixells pesquers mitjançant satèl·lit i el rastreig genètic de peixos, poden ajudar a la regulació. És un desafiament continu per a la societat controlar el potencial de destrucció que sorgeix de les noves tecnologies, i donar-los un ús constructiu".

Article de referència
E. D. Galbraith, D. A. Carozza and D. Bianchi. A coupled human-Earth model perspective on long-term trends in the global marine fishery, Nature Communications. DOI: http://dx.doi.org/10.1038/ncomms14884