El programa RecerCaixa destina més de mig milió d’euros a sis projectes de la UAB

23/02/2017

Jordi Portabella, director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària ”la Caixa”, i Jaume Casals, president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), acompanyats del Sr. Arcadi Navarro, secretari d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, han lliurat avui a CosmoCaixa els 18 nous ajuts atorgats als projectes seleccionats a la setena convocatòria del programa RecerCaixa, que té com a objectiu impulsar i fomentar la recerca d’excel·lència a Catalunya, incrementar el progrés social i econòmic, i millorar el benestar de les persones.

A aquesta setena convocatòria del programa, amb una dotació total d’1,6 milions d’euros, s’hi ha presentat un total de 205 projectes de 47 institucions diferents. Els 18 projectes seleccionats estan liderats per investigadors de 10 centres de recerca i universitats de Catalunya. D’aquests, sis són de la UAB amb un import total de 576.056€  

Coincidint amb l’acte de lliurament dels ajuts, Sergi Blancafort, investigador de la Fundació Salut i Envelliment (UAB), que lidera el projecte Promovent l’autocura, l’alfabetització per a la salut i el capital social en persones grans de zones urbanes socioeconòmicament desfavorides: un assaig clínic per reduir les desigualtats (AEQUALIS), seleccionat al programa RecerCaixa del 2014, ha presentat a CosmoCaixa la seva recerca, els resultats obtinguts i els beneficis que se’n deriven per a la societat. El projecte vol reduir les desigualtats en salut a través d’una intervenció (taller «Sentir-nos bé») que promou el suport i la participació social, l’autocura i l’alfabetització en salut. Es duu a terme a 16 centres d’atenció primària (CAP) de 6 poblacions de Catalunya (CAP Besòs, CAP Blanes, CAP Sant Pere de Reus, entre d’altres) i està dirigida a persones grans que tenen una percepció dolenta sobre el seu estat de salut i que viuen en zones urbanes desfavorides.

Impacte de la producció científica a Catalunya

El programa RecerCaixa vol contribuir a impulsar la posició capdavantera de Catalunya en el camp de la recerca d’excel·lència, evitar que els investigadors hagin de marxar fora del país per trobar feina i atreure nous talents. Segons l’Informe d’indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes 2016, les universitats públiques catalanes, amb un impacte superior a la mitjana mundial, ocupen les primeres posicions en el conjunt d’universitats de l’Estat pel que fa a la qualitat de la producció científica. Aquestes dades demostren l’alt nivell d’eficiència i excel·lència del sistema de recerca català. L’any 2015, Catalunya va obtenir 23 concessions de l’European Research Council, repartides en 4 Starting Grants, 6 Advanced Grants i 13 Proof of Concept, un 21 % més que l’any 2014.
 
PROJECTES DE LA UAB SELECCIONATS A LA CONVOCATÒRIA RECERCAIXA DEL 2016
 
·         XARXES: Tecnologia i innovació ciutadana en la construcció de xarxes socials històriques per a la comprensió del llegat demogràfic. Alicia Fornés Bisquerra (Departament de Ciències de la Computació, Centre de Visió per Computador) i Joana Maria Pujadas-Mora (Centre d’Estudis Demogràfics).

El projecte XARXES vol desenvolupar tècniques informàtiques basades en la visió per computador, per construir xarxes socials del passat a partir de la vinculació nominal dels habitants registrats en padrons de localitats limítrofes dels segles XIX i XX. S’experimentarà amb els padrons de Sant Feliu de Llobregat i de Molins de Rei. L’extracció d’informació dels padrons es farà mitjançant jocs informàtics creats especialment per a la participació ciutadana, que alhora recolliran l’experiència dels arxivers com a curadors de documentació històrica. La informació obtinguda s’oferirà en accés obert a Internet de manera gràfica i pedagògica. Aquest projecte contribuirà a l’avenç de les humanitats digitals fomentant la preservació del patrimoni documental català, la transferència del coneixement des de l’acadèmia fins als ciutadans i la valoració del ciutadà com a generador de coneixement.

·         Els docents com a agents transformadors de les pràctiques educatives gràcies a la seva participació col·laborativa en un projecte interdisciplinari d’innovació docent a les aules d’anglès de dos instituts de secundària del Vallès Occidental. Dolors Masats Viladoms (Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials).

Aquest projecte s’inspira en els principis de la recerca que es duu a terme entre col·lectius dels camps de l’ensenyament i de la investigació. Els grups participants treballaran per promoure i documentar canvis en les pràctiques d’aula que ajudin els adolescents de l’ESO, de centres educatius ubicats en contextos socialment desafavorits, a millorar les competències comunicatives en llengua anglesa i a augmentar així les habilitats socials i acadèmiques. El projecte vol demostrar que la innovació educativa és possible a través d’iniciatives d’apoderament d’equips docents i d’estudiants. També es vol construir un model de formació del professorat que afavoreixi el desenvolupament de les competències professionals a través de la pràctica reflexiva i col·laborativa.

·         Ciutat, qualitat de vida i mobilitat activa a la tercera edat. Una anàlisi multimetodològica a través dels Tracking Living Labs. Carme Miralles Guasc (Departament de Geografia, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals ICTA-UAB).

L’objectiu del projecte és identificar de quina manera l’entorn urbà afecta la qualitat de vida i la salut física i emocional de les persones grans. En especial, s’avaluarà com la presència d’entorns caminables i la promoció del transport actiu tenen un paper central en l’activitat física i relacional d’aquest grup de població. Aquesta identificació permetrà definir línies d’actuació públiques sobre els espais urbans. Una de les innovacions del projecte és la seva vocació multidisciplinària, basada en l’enfocament dels mètodes mixtos (mixed-methods), que combinen fonts d’informació de l’espai públic i la mobilitat, amb la informació extreta de la geolocalizació i actigrafia, sota el disseny dels Tracking Living Labs. La importància de la recerca s’articula en un doble pla. En primer lloc, en l’increment del coneixement d’un segment de població creixent a les nostres ciutats i, en segon lloc, en l’aportació d’informació sobre els espais urbans quotidians, amb l’objectiu d’ajudar a millorar la qualitat de vida d’aquesta població.

·         Comprensió de la perspectiva social sobre el preu del carboni. Jeroen Van Den Bergh (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals ICTA-UAB).

El projecte té com a objectiu millorar la nostra comprensió del que explica les preferències del públic per als preus de carboni (PC). Molts experts consideren que els PC són crucials per aturar el canvi climàtic, mentre que d’altres opinen tot el contrari. En aquest context, el projecte es planteja una sèrie de preguntes: De quina manera el suport als PC es relaciona amb factors com ara el coneixement sobre el seu funcionament?; com s’associa amb el disseny dels PC, en termes d’impostos de carboni versus permisos negociables (cap-and-trade), o amb l’ús dels ingressos dels PC per reduir els impostos sobre el treball, o sobre les llars pobres, o per subvencionar les energies renovables? Amb aquest punt de partida, s’estudiarà una varietat de grups d’interès i es formularan recomanacions de política per al disseny i la informació pública sobre els PC en l’àmbit global i regional. També s’integraran les experiències en les regions on s’han dut a terme experiments amb els PC, que podran proporcionar lliçons específiques per a Catalunya.

·         Aproximació holística i interdisciplinària als matrimonis forçats a Catalunya: diagnosi i propostes d’intervenció comunitària per a una ciutadania inclusiva. Sònia Parella Rubio (Departament de Sociologia) i David Moya Malapeira (UB)

Els matrimonis forçats (MF) estan esdevenint una realitat de rellevància limitada però creixent al nostre territori. L’objectiu general del projecte és identificar els principals factors de vulnerabilitat de les persones en risc de contraure matrimonis forçats, per tal de dissenyar estratègies preventives. A partir d’aquesta diagnosi, s’establiran quins són els perfils que es troben en una posició de més desavantatge i es proposaran protocols d’intervenció de caràcter preventiu i integrador. La metodologia combina l’anàlisi de fonts primàries i secundàries, amb un disseny qualitatiu, que engloba grups focals i entrevistes en profunditat amb persones de tres grups nacionals específics de l’Àsia del Sud residents a Catalunya. El caràcter innovador del projecte rau en la seva capacitat transformadora i en el seu impacte, que es concreten a partir de l’elaboració d’un protocol d’intervenció, i la seva aplicació i avaluació en una prova pilot.

·         HAMLETS. Immigració i desenvolupament sostenible als micropobles. Ricard Morén Alegret (Departament de Geografia).

L’objectiu del projecte és investigar la geografia humana, la sostenibilitat i el debat sobre el «ser o no ser» dels micropobles (municipis amb menys de 500 habitants), que signifiquen més d’un terç del territori de Catalunya i on resideix menys d’un 2 % de la seva població. A més, també vol informar científicament els actors polítics i debatre amb ells. La hipòtesi és que la immigració té potencial per contribuir en l’àmbit social, econòmic, mediambiental i cultural al desenvolupament sostenible dels micropobles. Els principals objectius són: 1) conèixer millor l’arribada i l’assentament d’immigrants a micropobles; 2) fer recerca acció amb immigrants implementant iniciatives de desenvolupament sostenible a micropobles; 3) recollir dades i dissenyar, amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, un web amb un innovador sistema d’informació geogràfica d’accés obert que ajudi aquests municipis en l’arribada i l’acollida de nouvinguts.