El genoma del porc ibèric gairebé no ha canviat en cinc segles
17/09/2014
Les dades obtingudes indiquen que aquest porc antic està estretament emparentat amb el porc ibèric actual i descarten l'encreuament de porcs asiàtics amb els porcs ibèrics moderns.
L'estudi, publicat a Heredity, aporta llum nova sobre aspectes evolutius de l'espècia porcina, i més concretament de la raça Ibèrica, considerada representativa de les poblacions originàries mediterrànies europees. Ha estat liderat per Miguel Pérez-Enciso, investigador ICREA en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), i en la seva realització han participat també investigadors del Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra) i del Centre Nacional d’Anàlisi Genómica (CNAG).
La mostra està datada entre els anys 1520 i 1550 aproximadament, data anterior a la introducció del porc asiàtic en Europa -que s’encreuaria amb les races locals europees per donar lloc, posteriorment, a les races internacionals actuals-, i contemporània de l'inici de la colonització d'Amèrica.
“Malgrat ser una sola mostra i estar molt fragmentada, la seqüència genètica ens ha aportat informació molt interessant -afirma Miguel Pérez-Enciso-. En primer lloc, sabem que no era un porc blanc, ja que li manca una duplicació del gen KIT que causa aquest color. Aquest fet coincideix amb la major part de representacions pictòriques de l'època on surt aquest animal, que apareix sempre negre o amb tons vermellosos. També hem pogut comprovar que està molt emparentat amb els porcs ibèrics actuals, en concret amb l'estirp “Lampiña del Guadiana”. Podem dir que el porc ibèric actual s'assembla molt al del segle XVI i no ha registrat canvis profunds en el seu genoma, per la qual cosa seran necessaris més estudis per poder començar a distingir els exemplars moderns dels antics”.
L'estudi indica que es tracta d'un porc domèstic, ja que la mostra seqüenciada presenta una sèrie de marcadors típics d'aquesta varietat i que són molt rars en el senglar (espècie precursora del porc domèstic); a més, això coincideix amb els registres històrics que mostren que la porcicultura era una activitat important del castell. Tot i així, també demostra l'existència d’encreuaments ocasionals entre el senglar i el porc antic, tal com ha ocorregut també entre el senglar i el porc ibèric actual.
“Aquesta estreta relació entre el porc ibèric, el senglar europeu i el porc antic confirma, tal com havíem apuntat en estudis previs, que la mescla del porc asiàtic amb els porcs ibèrics moderns no ha existit o ha estat insignificant”, indica Miguel Pérez-Enciso.
El treball també ha comparat la mostra antiga amb els genomes de porcs moderns de diferents races, inclosos porcs anomenats ‘criolls’, l'origen dels quals és, suposadament, els antics animals que els colonitzadors espanyols van portar a Amèrica. Els investigadors han demostrat que aquesta suposició és inexacta i que queda poc del llegat ibèric en aquests animals, que van ser encreuats principalment amb races internacionals.