Una transició forestal al centre de Mèxic?
En aquest nou article, publicat Restoration Ecology, dirigit per Jordi Honey-Rosés (University of British Columbia) i participat per l’investigador de l’ICTA-UAB Esteve Corbera, els autors examinen el canvi en l'ús de la terra al centre de Mèxic i relacionen aquest canvi amb els patrons agrícoles i socioeconòmics. El recent anàlisi de l'extensió terrestre revela una important recuperació dels boscos a tot el món, el que suggereix que alguns països poden estar experimentant una transició forestal. No obstant això, les imatges obtingudes per teledetecció no revelen les causes de la recuperació forestal, que podria ser degut a esforços de reforestació actius o bé a processos de successió natural (reforestació passiva).
A través d'una investigació de camp realitzada per l'exestudiant de màster de ICTA-UAB, Marlene Maurer, van intentar distingir aquests dos processos en els boscos prioritaris temperats que envolten la Reserva de la Biosfera de la Papallona Monarca (342,773 ha) a l'estat de Michoacán. Van combinar una anàlisi d'imatges obtingudes per teledetecció amb entrevistes de camp per tal d’examinar els mecanismes i els impulsors de la recuperació forestal observada.
L'anàlisi de les imatges de satèl·lit revela un augment net de 3.798ha de bosc entre 1986 i 2012, encara que la taxa de recuperació s'està desaccelerant. Les dades de l'entrevista suggereixen que la gran majoria dels boscos recuperats són fruit del rebrot natural (reforestació passiva), i la major part d'aquest rebrot s'observa en terres forestals prèviament degradades. Per tant, estimen que entre 58 i 429 ha s'han recuperat gràcies als esforços actius de reforestació en el període comprès entre 1986-2012. Van descobrir que la tala reduïda i les pressions de la pastura són dos importants impulsors de la recuperació forestal, mentre que l'abandonament agrícola pot ser menys influent del que es creu.
Aquests resultats parlen de la política de conservació i dels programes de reforestació en diferents sentits. En primer lloc, suggereixen que la relació cost-efectivitat pot ser una limitació important per ampliar la reforestació activa, particularment si aquesta última suposa una petita contribució al nou creixement forestal detectat. En segon lloc, les troballes indiquen que les terres forestals prèviament degradades s’haurien de considerar actius ambientals en els programes de restauració forestal, donada la seva contribució significativa a la recuperació dels boscos. Finalment, i el més important, els investigadors consideren que sempre que l'emplaçament, el paisatge i els entorns socials permeten una restauració passiva, els programes de restauració forestal haurien de considerar donar suport, facilitar o accelerar el creixement natural en lloc de la reforestació activa. Les inversions en reforestació es podrien gastar de manera assenyada donant suport i mantenint la resiliència natural dels boscos en lloc d'en costosos programes de reforestació.
Referència:
Honeyâ€?Rosés J., Marlene M., Ramírez M.I., Corbera E. "Quantifying active and passive restoration in Central Mexico from 1986–2012: assessing the evidence of a forest transition". Restoration Ecology. 2018