Un projecte analitza èticament la regeneració de la vida salvatge

Cristian Moyano, investigador del programa Margarita Salas del Departament de Filosofia, lidera un dels 35 projectes de recerca que han rebut finançament en la convocatòria 2021 de la Fundació BBVA. L’estudi “Ètica del rewilding en l’antropocè: comprenent els esculls de regenerar èticament allò salvatge (ERA-CERES)” abordarà els avantatges i reptes morals derivats de la renaturalització de la vida salvatge per minimitzar els perjudicis i biaixos ètics que pot comportar la seva aplicació.

La idea de rewilding és un tema cada cop més recurrent dins de la biologia de la conservació i de l'ecologia i es presenta sovint com una solució a problemes de l’antropocè com el canvi climàtic accelerat, el deteriorament dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat o els danys sobre la salut global. “Davant la urgència d'aquests reptes, investigadors i projectes estan centrant els seus esforços a promoure aquesta estratègia de regeneració natural a diverses escales, principalment mitjançant la reintroducció d’espècies localment extintes o substituint espècies ja extintes per d’altres. Tanmateix, manquen estudis i reflexions crítiques que analitzin èticament el balanç d’aquesta pràctica”, explica Cristian Moyano. “No tot són avantatges ni només hi ha perjudicis. A vegades, restaurar ecosistemes funcionals comporta haver de triar entre compensacions controvertides. Per això, es requereixen treballs que donin a conèixer les tensions morals que poden suscitar les pràctiques de regeneració, per procurar dur a terme una praxi conservacionista més ètica amb tots, els humans, els animals i el medi ambient”, assenyala.

El projecte “Ètica del Rewilding en l’antropocè: comprenent els esculls de regenerar èticament allò salvatge (ERA-CERES)” que lidera Moyano pretén aportar una orientació pública precisa, tant als experts que treballen per regenerar la vida salvatge com a aquells integrants de la societat que la rebutgen sobre la base de motius carregats de biaixos epistemològics o de prejudicis acrítics. L’equip de recerca s’ha fixat cinc objectius específics amb aquesta finalitat: estudiar les múltiples definicions i la pluralitat semàntica que acompanyen el concepte de rewilding, identificar les diferents estratègies i metodologies que existeixen al voltant d’aquestes pràctiques, analitzar les tensions normatives i els biaixos morals que poden comportar, establir propostes davant els conflictes ètics i exportar i donar visibilitat als resultats del projecte i la seva discussió amb altres agents experts.

Junt amb Cristian Moyano, també participen al projecte Marta Tafalla, investigadora del Departament de Filosofia de la UAB i Filka Sekulova, investigadora postdoctoral en l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i de la UNED. A més, hi col·laboren investigadors de las universitats de la Laguna (María José Guerra), Rey Juan Carlos (Fernando Arribas), Murcia (Pablo Serra) i de la fundació internacional Rewilding Europe (Deli Saavedra).

Cristian Moyano, filòsof i doctor en Ciència i Tecnologia Ambientals per la UAB, és actualment investigador postdoctoral contractat per la mateixa universitat i desenvolupa la seva recerca també en l'Institut de Filosofia del Consejo Superior de Investigacones Científicas (CSIC), on estudia els reptes ètics de transformar els metabolismes agraris en entorns silvestres on recuperar la funcionalitat ecosistèmica. Ha treballat en diversos grups de recerca sobre bioètica, filosofia política i salut global i publicat diversos treballs sobre els impactes filosòfics de l'antropocentrisme i sobre els reptes mediambientals i per a la salut que comporta el desenvolupament humà.

El projecte pel qual ha rebut finançament ara ha estat dotat amb el màxim pressupost del programa per a l'àrea de Filosofia, 30.000 euros, i es durà a terme durant els propers 16 mesos.