Un nou projecte investigarà l’Event Cretàcic de Resina

Un nou projecte en què participa l'investigador de l'ICTA-UAB Víctor Sarto i Monteys estudiarà l'Esdeveniment Cretaci de Resina sota una nova perspectiva. El projecte "Esdeveniment Cretaci de Resina: un bioevent global de producció en massa de resina en les albors dels ecosistemes terrestres moderns" (CGL2017-84419-C2-1-P) ha rebut recentment una subvenció del Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya a través del seu "Programa Nacional de Foment de l'Excel·lència en Investigació Científica i Tècnica". L'investigador de l'ICTA-UAB Víctor Sarto i Monteys participarà en aquest projecte, que està coordinat pel Dr. Xavier Delclòs de la Universitat de Barcelona (UAB), com entomòleg sènior que analitza els insectes atrapats en aquest ambre fòssil, especialment les arnes (Lepidoptera) i els polls dels llibres (Psocoptera).

Fa uns 100 milions d'anys, durant el Cretaci, va tenir lloc l'esdeveniment més important de la producció massiva de resina de la història de la Terra, produint-se aparentment de forma global i continuada, durant desenes de milions d'anys. Si es confirma, serà possible definir un paleoevent global de la producció massiva de resina, conèixer la seva naturalesa i promoure una investigació sistemàtica i multidisciplinària sobre l'ambre del Cretaci sota una nova perspectiva. Aquest és l'objectiu principal del aquest projecte.

Aquest "Esdeveniment Cretaci de Resina" és també significatiu perquè va ocórrer durant una revolució biòtica que va comportar canvis substancials als ecosistemes terrestres, concretament la transició entre els períodes mesofític i l'etapa Cenofítica, i l'origen de les comunitats modernes d'artròpodes terrestres.

És ben sabut que la resina fòssil o l'ambre va conservar insectes i altres organismes petits amb una fidelitat més precisa que potser qualsevol altre tipus de fòssil. Una de les principals hipòtesis dels investigadors és que un únic llinatge de coníferes va produir de forma massiva la resina que va originar els dipòsits d'ambre del Cretaci durant desenes de milions d'anys.

A més de l'estudi d'aquest factor biòtic involucrat en el paleoevent, l'objectiu és estudiar altres possibles factors, com el dany per insectes, fongs o bacteris patògens, així com factors abiòtics potencials com el clima, el vulcanisme, la composició del gas atmosfèric o el foc.