Quan les espècies invasores es converteixen en part de la nostra cultura
Les invasions biològiques són àmpliament reconegudes com una amenaça greu per a la biodiversitat, les economies globals i la qualitat de vida. No obstant això, no sempre es perceben com una molèstia i, de vegades —sovint de manera inesperada—, arriben a ser acceptades culturalment per comunitats locals a tot el món. Les conseqüències d’aquesta acceptació no són trivials per a la gestió de les espècies invasores.
"Ja sigui una planta utilitzada en receptes tradicionals, o un animal venerat en festivitats locals, l’acceptació cultural d’aquestes espècies està transformant la manera com les persones es relacionen amb la natura", explica Álvaro Fernández-Llamazares, coautor de l'estudi.
Un nou estudi en què participa l'etnobotànic de l'ICTA-UAB, Álvaro Fernández-Llamazares, revela com algunes espècies invasores poden ser adoptades per les poblacions locals com a elements familiars i fins i tot apreciats del seu entorn, cosa que sovint complica els esforços per controlar-les.
“Això representa un fenomen d’integració cultural”, un procés mitjançant el qual les espècies invasores s'integren a les tradicions locals, les identitats i la vida quotidiana”, explica Ivan Jarić, investigador de la Universitat de París-Saclay (França) i de l'Acadèmia Txeca de Ciències, i autor principal de l'estudi. "Amb el temps, poden arribar a resultar cada cop més familiars per a la gent, fins al punt de percebre's com a elements autòctons de l'entorn, o com una part integral de la cultura local."
"Ja sigui una planta utilitzada en receptes tradicionals, o un animal venerat en festivitats locals, l’acceptació cultural d’aquestes espècies està transformant la manera com les persones es relacionen amb la natura", explica Álvaro Fernández-Llamazares, coautor de l'estudi.
Per exemple, el nopal o la figuera de moro, originària d'Amèrica, és avui una presència comuna a diverses regions d'Àfrica, Àsia i Europa. En moltes zones rurals, la gent en depèn per al seu suport: recol·lecten i venen els seus fruits, que formen part de plats i receptes locals, i l'utilitzen com a farratge durant els mesos secs. Però amb el temps, ha passat de ser una planta útil a alguna cosa més. En alguns llocs, la gent ha oblidat que un cop va arribar des d'un altre continent. És present en contes populars, art i artesania —i fins i tot ha arribat a representar un símbol local a certes regions.
Tot i que aquesta integració pot portar certs beneficis —com noves fonts d'aliment, recreació o serveis ecològics—, també planteja reptes significatius. Un cop l'espècie és culturalment acceptada, resulta molt més difícil per als conservacionistes controlar-la o eliminar-la. La resistència pública pot endarrerir o fins i tot bloquejar intervencions de gestió fonamentals. "La integració cultural d´espècies invasores pot portar a l´erosió de tradicions locals vinculades a espècies autòctones i al coneixement tradicional associat, a una pèrdua de diversitat biocultural, ia l´aparició de conflictes", explica Susan Canavan, de la Universitat de Galway, també autora de l´estudi. "A més, pot modificar o desplaçar la presència cultural i identitat d´espècies natives vulnerables i canviar la percepció del que la gent considera un estat normal o desitjable de l´entorn."
Tot i això, eradicar aquestes espècies invasores integrades culturalment no sempre és la millor solució. En alguns casos, la seva eliminació pot provocar danys inesperats als ecosistemes i alterar cultures locals, mitjans de vida i economies on aquestes espècies ja formen part essencial. Per gestionar les espècies invasores de manera eficaç, necessitem alguna cosa més que ciència biològica.
És imprescindible un enfocament més ampli i inclusiu que també incorpori les ciències socials i les humanitats. "Els esforços de conservació no només han de ser científicament sòlids, sinó també socialment i culturalment conscients", suggereix Jonathan Jeschke, de l'Institut Leibniz d'Ecologia d'Aigües Dolces i Pesca Continental (IGB) i la Freie Universität de Berlín, un altre dels autors de l'estudi. Les decisions han de basar-se en una ciència sòlida i en la inclusió de les veus de les comunitats locals, els actors involucrats i els titulars de drets. Involucrar tothom des del principi —especialment els qui tenen coneixement de primera mà— ajuda a generar confiança, reduir conflictes i crear solucions que equilibrin les necessitats ecològiques, culturals i econòmiques.
Article de referènciaJarić, I., Fernández-Llamazares, Á., Molnár, Z., Arbieu, U., Canavan, S., Correia, R.A., Essl, F., Kamelamela, K.L., Ladle, R.J., Maurice, A.C., Meinard, Y., Novoa, A., Nuñez, M.A., Pyšek, P., Roll, U., Sbragaglia, V., Shackleton, R.T., Shani, L., Sherren, K., Teff-Seker, Y., Vaz, A.S., Wehi, P.M. and Jeschke, J.M. (2025). Cultural integration of invasive species. npj Biodiversity https://doi.org/10.1038/s44185-025-00097-3