Notes de camp: Seguiment de LICCI en el Territori Indígena Tsimane’

També van comptar amb Tomás Huanca, Esther Conde, Isidor Canchi i Elias Isa, membres de l'organització associada "Centre Bolivià de Desenvolupament Soci Integral" (CBIDSI). Junts, van treballar per identificar els canvis percebuts pels Tsimane’  al seu territori. Aquest va ser un viatge particularment emotiu ja que Viki, Tomás i Esther han treballat en l'àrea durant dues dècades i també han estat testimonis d'alguns dels canvis esmentats pels Tsimane’.

Els Tsimane’ eren una societat de caçadors-recol·lectors que vivien aïllats de l'economia de mercat i de la societat nacional fins fa poc. L'obertura de camins en l'àrea en la dècada de 1970, i la consegüent arribada de missioners, comerciants, colons grangers, ramaders i fusters van canviar els estils de vida de Tsimane’ de manera profunda. L'elaboració d'una línia de temps d'esdeveniments importants a l'àrea va destacar com els mateixos Tsimane’ perceben aquests processos. També va ser útil explorar com aquestes pressions externes continuen amenaçant seu territori avui dia, ja que els Tsimane’ van explicar els efectes recents de les noves onades de colonització i l'obertura de noves carreteres de tala.
 
En les seves converses amb els Tsimane’, van tenir coneixement que també perceben molts canvis en el sistema climàtic amb efectes en cascada en els sistemes biofísics i socioeconòmics. Per exemple, els Tsimane’ expliquen un augment en la temperatura i una disminució en la quantitat de pluja. Segons ells, aquests canvis afecten la quantitat d'aigua al riu i el corrent, així com la temperatura de l'aigua, el que incrementa la mortalitat de peixos. Les temperatures més càlides i la disminució de les pluges també afecten la maduració d'algunes espècies culturals clau per al Tsimane’, com el Väij (Bactris gasipaes), que tradicionalment indicava el final de la temporada de pluges i l'inici del calendari estacional de els Tsimane’, i l'O' ba (Ceiba pentandra), la floració indica el millor moment per a la caça.

A través de les seves entrevistes, també van percebre que els Tsimane’ tenen la seva pròpia comprensió de les complexes relacions i els múltiples impulsors del canvi. Per exemple, quan se'ls va demanar que aclarissin les causes de la disminució de l'abundància de peixos en una discussió de grup focal, els participants van esmentar que hi havia molts impulsors per aquest canvi, inclosa l'adopció de noves tecnologies (xarxes de pesca), el augment de la comercialització de peix juntament amb el disminució de l'aigua del riu, l'augment de la temperatura de l'aigua del riu i la manca de respecte a les normes culturals.
Tot i 20 anys de treball amb Tsimane’, encara queda molt a aprendre d'ells, i estan entusiasmats de seguir col·laborant amb ells i el CBIDSI durant el projecte LICCI.

"M'alegro molt d'haver participat en aquest estudi. Jo ja no sé moltes coses de la meva pròpia cultura, i treballant en aquest estudi vaig aprendre molt. M'alegro d'haver experimentat" (Isidoro Canchi, investigador indígena a CBIDSI).

"Estic molt content d'aquest viatge. Jo no havia visitat aquestes comunitats mai abans; és el meu primer viatge riu amunt. Vaig aprendre coses que no coneixia abans. Els comuners ens han dit que hi ha molts canvis, sobretot per sequera. Com jo també sóc del camp, m'ha interessat aprendre això. Estic molt content d'haver anat a aquest viatge" (Elias Isa, investigador indígena a CBIDSI).