Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)

Més de 700 persones participen a les xerrades sobre el paper de l’aerobiologia a la ciència i la societat

30 nov. 2017
null Bluesky Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail
  Més de 700 alumnes de l’aula d’Extensió Universitària de Sabadell van poder gaudir de les tres conferències sobre aerobiologia que va oferir la directora de l’ICTA-UAB, Jordina Bemonte als auditoris de la Fundació Caixa

Xerrada Aerobiologia

 

Més de 700 alumnes de l’aula d’Extensió Universitària de Sabadell van poder gaudir de les tres conferències sobre aerobiologia que va oferir la directora de l’ICTA-UAB, Jordina Bemonte als auditoris de la Fundació Caixa Sabadell i de Fira Sabadell.

Sota el títol “L’aerobiologia, contribucions a la ciència i a la societat”, Belmonte va parlar sobre l’aerobiologia, que és va definir com a ciència a mitjans segle XX, i que es refereix a l’estudi de tots aquells organismes vius i elements o parts d’aquests organismes que utilitzen l’aire com a lloc de vida o en el que es troben temporalment. El pol·len de les plantes i les espores de fongs són dels organismes més estudiats en aerobiologia, fins el punt que els estudiosos d’aquests temes s’han apoderat del nom i s’anomenen aerobiòlegs.

Belmonte, que és doctora en ciències biològiques, va explicar que els aerobiòlegs s’ocupen d’estudiar la diversitat de grans de pol·len i espores de fongs que hi ha a l’aire, els llocs d’origen, a quines èpoques de l’any apareixen, de quins factors ambientals depenen i com varien en funció d’ells. Per a fer aquests estudis mostregen l’aire i l’analitzen, reconeixent i comptant cada una de les partícules. “Acumulem les dades en bases de dades i amb el temps fem estudis de com responen les plantes al canvi climàtic i intentem plantejar-nos escenaris de futur. Tot això ens permet fer contribucions científiques”, va indicar.

Alhora va recordar que els aerobiòlegs tenen també un paper molt important i útil de cara a la societat, ja que tant grans de pol·len com espores de fongs contenen, com tota cèl·lula, proteïnes, hidrats de carboni, i tants d’altres compostos i, “les proteïnes especialment, s’han mostrat com elements capaços de desencadenar reaccions al·lèrgiques en persones sensibilitzades”. Aquestes reaccions al·lèrgiques es poden manifestar en forma de rinitis (ragera de nas), conjuntivitis (plorera d’ulls) i, en el cas més grau, asma (dificultat en la respiració). Per això, explicà que “utilitzar les dades aerobiològiques per compartir amb metges al·lergòlegs, pneumòlegs i/o d’atenció primària ajuda a diagnosticar la causa de les al·lèrgies i en pot facilitar el tractament”. A més, difondre la informació aerobiològica posant-la a disposició de la població en general, ajuda a les persones amb al·lèrgia a tenir una millor qualitat de vida.  Catalunya compta amb la Xarxa Aerobiològica de Catalunya, impulsada des de l’ICTA-UAB, que fa públics els seus resultats i productes a través del web http://lap.uab.cat/aerobiologia i atén consultes a l’adreça aerobiologia.pia@uab.cat.

Per concloure, Jordina Belmonte va incidir en què les plantes i els fongs són font de vida, imprescindibles per a la vida a la Terra i que és possible conviure amb els inconvenients que poden suposar els seus pòl·lens i espores (i els seus al·lèrgens) per a les persones al·lèrgiques “si tenim la informació aerobiològica i la utilitzem i disseminem convenientment”.

Dins de