Llegats antics i colonials que encara modelen els boscos de l'Amazònia

Segons l'investigador de l'ICTA-UAB i coautor de l'estudi, Umberto Lombardo, "la nostra investigació presenta l'avaluació més completa i actualitzada sobre l'empremta humana precolombina i colonial als boscos amazònics".

Dirigit per la Universitat d'Amsterdam, l'estudi mostra que la selva amazònica –sovint descrita com una de les darreres zones verges del planeta– encara conserva les profundes empremtes ecològiques tant de les comunitats indígenes precolombines com dels colons europeus. 

Mitjançant l'aplicació de models espacials d'avantguarda i una gran quantitat de dades històriques, els investigadors van descobrir que segles d'assentament humà, cultiu i extracció de recursos han deixat marques duradores en la distribució de les espècies arbòries amazòniques, moltes de les quals continuen sent visibles avui dia. 

"Les nostres troballes mostren que parts aparentment inalterades de la selva amazònica han estat modelades per persones durant centenars o fins i tot milers d'anys", afirma Crystal McMichael, autora principal de l'estudi. “Aquests llegats invisibles poden continuar afectant el funcionament dels ecosistemes, així com la biodiversitat, i el tipus de llegat probablement depèn dels habitants més recents”, afegeix el coautor Mark Bush, de l'Institut de Tecnologia de Florida. 

Arrels antigues, impactes duradors 

L'equip de recerca va combinar dades de més de 7.000 llocs arqueològics amb més de 100.000 registres digitalitzats de biodiversitat que es remunten a les primeres expedicions europees. En modelar els patrons d'assentament humà durant l'era precolombina (abans del contacte europeu) i l'era colonial (1600–1920 dC, inclòs l'era del cautxú amazònic), van mapejar les zones on l'activitat humana va ser més intensa. Aquests models històrics es van comparar amb dades d'arbres procedents de 1.521 parcel·les forestals a tota la conca amazònica, que representaven 262 espècies dominants i d'utilitat. 

Els resultats van ser sorprenents: tant les poblacions indígenes com les colonials tendien a establir-se al llarg dels grans rius, on els sòls fèrtils i l'accés a les rutes comercials permetien comunitats més grans. Fins i tot avui dia, els boscos situats a uns 10 km d'aquests rius mostren més abundància d'espècies arbòries promogudes i cultivades pels humans. 

"Els rius sempre han estat les artèries vitals de l'Amazònia", diu McMichael. “Van modelar com les persones es movien, vivien i interactuaven amb el bosc, i aquesta història segueix escrivint-se a l'ecosistema.” 

Enriquiment i esgotament 

L'estudi va trobar que l'activitat humana va enriquir el bosc amb moltes espècies útils i ara icòniques. Arbres com la castanya de Brasil (Bertholettia excelsa), l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis) i el palmell murumuru (Astrocaryum murumuru) van prosperar en àrees amb una llarga història de presència humana. Aquestes espècies segueixen sent avui dia algunes de les més importants econòmicament i ecològicament de l'Amazònia. En contrast, altres arbres –com certs palmells i fustes dures utilitzades en la construcció colonial– semblen haver disminuït en regions que van experimentar una explotació intensa durant els períodes colonial i de l'era del cautxú. 

Les comunitats indígenes tendien a gestionar els boscos i alterar l'abundància d'espècies, diu Hans ter Steege, del Centre de Biodiversitat Naturalis i coordinador de la Xarxa de Diversitat d'Arbres de l'Amazònia. “Les indústries colonials posteriors sovint van extreure recursos de manera més intensiva, deixant cicatrius ecològiques que encara s'estan guarint.” 

Un llegat viu per a la conservació 

L'estudi desafia la idea llargament sostinguda que la majoria dels boscos amazònics són sistemes purament “naturals” no tocats per la mà humana. Però també desafia les idees recents que només els habitants precolombins de l'Amazònia van modelar el bosc. En canvi, són mosaics vius d'història ecològica i cultural escrits i reescrits al llarg de segles i mil·lennis. 

Els investigadors sostenen que reconèixer aquests llegats és crucial per millorar els models de conservació i climàtics, que sovint suposen que els boscos primaris han estat inalterats durant mil·lennis. 

Segons l'investigador de l'ICTA-UAB i coautor de l'estudi, Umberto Lombardo, "la nostra investigació presenta l'avaluació més completa i actualitzada sobre l'empremta humana precolombina i colonial als boscos amazònics. En integrar dades provinents de diverses bases de dades, mostrem que, especialment al llarg dels rius, la composició actual dels boscos i les abundància modelades tant pels pobles indígenes precolombins com per l'expansió de l'explotació del cautxú. 

En darrer terme, la investigació reinterpreta parts de l'Amazònia com un sistema dinàmic de coexistència entre les persones i la natura, un paisatge en evolució que ha estat cultivat, abandonat i renascut moltes vegades. 

"Per protegir el futur de l'Amazònia, primer hem d'entendre el seu passat", diu McMichael. “Tenir en compte els llegats antics i colonials ens pot ajudar a predir millor com respondran els boscos a la desforestació, el canvi climàtic i els esforços de reforestació.”

 

Article de referència: McMichael, Crystal N.H., et al. 2025. Centuries of compounding human influence on Amazonian forests. Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). Vol. 122. https://doi.org/10.1073/pnas.2514040122