Les terres agrícoles abandonades com a embornals de carboni clau en la lluita contra el canvi climàtic
Un nou treball científic aporta llum sobre el paper històric i potencial futur dels paisatges postagrícoles (PAL) en la lluita contra el canvi climàtic com a embornals de carboni. Dirigit per l'investigador Stephen Bell durant la seva estada a l'ICTA-UAB, aquest treball destaca l'important potencial de segrest de carboni del global dels paisatges postagrícoles (PAL), com ara les terres agrícoles abandonades. Per exemple, en un estudi anterior centrat únicament a Espanya, els autors van descobrir que les terres agrícoles abandonades poden acumular carboni orgànic a terra a un destacable ritme del 2,3 % anual.
Publicat a la revista Nature Communications com a article de comentari, el treball subratlla la urgent necessitat de millorar la nostra comprensió dels paisatges postagrícoles com a embornals de carboni crucials. Aquesta crida a l'acció es deu a dues raons fonamentals exposades pels investigadors. En primer lloc, els PAL es troben de manera indistinta en regions agrícoles de tot el món, cosa que les fa globalment rellevants a escala global en els esforços per mitigar el canvi climàtic. En segon lloc, aquests paisatges, sovint desproveïts de carboni a causa d'anys de pràctiques agrícoles perjudicials, tenen un immens potencial de recarbonització. Per això, se centren principalment en les creixents reserves de carboni del sòl, perquè es consideren més permanents que les de la vegetació.
Per avançar en la comprensió d'aquests camps abandonats, els investigadors assenyalen la necessitat d'abordar les incerteses espacials i temporals. Les incerteses espacials impliquen identificar amb precisió la ubicació i la durada des del cessament de l’agricultura en aquestes zones. Les incerteses temporals comprenen la comprensió del ritme, la durada i el potencial total de recarbonització dels diferents tipus de terres agrícoles en desús.
La identificació i la cartografia d'aquests camps de cultiu abandonats plantegen reptes importants per raó de la seva naturalesa complexa, les diferents definicions i terminologies, i les aparicions i desaparicions cícliques a causa de la recultivació. A més, la seva mida relativament petita en dificulta la detecció mitjançant imatges de satèl·lit. L'obtenció de dades temporals sobre el carboni del sòl mitjançant un nou mostreig de les parcel·les resulta, a més, costós i laboriós.
Tot i això, els investigadors destaquen els encoratjadors avenços en la reducció de les incerteses espacials. L'aparició de nous productes de teledetecció i recursos informàtics millorats ofereixen vies prometedores per a una cartografia espacial més precisa. A més, l'article proposa un enfocament nou per abordar les incerteses temporals mitjançant la recopilació de les dades publicades sobre les cronoseqüències de les PAL i l'establiment de nous emplaçaments de camp per a una recollida de dades ràpida i assequible.
Les implicacions d’aquesta recerca s’estenen a la gestió de la terra i la mitigació del canvi climàtic. La identificació de les ubicacions més adequades per als embornals de carboni en terrenys agrícoles abandonats pot orientar els processos de presa de decisions sobre el seu foment o prevenció, tenint en compte l’existència d’interessos contraposats com la producció d’aliments i els drets locals sobre la terra. Per això destaquen el potencial de les antigues terres agrícoles no disputades, en particular, com a zones recarbonitzadores.
"Aquesta publicació subratlla el paper fonamental que tenen les terres postagrícoles en la mitigació del canvi climàtic en actuar com a embornals vitals de carboni", resumeix Stephen Bell, investigador que va fer l'estudi durant la seva estada a l'ICTA-UAB, i durant una estada al Lab César Terrer, al MIT.
"Al llarg de la seva història, l'agricultura ha extret més carboni del sòl a tot el món que tot el carboni emès pels Estats Units des de la revolució industrial. Les terres agrícoles abandonades representen alguns dels únics casos en què el carboni del sòl s'ha restaurat de manera significativa, però necessitem quantificar millor aquest procés”, indica Bell, qui actualment és investigador postdoctoral a l’LSCE-CEA a París. “Si millorem el coneixement d'aquests paisatges, podrem prendre decisions informades per maximitzar-ne el potencial, alhora que equilibrarem altres necessitats socials. Les conclusions de l'equip de recerca aplanen el camí cap a estratègies més eficaces de gestió de la terra davant d'un clima canviant”, conclou.
Referència article
Bell, S.M., Raymond, S.J., Yin, H. et al. Quantifying the recarbonization of post-agricultural landscapes. Nat Commun 14, 2139 (2023). https://doi.org/10.1038/s41467-023-37907-w