La pesca mediterrània espanyola capeja el temporal de la crisi de la COVID 19

El sector de la pesca mediterrània espanyola ha aconseguit resistir l’impacte de la crisi econòmic generada pel COVID19 gràcies al manteniment del consum domiciliari. Així es posa de manifest en un informe publicat per la Fundació ENT en què ha participat l’investigador de l’ICTA-UAB Miquel Ortega Cerdà.

L’informe “Seguiment de la crisi de la COVID en la pesca mediterrània espanyola. Un sector que capeja la crisi” posa de manifest que durant els primers deu mesos de l’any, el sector pesquer mediterrani no va ser aliè a la crisi de la COVID19. La major part de la disminució dels ingressos es va produir en els primers mesos de la crisi (març-juny), coincidint amb les dificultats operatives que van forçar l’aturada temporal de part de la flota. Posteriorment, amb dades fins a finals d’octubre, la caiguda d’ingressos va ser més moderada. La facturació agregada al període gener-octubre va disminuir un 14,6% respecte a la facturació mitjana del mateix període per als anys 2017-2019, mentre que per als mesos de juliol-octubre (últimes dades disponibles) la disminució va ser d’un 7,6%.

Tot i la disminució de l’activitat pesquera en les primeres setmanes de la crisi i les interrupcions temporals de canal HORECA, el consum domiciliari va evitar una caiguda en la demanda i va permetre una disminució en la facturació lleugerament inferior a la mitjana del conjunt de la economia espanyola.

Índex de xifra de negocis empresarial (gener-setembre 2020)

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Índex sectorial de xifra de negocis empresarial, INE i la facturació mensual de el sector pesquer mediterrani facilitat per les respectives comunitats autònomes.

 

Hi ha diferències significatives entre arts de pesca que han de ser estudiades en detall en un futur per a comprendre millor la resiliència dels diversos segments de la flota. Les avaluacions prèvies apunten un millor comportament de la facturació a la pesca d’arts menors i impactes majors en arrossegament i cèrcol. Igualment, les dades de facturació assenyalen que es van produir diferències geogràfiques importants.

D’altra banda, els costos van disminuir gràcies a la baixada del preu del petroli, l’ajust de la pressió pesquera i el desplegament d’ajuts públics. Els principals factors de disminució de costos són els següents:

• El preu mitjà del gasoil B en el període gener-octubre va disminuir un 11% respecte al valor mitjà 2017-2019. Un cop finalitzada la primera fase de la pandèmia, entre juliol i octubre, el preu va continuar per sota dels valors de referència. Aquesta baixada és especialment rellevant per al sector de l’arrossegament.
   
• Els dies que les embarcacions es van quedar a port a causa del COVID19 van suposat una disminució en els costos operatius, eliminant el cost del petroli, i reduint altres despeses com aprovisionaments, esquers, recanvis, etc.
   
• Van disminuir els costos salarials gràcies als ajuts públics desplegades per cobrir els costos de personal (ERTEs i suports a les parades extraordinàries a causa de l’COVID) els dies que va cessar l’activitat pesquera.
   
• La disminució del cost del petroli i dels costos laborals suposa, en una primera estimació, una reducció total de costos lleugerament per sobre del 10% respecte a les despeses que es van tenir en el mateix període l’any 2018 en el segment de l’arrossegament, i lleugerament per sobre del 5% en el cas de la beta.
   
• El 2020 també van augmentar els imports subvencionables durant els períodes de veda en algunes comunitats, ajustant més el període subvencionat al realment executat.
   
• D’altra banda, totes les comunitats autònomes van destinar més recursos públics a donar suport a el sector mitjançant un mix d’ajuts. Els usos van ser molt diversos, per exemple en el marc de la seguretat i la salut es van establir ajudes directes per compensar els costos extraordinaris produïts per la COVID19 i / o compres directes per part de l’administració.
   
• Igualment, en gairebé la totalitat de comunitats autònomes es va subvencionar amb ajuts extraordinaris el funcionament de les llotges per compensar la disminució de la facturació a través de la qual es financen.
   
• De la mateixa manera en la pràctica totalitat es van intensificar les campanyes de compra de productes alimentaris de proximitat, a més dels ajuts de tipus generalista per cobrir necessitats financeres.
   
• Finalment, en algunes comunitats autònomes es van reduir o exonerat les taxes portuàries.