La dieta de les poblacions andines prehistòriques es basava en plantes cultivades, i no peix
Les primeres societats complexes sorgides a partir del 3.000 aC a la costa andina central s'alimentaven a base de plantes cultivades diferents del blat de moro, i només complementaven la seva alimentació amb recursos marins a les zones costaneres, refutant així estudis anteriors que afirmaven que la regió basava la seva economia als recursos marins.
Un estudi recent realitzat pels investigadors de l'ICTA-UAB, Luis Pezo-Lanfranco i André Carlo Colonese, i publicat a la revista científica Scientific Report, demostra que el blat de moro no es va convertir en un aliment bàsic per a aquestes poblacions fins a 2.500 anys després.
Des de la dècada de 1960, la comunitat científica va discutir àmpliament la base econòmica de les primeres societats estratificades de la costa andina central, possiblement el bressol de la civilització andina. Els treballs arqueològics pioners de la dècada de 1970 sostenien que les societats complexes que van construir l'arquitectura monumental més primerenca de la regió (3000-1800 aC) es basaven en una economia marina.
Tot i això, en els darrers anys, diversos projectes arqueològics de llarga durada han produït importants descobriments sobre la importància de les plantes en la vida quotidiana d'aquests pobles i han qüestionat aquesta hipòtesi. Les proves actuals suggereixen que aquestes comunitats es basaven en dietes mixtes que combinaven plantes cultivades i peix en proporcions desconegudes, però els valors d'isòtops estables, marcadors que poden ajudar a identificar els components de la dieta extrets directament del col·lagen ossi dels individus, mai s'han comparat per avaluar aquesta qüestió a escala regional.
Aquest treball torna a analitzar els valors disponibles d'isòtops estables (δ15Ncol·lagen, δ13Ccolagen, δ13Capatita) de 572 individus humans de 39 llocs arqueològics dels Andes Centrals datats entre 7.000 aC i l'any 200 dC.
La principal aportació de la investigació és que reconstrueix la composició dietètica de cada població en termes probabilístics utilitzant models bayesians i posa totes aquestes dades a la mateixa escala per proporcionar comparacions fiables sobre la dependència del peix, la fauna terrestre i les plantes.
Els resultats revelen que el peix, la fauna terrestre i les plantes cultivades van contribuir de manera variable a la dieta de les poblacions andines prehistòriques, però el més important és que en els assentaments de la costa i de la vall mitjana el cultiu de plantes, i no la pesca, aportava més calories a la dieta dels habitants. Els resultats també mostren que el blat de moro, que es considera una de les plantes més importants a la prehistòria d'Amèrica, especialment en períodes posteriors dels Andes Centrals com els imperis Tiwanaku-Wari i Inca, només es va convertir en un aliment bàsic (> 25 % de contribució a la dieta) al voltant del 500 aC.
Així doncs, el treball demostra que el desenvolupament de les primeres societats complexes durant el Període Formatiu (a partir del 3000 aC) es va nodrir del cultiu de plantes diferents del blat de moro i només es va complementar amb recursos marins als llocs costaners.
Article de referència
Pezo-Lanfranco, L., Colonese, A.C. The role of farming and fishing in the rise of social complexity in the Central Andes: a stable isotope perspective. Sci Rep 14, 4582 (2024). https://doi.org/10.1038/s41598-024-55436-4