La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Més d’un centenar d’activitats de recerca sobre COVID-19 desplegades estan liderades per una seixantena investigadors i investigadores de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), entre els quals es troba la investigadora de l’ICTA-UAB Isabelle Anguelovski.

Trenta d’aquestes recerques científiques, a més, formen part de projectes amb finançament concedit a través de convocatòries competitives europees o estatals d’ajuts contra l’actual pandèmia de coronavirus. Aquestes activitats de recerca es despleguen en col·laboració o en solitari en el marc d’agents del sistema català de coneixement (centres de recerca, universitats, grans infraestructures de recerca) i se centren en diverses aproximacions al diagnòstic, el tractament i la prevenció del virus SARS-CoV-2.

Entre els projectes en l’àmbit de l’epidemiologia i la prevenció, la investigadora Isabelle Anguelovski (UAB-ICTA, IMIM) treballa en la identificació de les principals manifestacions de justícia ambiental de la COVID-19 a les ciutats de Barcelona i Boston. La recerca analitza com la vulnerabilitat social desenvolupa un paper en l’exposició a la pandèmia, en infeccions i en les respostes que se’ls plantegen; també es posa el focus sobre com les reaccions a la pandèmia aguditzen les desigualtats de salut. Estudi organitzat a través d’un seminari web internacional i obert celebrat el 5 de juny.

El doctor Frederic Bartumeus (CEAB-CSIC) avança en un sistema de predicció i seguiment versàtil útil per a l’estudi de l’efecte de la propagació del SARS-CoV-2; Toni Gabaldón (BSC, IRB) fa ús de genòmica comparada de coronavirus animals i humans seqüenciats per ajudar a definir dianes per al desenvolupament de vacunes o tractaments. Per la seva part, l’investigador ICREA Carlos Perez García-Pando (BSC) caracteritza per mitjà de supercomputació l’impacte del confinament a escala estatal i europea sobre la pol·lució a l’aire.

Encara dins de l’estudi epidemiològic, des de ISGlobal l’investigador Quique Bassat realitza un treball sobre els factors que provoquen sobre els factors que provoquen que menors índex de prevalença de la pandèmia entre els infants, mentre que el grup liderat per Xavier Rodó implementa un model matemàtic per a la COVID-19 per tal de provar els efectes de diferents graus de confinament, al mateix temps que simula les diferents estratègies de desconfinament.

Per que fa a l’estudi de noves teràpies contra la COVID-19, l’investigador Xavier Barril (UB) participa d’una iniciativa internacional per descobrir inhibidors de la principal proteasa del SARS-CoV-2, a l’hora que recercaire Miguel Chillon millora des del VHIR la caracterització biològica i molecular de la COVID-19 per identificar noves dianes i opcions de tractament.
Finalment, entre els projectes de diagnòstic de la pandèmia, el grup Nanobioelectronics & Biosensors de l’investigador Arben Merkoçi (ICN2) treballa en un projecte finançat per una convocatòria urgent de la CE per desenvolupar una plataforma de detecció a partir de nanopartícules d’or.

Podeu consultar els detalls d’aquests projectes i de la resta de recerques liderades per investigadors i investigadores ICREA sobre SARS-CoV-2 a l'apartat Actuacions i projectes del nou espai web d’Informació actualitzada de l'àmbit de coneixement en relació amb la COVID-19, creada des de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement.
 Entre les institucions científiques mundials amb més impacte.

ICREA és una fundació impulsada l’any 2001 pel Govern de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’atraure, seleccionar, i contractar investigadors de primera línia internacional perquè treballin en centres de recerca i universitats de Catalunya.
Tot i ser una institució científica relativament de baixa dimensió comparada amb altres d’internacionals pel que fa al nombre d’investigadors contractats (264), ICREA destaca per produir publicacions d’una excel·lent qualitat i amb una capacitat d’influència de primer ordre entre la comunitat científica. Això situa ICREA com a una de les principals institucions científiques mundials pel que fa al percentatge dels investigadors amb més citacions del món (3,8%), per darrere d’altres centres com ara la Universitat de Harvard (7,7%), la de Stanford (4,5%), o el Massachusetts Institute of Technology (4,3%), i per davant – per exemple– d’universitats prestigioses com Cambridge (2,5%) i Oxford (2,4%).