Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)

L'ICTA-UAB analitza la presència de CO2 a les escoles refugis climàtics de Barcelona

13 abr. 2021
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

L’ICTA-UAB és una de les tres institucions que participen com a sòcies científiques en el projecte Refugis Climàtics, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona que ha convertit 11 escoles de la ciutat en espais adaptats als efectes del canvi climàtic com les onades de calor. S’han transformat els patis introduint vegetació, espais d’ombra i punts d’aigua.

ESCOLES REFUGI CLIMATIC BARCELONA ICTA-UAB

L’alumnat i el professorat de les escoles ja han pogut gaudir d’aquests espais i es preveu que la ciutat els puguin utilitzar durant l’estiu. L’ICTA-UAB, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal) fan un seguiment abans, durant i després de la intervenció per avaluar l’impacte en la salut i en l’entorn de la comunitat educativa de la mesura

El projecte de Refugis Climàtics “Adaptar escoles al canvi climàtic a través del verd, el blau i el gris, finançat en un 80% pel programa Urban Innovative Action de la Comissió Europea, va començar fa gairebé dos anys. El passat mes d’octubre va acabar la intervenció a les escoles.

Ara és el moment d’avaluar si aquestes intervencions són realment les esperades i si tenen un impacte positiu en la salut i l’entorn ambiental de les escoles.

L’ICTA-UAB participa en el projecte prenent mesures del diòxid de carboni (CO2) que s’acumula a l’interior de les aules, als entorns de les escoles i als entorns més amplis com ara els districtes.

Mitjançant instruments de mesura, s’avaluen els canvis en el CO2 en funció de la temperatura, l’espai, la presència de plantes o no que fan la fotosíntesi, espais d’ombra, la humitat, etcètera. Tot això, a partir d’experimentacions amb l’alumnat a qui s’ensenya a prendre les mesures i a avaluar els canvis que les intervencions han provocat en el seu entorn vital.

Per exemple, l’alumnat comprova per si mateix com varia el CO2 a l’aula prenent-ne una mesura inicial i veient com, al cap d’una estona, es noten més cansats i adormits, fet que no es deu als continguts de la classe, sinó a què, amb tot tancat, el CO2 ha augmentat molt provocant aquesta sensació de son.

Tot això els serveix per veure la importància de, per exemple, disposar d’una bona ventilació creuada que els permeti renovar l’aire ni que sigui obrint cinc minuts de tant en tant.

A l’entorn de l’escola i del districte, també s’analitza el CO2 prenent mesures amb un cotxe equipat amb els instruments de mesura que va analitzant l’entorn més proper i més allunyat de l’escola. Amb aquestes dades es treballarà un mapa de la distribució del CO2 al voltant de les escoles.

Més informació sobre les avaluacions que s’estan fent:

Dins de