L'allau d'articles podria soscavar la confiança en la ciència

El nombre d'articles publicats a tot el món va augmentar dels 1,9 milions a l'any 2016 a la impressionant xifra de 2,8 milions a l’any 2022, fet que suposa un augment del 47 %, mentre que el nombre de científics amb prou feines ha variat.

Aquest nou estudi ofereix una anàlisi detallada d’aquesta situació, que ha suscitat controvèrsia. Per això, utilitza dades sobre el creixement de les editorials, els temps de processament dels articles i els comportaments de citació (articles que es referencien entre si).

L'estudi, en què ha participat l'investigador Dan Brockington de l'ICTA-UAB, conclou que algunes editorials, com ara Multidisciplinary Publishing Institute (MDPI) i Elsevier, han estat les "amfitriones desproporcionades" del creixement, i proposa solucions.

“L'aportació fonamental d'aquest treball és que proporciona dades comparatives entre editorials diverses, que representen la gran majoria dels articles i revistes indexats. Així es pot comprovar si alguna editorial es comporta de manera inusual o si hi ha canvis sectorials en joc", indica Dan Brockington.

"La confiança del públic en la ciència depèn que es faci correctament", afirma Mark Hanson, de la Universitat d'Exeter. "Això significa que els articles han de ser revisats per experts, cosa que porta temps. Significa que alguns articles seran rebutjats, després revisats i millorats o tornats a la taula de treball".

Les conclusions de l’estudi suggereixen que alguns editors no duen a terme aquest procés. Això és dolent per a la confiança pública en la ciència, perquè està clar que no tots aquests articles es tracten amb els estàndards normals de rigor.

“Una conclusió crucial és que això no és simplement una conseqüència d'una major publicació en accés obert. Hi ha editors d’accés obert que no han augmentat el seu contingut de forma tan espectacular. Més aviat es tracta del tipus de model de negoci on està integrada la publicació en accés obert”, indica Brockington.

Tenim problemes

Una editorial ocupa un lloc destacat al treball: Multidisciplinary Publishing Institute (MDPI). MDPI es troba darrere de prop del 27 % del creixement afegit al sistema des del 2016, encara que no és l'única.

Editorials com MDPI i Frontiers han permès aquest creixement mitjançant la creació de nombrosos "números especials" que publiquen articles amb terminis de lliurament reduïts.

Els números especials —també anomenats temes o col·leccions— se centren en un assumpte concret, i tradicionalment sorgeixen d'una conferència o tema científic d'actualitat.

Tot i això, l'auge dels números especials ha anat acompanyat de canvis en la definició del terme. Algunes editorials han agafat aquesta etiqueta i han eliminat el significat de la paraula especial.

“Els números especials funcionen de manera diferent de la recerca normal. En comptes que els autors sotmetin la seva feina a la revisió per parells, es trien editors convidats per produir un número especial, i aquests poden convidar qui vulguin a escriure un article”, comenta Brockington.

El funcionament és similar al tradicional, però al nou model es rebutgen molt pocs articles i la revisió per parells és molt ràpida.

Segons l’estudi, el termini mitjà de lliurament de MDPI és d’uns 37 dies, una proporció inferior a la d’altres grups editorials. Aquest període de resposta tan baix era molt constant a totes les seves revistes.

Els investigadors destaquen que des de la presentació fins a l'acceptació no és possible revisar correctament els articles científics més complexos en 37 dies.

El canvi notable que s'està produint en algunes editorials, a través de múltiples revistes, planteja interrogants sobre la llibertat dels editors de revistes. "Com és possible que els editors segueixin sent els responsables últims del que es publica si tantes revistes estan canviant el seu comportament de la mateixa manera?", pregunta Brockington.

Inflació d'impacte

El sobtat augment del nombre d'articles publicats ha creat allò que els autors anomenen inflació d'impacte.

L'impacte d'una revista es basa en mesures com les cites: si els articles d'una revista són citats habitualment per altres, es considera que la revista té un alt impacte. Això és important per als autors, ja que l’impacte de les revistes s’utilitza per determinar qui obté subvencions i finançament.

El nou estudi també revela alts índexs d'autocitació (articles que fan referència a altres articles de la mateixa editorial) a les revistes MDPI, cosa que ha elevat dràsticament el perfil d'aquestes revistes.

Sobre com es podria abordar aquesta situació, els autors destaquen que els investigadors s'enfronten a la pressió de “publicar o morir” per ser competitius en les sol·licituds de finançament. "Encara que destaquem alguns grups, en realitat es tracta de tot el sector. Els organismes de finançament i els grups reguladors han d'intervenir i definir la línia, i després dir qui l'ha sobrepassada".

"Necessitem molta més transparència sobre les editorials acadèmiques si volem governar eficaçment el seu comportament", afirma Brockington, que afegeix que "el sistema actual és disfuncional. No funciona. Però no sabrem què funcionarà millor si no disposem de dades més clares i accessibles".

Els autors de l'estudi no han rebut finançament per aquest treball, i les seves dades i l'article, titulat "The strain on scientific publishing", es publiquen com a preimpressió de lliure accés a arXiv.org a https://arxiv.org/abs/2309.15884 .