Investigadors de l’ICTA-UAB, coautors del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC)
Tots els escenaris climàtics apunten a un augment de les temperatures extremes, les onades de calor, així com les nits tropicals
El Govern ha publicat el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC), que ha comptat amb la participació de diversos investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB).
El TICCC aplega un recull exhaustiu de la recerca científica sobre aquesta temàtica existent a Catalunya, fruit de la participació de 140 autors i 40 revisors procedents de les principals universitats i centres de recerca del país. En aquest sentit, el TICCC pretén facilitar la transferència de coneixement rigorós, de forta base científica, als responsables de la presa de decisions.
Amb una clara vocació de servei públic i un caràcter independent des del punt de vista científic, el document descriu les principals evidències del canvi climàtic a Catalunya i formula recomanacions estratègiques, elaborades pels autors dels diversos capítols, per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i adaptar els sistemes naturals i humans als efectes del canvi climàtic.
La investigadora Patrizia Ziveri ha format part del comité de revisió científica, mentre que David Saurí ha elaborat el capítol sobre Turisme. Els investigadors Xavier Gabarrell, Joan Rieradevall, Gara Villalba, Carles Martinez Gassol i Ramon Farrell han elaborat el capítol sobre Residus i Recursos mentre que Joan David Tàbara ha redactat l’informe sobre percepció, comunicació del coneixement i implicació cívica en el canvi climàtic a Catalunya. Isabel Pont és una de les responsables de l’Epíleg jurídic: de Kyoto a París (COP 21).
L’evolució del canvi climàtic i dels seus efectes al nostre país
Segons recull el TICCC, Catalunya experimentarà un augment de la temperatura de 0,8°C aquest decenni i de 1,4°C cap al 2050 (respecte a la mitjana del període 1971-2000), i una possible disminució de la precipitació cap a mitjans del segle XXI.
D’altra banda, tots els escenaris climàtics apunten a un augment de les temperatures extremes, les onades de calor, així com les nits tropicals (especialment al litoral i prelitoral), les nits i els dies càlids, i la durada de les ratxes seques. També hi ha evidència d’un augment de la torrencialitat i de la freqüència dels dies amb pluges molt intenses.
Pel que fa als ecosistemes, aquests podrien veure superada la seva capacitat de resiliència i el seu funcionament i estructura, afectant la provisió dels serveis que ens ofereixen i que són essencials per al funcionament de l’economia i la societat catalanes.
Alhora, el dia a dia dels catalans podria veure’s afectat amb l’agreujament dels efectes de la contaminació atmosfèrica a causa de l’augment de la temperatura, entre altres impactes. L’informe també posa de manifest importants impactes sobre el litoral (amb afectacions, entre altres, a l’activitat turística i les infraestructures portuàries i urbanes) i destaca com l’increment de la temperatura de l’aire, la reducció progressiva de la pluviometria, juntament amb un augment de la seva irregularitat, són elements preocupants que afecten directament el sistema agroalimentari català.
El document constitueix un excel·lent referent pel que fa a la regionalització de les anàlisis i projeccions sobre l’escalfament global fetes a escala mundial i europea per institucions com el Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic (IPCC) o l'Agència Europea del Medi Ambient. Catalunya va ser pionera en aquest esforç de regionalització amb l’impuls, l’any 2005, del Primer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (la segona edició del qual es va publicar l’any 2010).
Consulta l'informe aquí