Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

L'economia mundial es veuria beneficiada amb l'establiment d’un nombre major d’àrees protegides en terra i mar de les que hi ha a l’actualitat. Així ho estableix un estudi sobre les implicacions econòmiques de protegir la natura en què han participat més de cent economistes i científics, entre els quals es troba Kim Scherrer, investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

L'informe -el més ampli fins a la data- considera diversos escenaris de protecció de al menys el 30% de la terra i els oceans de món per mostrar que els beneficis superen els costos en al menys 5: 1. La investigació ofereix nova evidència que el sector conservacionista impulsa el creixement econòmic, proporciona beneficis no monetaris clau i és un contribuent net a una economia mundial resilient.

Aquestes troballes segueixen la creixent evidència científica que cal protegir el menys el 30% de la terra i els oceans del planeta per fer front a l'alarmant col·lapse del món natural, que ara amenaça amb l'extinció de fins a un milió d'espècies. Amb dades econòmiques i científics tan clares, segueix creant-se l'impuls per a un acord global transcendental que inclouria aquest objectiu de protecció del 30%. El Conveni sobre la Diversitat Biològica ha inclòs aquesta fita del 30% d'àrea protegida en el seu esborrany de l'estratègia a deu anys, que s'espera sigui finalitzada i aprovada pels 196 membres del Conveni l'any vinent a Kunming, Xina.

Aquest nou informe independent, «Protegir el 30% de la planeta per la natura: costos, beneficis i implicacions econòmiques», és la primera anàlisi en la història sobre els efectes que les àrees protegides tenen sobre diferents sectors econòmics, com ara l'agricultura, les pesqueres i l'explotació forestal, així com sobre el sector conservacionista. L'estudi mesura els impactes financers de les àrees protegides sobre l'economia global i els beneficis no monetaris com els serveis d'ecosistemes, que inclouen la mitigació del canvi climàtic, la protecció contra inundacions, la provisió d'aigua neta i la conservació de terra. Al llarg de tots els mesuraments, els experts troben que els beneficis són més grans quan més natura es protegeix en contraposició a mantenir el statu quo.

Actualment, al voltant del 15% de la terra i el 7% dels oceans de món tenen algun grau de protecció. La investigació revela que les proteccions addicionals portarien a una mitjana anual de 250 mil milions de dòlars més en resultats econòmics i una mitjana anual de 350 mil milions de dòlars en serveis ecosistèmics millorats, en comparació amb el statu quo.

El sector conservacionista ha estat un dels que més ràpidament ha crescut en els últims anys i, d'acord amb l'informe, es preveu que creixi entre un 4% i un 6% per any, en comparació amb el menys de l'1% per a la agricultura, les pesqueries i l'explotació forestal, un cop el món es recuperi de la pandèmia de COVID-19. Protegir les àrees naturals també ofereix beneficis significatius en matèria de salut mental i física, i redueix el risc de nous brots de malalties zoonòtiques com la COVID-19, un valor que no ha estat encara quantificat malgrat els extraordinàriament alts costos econòmics de la pandèmia. Un estudi recent estimava que el valor econòmic de les àrees protegides basat en la major salut mental dels visitants era de sis bilions de dòlars anualment.

«El nostre informe mostra que la protecció en l'economia actual aporta encara més ingressos que les alternatives i és probable que afegeixi ingressos a l'agricultura i l'explotació forestal, al temps que ajudi a prevenir el canvi climàtic, la crisi de l'aigua, la pèrdua de la biodiversitat i les malalties. Augmentar la protecció de la natura és una política sòlida per als governs que han de compatibilitzar diferents interessos. No se li pot posar un preu a la natura, però els números econòmics apunten a la seva protecció», diu Anthony Waldron, autor principal de l'estudi i investigador especialitzat en finances conservacionistes, pèrdua d'espècies i agricultura sostenible.

Els autors de la investigació revelen que obtenir els beneficis substancials de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta requereix d’una inversió anual mitjana d'aproximadament 140 milions de dòlars per a 2030. Actualment, el món només inverteix poc més de 24 mil milions de dòlars per any en àrees protegides.

«La inversió no es pot ni comparar amb els beneficis econòmics que les àrees protegides addicionals comportarien ni amb el major suport financer que s’ofereix actualment a altres sectors», va sostenir Enric Sala, coautor d'aquest informe. «Invertir per protegir la natura representaria menys d'un terç de la quantitat que els governs gasten en subsidis a activitats que destrueixen la natura. Representaria un 0,16% del PIB i requereix menys inversió que el que el món gasta en videojocs cada any», va afegir.

L'organització Campaign for Nature (CFN), que va encarregar l'estudi, està treballant amb una creixent coalició de més de cent organitzacions conservacionistes, científics i líders indígenes de tot el món en provinguin de tot tipus de fonts, com assistència al desenvolupament oficial, pressupostos de governs nacionals, finançament climàtic dirigit a solucions basades en la naturalesa, organitzacions filantròpiques, corporacions i noves fonts d'ingressos o estalvis a través de canvis regulatoris i subsidis. Com que entre el 70% i el 90% del cost estaria enfocat en països d'ingressos baixos i mitjans a causa de la ubicació de la biodiversitat més amenaçada del món, aquests països necessitarien assistència financera de moltes fonts.