Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)

Els arbres urbans perden bona part de la capacitat de refredar durant les sequeres

28 oct. 2026
Compartir a Bluesky Compartir a LinkedIn Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

La combinació d’onades de calor i sequera frena notablement la capacitat dels arbres dels carrers per refredar l’aire a les ciutats mediterrànies. La falta d’humitat al sòl restringeix dràsticament la transpiració vegetal, cosa que redueix l’alleujament tèrmic que aporten aquests arbres durant els pics de calor extrema.

Els arbres urbans perden bona part de la capacitat de refredar durant les sequeres. ICTA-UAB

Així ho demostra una recerca publicada en la revista científica Urban Climate i desenvolupada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que analitza el comportament de l’arbratge en carrers densos de Barcelona durant episodis de calor intensa. L’objectiu era determinar com interactuen la humitat del sòl i la massa vegetal en la mitigació de la calor urbana.

En condicions idònies d’humitat al sòl, la transpiració vegetal redueix la temperatura de l’aire en una mitjana d’1,2 °C a 1,7 °C durant les hores centrals del dia. Això permet rebaixar l’estrès tèrmic experimentat pels vianants, mesurat amb l’índex climàtic tèrmic universal (UTCI), fins a 3,2 °C i disminuir la temperatura radiant mitjana (la que percep el vianant per la radiació solar i de l’asfalt) fins a 12,3 °C a les zones més exposades al sol. No obstant això, quan la calor extrema coincideix amb períodes de sequera, la falta d’aigua obliga els arbres a tancar els estomes per evitar la deshidratació, amb la qual cosa s’anul·la o minva dràsticament el refredament per evaporació de l’aire.

És en aquest context de sòl sec en què l’ombra de les capçades té un paper clau com a refugi. Malgrat la disminució del refredament de l’aire per evaporació, el bloqueig directe de la radiació solar per part de la massa de fulles evita el sobreescalfament de l’asfalt i les façanes, així com l’exposició solar directa sobre els transeünts que es troben sota els arbres, aconseguint conservar entre un 71 % i un 97 % de l’eficàcia protectora sobre el confort tèrmic dels transeünts.

Així doncs, l’estudi determina que les estratègies de planificació del verd urbà han d’adaptar-se a la nova realitat climàtica de la Mediterrània. Per aprofitar al màxim l’efectivitat dels arbres, els autors recomanen prioritzar espècies de fulla perenne o espècies caducifòlies resistents a l’aridesa que conservin la densitat de les capçades durant els mesos estivals. Així mateix, s’hauria de garantir un reg estratègic durant els pics de calor per a les espècies caducifòlies que conserven el fullatge a l’estiu, així com preservar la humitat en escocells i sòls permeables. Segons paraules del primer autor, «un dels desafiaments més grans que afronta la ciutat és aconseguir que els arbres mantinguin prou fullatge durant els períodes de sequera, i especialment durant les onades de calor, que és precisament quan més necessitem l’ombra que proporcionen».

La recerca, dirigida per Ricard Segura, va ser duta a terme mitjançant el model meteorològic BEP-Tree, adaptat per avaluar els intercanvis de calor a escala de carrer i validat amb mesuraments micrometeorològics de camp a la regió metropolitana de Barcelona. El treball s’ha desenvolupat a l’ICTA-UAB sota el paraigua del projecte URBAG, finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC) i liderat per la investigadora Gara Villalba.

 

Article de referència: Segura-Barrero, R. et al. (2026). «The role of soil moisture and shading in influencing the capacity of urban street trees to reduce heat stress». Urban Climate, vol. 68, 103086. DOI: 10.1016/j.uclim.2026.103086

Dins de